Ahir dimarts al matí em vaig apropar de nou al Teatre Lliure de Gràcia, el lloc on vaig començar la meva passió pel TEATRE amb majúscules, ara fa ja gairebé 40 anys.
Ahir el director del Lliure, presentava una de les darreres propostes de la temporada d’aquesta temporada… MARIA ESTUARD versionada i dirigida per Sergi Belbel.
En Lluís Pasqual fa referència a què l’any vinent el Teatre Lliure farà 40 anys i que potser és el millor moment de rememorar produccions que ja es van poder veure en aquest Teatre i que van triomfar en el seu moment; una d’elles és aquesta “Maria Estuard” en la versió de Guillem-Jordi Graells, estrenada l’any 1990 i dirigida per Josep Montanyès i protagonitzada llavors per la grandíssima Anna Lizaran i per Maife Gil, acompanyats també per Àlex Casanovas, Norbert Íbero, Quim Lecina, Alfred Lucchetti, Joan Matamalas, Joan Miralles, Jordi Mollà, Pep Munné, Àgata Roca, Carlota Soldevila i Jordi Torras.
D’aquesta producció se’n va fer una versió televisiva que es pot recuperar als arxius de RTVE, als que podreu accedir en aquests enllaços …. enllaços http://goo.gl/bxRaEi i http://goo.gl/TfiQNY
En la versió que s’estrenarà demà dijous 5 de maig al Teatre Lliure de Gràcia, només un d’aquells actors, Àlex Casanovas torna a interpretar un paper novament, malgrat que passa de ser el “nen” d’aquell cast … de Mortimer passa a fer el paper del comte de Leicester.
Sergi Belbel, ens comenta que en un primer moment el va sorprendre força que el proposessin per versionar i dirigir aquesta obra, força allunyada als treballs en els quals està acostumat a treballar, però que està molt agraït per aquesta confiança. El primer que va veure és que es tracta d’una obra amb 19 personatges i que la versió original podria tenir una durada de gairebé 5 hores; ell creu que sense trair l’essència del text del dramaturg Friedrich von Schiller, ha condensat l’obra, conservant el seu esperit i el seu llenguatge, sense voler contemporitzar-la pas, i el resultat ha estat aquesta versió amb tan sols 8 personatges (interpretats per 7 actors) i una durada de 2 hores sense entreacte, per tal de no trencar amb l’acció acumulativa que posseeix l’acció.
En Sergi Belbel, ens ha donat un bany d’història, que sóc incapaç de resumir com caldria en aquesta petita crònica al blog, en el que m’ha impactat molt l’explicació amb pèls i senyals dels esdeveniments esgarrifosos que van posar fi a la vida de la protagonista, malgrat que no podrem veure representada per la senzilla raó que únicament podria representar-se el dia de l’estrena.
Malgrat que el text es conserva tal com és, sense voler actualitzar-lo, el vestuari únicament conserva l’estil dels vestits del segle XVI, en les dues reines protagonistes, mentre que s’utilitzarà vestuari contemporani per la resta de personatges.
MARIA ESTUARD… malgrat que en el seu títol incomprensiblement únicament fa referencia a una de les dues reines, que protagonitzen aquesta batalla, la protagonitzen per igual les dues reines (Escòcia i Anglaterra), que llavors s’auto anomenaven entre elles com a “germanes”. Amb l’ajut de nobles del seu seguici, Maria Estuard, reina d’Escòcia i presonera al castell de Talbot per ordre de la seva cosina Isabel I d’Anglaterra, conspira per salvar la vida i recuperar el poder polític. Un enfrontament entre dues reines, dues religions, dues nacions, però també, i sobretot, entre dues dones amb poder.
Sílvia Bel és en aquesta ocasió “Maria Estuard” i el primer que comenta és que voldria retre un homenatge a Anna Lizaran, que sempre ha admirat profundament i que té com a referent a la seva carrera professional. Comenta tot fent una broma, que una de les escenes que li agraden més, és una en la que té un diàleg amb el “Montoro” d’aquella època, William Cecil, baró de Burleigh protagonitzat per Carles Martínez.
Al llarg de la roda de premsa prenen la paraula tots els actors presents i tots ells estan agraïts i contents de poder participar en aquesta nova versió que podrem veure fins al 5 de juny al Teatre Lliure de Gràcia.
Les interpretacions que podrem veure en aquesta ocasió són les següents: Míriam Alamany Isabel I, reina d’Anglaterra / Jordi Banacolocha Amias Paulet, cavaller, carceller de Maria / Sílvia Bel Maria Estuard, reina d’Escòcia / Àlex Casanovas Robert Dudley, comte de Leicester / Carles Martínez William Cecil, baró de Burleigh / Fina Rius Hanna Kennedy, dida de Maria / Marc Rius Mortimer, nebot de Paulet – Melvil, majordom de Maria.
Nosaltres ja tenim reservades les nostres butaques per aquest dissabte vinent 7 de maig, i d’aquesta manera gairebé esgotarem les últimes entrades del nostre abonament.
Cargol del segle XVI