Per Imma Barba i Miquel Gascón
Diumenge passat vàrem tornar a fer “doblet” i en aquesta segona sessió, vam poder veure la primera de les propostes del cicle de Teatre Imatge, sota el nom de YO GESTO, que per segon any consecutiu organitza la Sala Fènix i de la que vaig anticipar la programació en l’entrada sobre la roda de premsa a la qual vaig poder assistir (AQUÍ podeu veure aquella crònica).
Es tracta de la peça “OMBRA I SILENCI” amb la interpretació de Núria Rocamora i la direcció i dramatúrgia de Begoña Moral. Aquesta obra va ser representada al mes de juny del 2015 a l’Àtic22, un dels nostres espais de referència, però aleshores no vam poder veure-la.
Aquest projecte va sorgir a partir de la lectura del llibre de poemes “Contra la mort” del poeta Pere Rovira. Amb aquesta lectura neix la idea de crear un espectacle que parli de la vellesa recollint poemes de diferents autors que tracti sobre el tema. Aquesta peça vol ser un viatge poètic i oníric que parli sobre la vellesa i el sentit de la vida. Ens vol mostrar la vellesa com una etapa de la vida que cal enfrontar sense angoixa.
La posada en escena ja impacta des del moment d’entrar, un llit inclinat amb la Núria Rocamora que dorm, dues cadires i el terra ple de plomes. Ella es remou inquieta, sent veus en el seu somni, són veus inintel·ligibles, però que quan ella desperta identifica amb els seus avis, ja morts, però que li volen explicar alguna cosa.
Una sola actriu a l’escenari, però no es tracta d’un monòleg, ja que la Núria interpreta tres papers transformant el seu cos i la seva veu en el cos i les veus d’ella mateixa, una dona jove i vital, i en les d’un vell i una vella, en l’última etapa de les seves vides. Un gran treball corporal i gestual ens ha fet veure als dos avis a la perfecció. Una feina molt dolça, emotiva i convincent.
La seva dicció és també perfecta, l’entonació i l’emotivitat que li dóna a les paraules ens han tingut com magnetitzats seguin les seves evolucions en el petit espai que conforma l’escenari.
La vellesa és un món que hem d’anar descobrint tots, …. nosaltres ja el sentim molt més a prop, …. un món que de lluny veiem trist i en soledat i on el cos va assolint les seves limitacions de mobilitat i que en aquesta obra volen capgirar, la vellesa pot ser trista però també pot ser alegre, es pot viure en soledat però també es pot viure en companyia i amb amor, pot ser amb un cos desgastat o fins i tot malalt, però també ple de saviesa i experiència i pot ser, a la fi, una etapa propera a la mort, però també és la ultima etapa de vida de la nostra existència i que per tant cal aprofitar-la al màxim.
I en això s’ha basat aquest espectacle obligant-se a veure la poesia de la vellesa amb paraules i gestos, abandonant la idea de contemplar-la com una etapa fosca o negativa. Una bella al·legoria del pas del temps, de la vida i de la mort.
La Núria ha combinat teatre, dansa i poesia amb una sensibilitat i dolçor extraordinàries. La posada en escena també és pura poesia amb una il·luminació fantàstica i una música càlida que l’acompanya en tot moment.
Idea original: Núria Rocamora
Direcció i dramatúrgia : Begoña Moral
Interpretació: Núria Rocamora
Moviment: Igone López \ Escenografia, il·luminació i vestuari: Aina Vergés \ Ajudant de direcció: Mélanie Garcia
