Per Imma Barba & Miquel Gascón
Suposo que ens estem fent grans i no podem connectar massa amb un determinat tipus d’humor que malgrat que ens intenta dir coses, no les acabem de rebre. O potser és que s’ha tractat d’un batibull d’idees que poden ser molt potents però que malauradament es queden en idea sense aprofundiment. Això és el que ens va passar amb aquesta proposta de la Companyia Casa Real dins del cicle del CICLÓ en el Teatre Tantarantana.
Creiem que com a proposta és bona, creiem que el tema pot donar per moltes i moltes peces teatrals, debats i fins i tot discussions, però és potser aquesta superficialitat en el tractament de les idees que s’apunten, i al nostre gust, l’excessiu ús dels vídeos de personalitats conegudes tot parodiant un manual d’autoajuda, que ha fet que no la valorem millor.
Aquesta jove companyia ens trasllada a un Congrés del Fons Monetari Internacional de la mà de 4 persones que viuen angoixades per les seves contradiccions, una empleada de banc (Sara Sansuan) que no creu en la bondat dels productes que ven als seus clients, una traductora simultània (Anna Tamayo) que molt sovint ha de traduir coses que entren en contradicció amb el que ella pensa, una professora de ioga (Rocío Manzano) que ha de treballar d’hostessa en fires i congressos i una publicista (Laura Vila) que treballa per una multinacional i té greus conflictes morals amb les campanyes que ha de tirar endavant.
Sense posar-se d’acord emprenen actes aïllats de rebel·lió personal que combinats acaben provocant un gran daltabaix en el Congrés, on les quatre han anat a coincidir.
Escrit i dirigit per Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez, han estructurat l’obra en esquetxos que pretenen buscar la nostra complicitat, demostrant que vivim en un món on les nostres feines van en contra dels nostres principis, on cal posar-se una mascara d’indiferència per intentar en la mida del possible que aquesta incongruència entre el que fem i el que pensem no ens afecti excessivament i no ens desestabilitzi emocionalment.
Una obra jove, interpretada per gent jove i amb sentit crític, però a la que li ha mancat una mica més de text per reforçar el que s’estava dient i recolzar així l’extraordinària feina de les 4 actrius. Molt encertat l’esbojarrat final, que trenca amb la quarta paret de l’escenari, que en bona mesura ha pal·liat una mica el que hem trobat a faltar al llarg de la representació.
Una posada en escena senzilla, amb una gran pantalla on es projecten els “testimonis” dels personatges de fama que aporten el seu granet de sorra al manual.
Tot i que hem valorat aquesta proposta segons el que ens ha arribat a nosaltres al moment de veure-la i al que esperàvem d’acord amb el que vam intuir a la roda de premsa, no volem deixar de recolzar una feina constant de la Cia Casa Real i que segons diu a la seva pàgina web es defineix així:
Cia Casa Real neix l’any 2011 com a punt de trobada entre professionals de les arts escèniques que comparteixen la mateixa manera d’entendre el fet teatral. Fem teatre contemporani de creació aprofundint en la feina de les actrius i investigant les possibilitats de la imatge poètica i el llenguatge no quotidià. Treballem per un teatre contemporani de creació que reivindiqui el teatre contemporani de creació, que el defensi com a llenguatge que no només sigui capaç d’interessar, sinó que a més, i molt especialment, de divertir l’espectador.
Dramaturgia i direcció : Raquel Loscos López i Salvador S. Sánchez
Intérprets: Rocío Manzano, Laura Vila Kremer, Sara Sansuan, Anna Tamayo
Espai escènic: Albert Merino \ Iluminació i mapping: Gerard Orobitg \ Vestuari: Cinta Moreno \ Vídeo: Ramón Frías (Lapso Films)
El cargol capitalista ataca de nou