– Teatre – LA PEIXERA (🐌🐌🐌🐌) – Versus Teatre – 29/04/2016

Teníem forces ganes de veure aquesta producció, després d’haver pogut assistir a la roda de premsa de la seva presentació. Es tracta de l’estrena del text de Toni Cabré “L’efecte 2000” escrit fa 19 anys i guanyador del premi Ciutat d’Alcoi de Teatre. Mai fins ara havia estat portat als escenaris i el mateix autor recentment ha fet una revisió del text i l’ha rebatejat com “LA PEIXERA“.

Toni Cabré (Mataró, 1957) és un dramaturg i guionista català conegut pels seus treballs teatrals, molt sovint vinculats a la tecnologia, que l’ha fascinat des de sempre, i potser una de les raons importants és que la seva professió està lligada a la informàtica. Ha estat també guionista de conegudes sèries de TV-3 com “Laberint d’Ombres” o “La Riera”.

La Peixera - Versus Teatre - actors

LA PEIXERA” l’interpreten Miquel Sitjar, Pep Papell, Joan Bentallé, Jaume Casals i Òscar Molina. La direcció de l’espectacle és també de l’Òscar Molina, qui també és l’autor de l’escenografia i de l’espai escènic, juntament amb Jofre Blesa.

“LA PEIXERA” compta amb la música de la banda Malacara & Wilson, composta expressament per a l’espectacle. Aprofitem per anar divendres per gaudir de la mitja hora prèvia de música en directe que ofereix Malacara & Wilson tots els divendres i dissabtes.

L’obra situa cinc personatges en un departament d’informàtica soterrat i parteix de la base que “quan alguna cosa no funciona, l’error és informàtic”. I és la desenfrenada evolució de la tecnologia en el si de les empreses que fa que rapidament els sistemes informàtics quedin obsolets i amb ells les persones que els gestionen. S’anuncien canvis de sistema informàtic, s’anuncia la subcontractació del suport informàtic, s’anuncia per tant que no són necessaris, que una reducció de plantilla s’imposa i que ells són els principals afectats.

Amenaçats decideixen prendre mesures de pressió per fer sentir les seves veus. Observem de quina forma la notícia que reben transformen aquests cinc personatges determinant amb els seus comportaments les restes de les seves vides. Es defensen, desconfien els uns dels altres i són incapaços de preveure el resultat de les seves accions. Una batalla de tots contra tots. Uns companys que, abans de la notícia semblava que eren amics, viuen una situació d’angoixa en no saber qui d’ells estarà afectat per aquesta nova situació…. i llavors perden els papers i l’esperit de grup. Es transformen en persones que es defensen a la desesperada.

Una ficció extrapolable a la realitat que ens envolta, unes situacions que sabem que es produeixen a moltes empreses, en un entorn de compres, fusions, vendes d’empreses on maluradament de sobte sorgeixen duplicitats de llocs de feina, o la competitivitat que obliga constantment a canviar per no perdre mercat; en aquests casos, sabem que les reduccions de plantilla són de les primeres mesures que es prenen. Mantenir el cap fred i lluitar plegats és un impossible.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

És també una proposta de reflexió sobre la tendència natural a imputar els errors de les persones a les màquines, “jo no m’equivoco, és un error informàtic; jo he demanat el que calia però l’informàtic no en sabia prou i ho ha fet malament”. Cal que ens adonem que els que comenten errors són les persones i no les màquines.

Una magnífica proposta que ens produeix claustrofòbia com ja anuncia el títol “La peixera”, tots d’una forma o altra estem engabiats, encotillats per un entorn laboral que ens obliga a estar constantment al dia de les últimes tecnologies, que ens obliga a guardar les esquenes per tal d’evitar ser considerat obsolet qualsevol dia. Una proposta que ens obliga a pensar i reconsiderar actituds vitals en el nostre entorn laboral.

Unes interpretacions que ens han semblat totes elles esplèndides, recolzades per una escenografia molt realista i acurada, que ens mostra una oficina claustrofòbica i sense finestres, amb un despatx adjunt amb parets de vidre, des d’on el responsable vigila als seus subordinats. En aquesta posada en escena la il·luminació juga un paper important i està ben resolta.

Punt i a part es mereix la magnífica direcció d’Oscar Molina, que també assoleix la interpretació d’un dels personatges de l’obra; la banda sonora que s’ha compost especialment per l’ocasió, per part del grup musical Malacara & Wilson, serveix pels canvis d’escena per tal d’indicar-nos el pas del temps.

La Peixera - Vesus Teatre 1 - 4

Aquesta proposta teatral ens ha sorprès molt favorablement i no dubtem en recomanar-la. Estarà al Versus Teatre fins al 29 de maig.

Autor:  Toni Cabré
Direcció: Oscar Molina
Repartiment: Miquel Sitjar \ Jaume Casals \ Pep Papell \ Joan Bentallé \ Òscar Molina
Banda sonora original : Malacara & Wilson Band \ Espai escènic i escenografía: Òscar Molina i Jofre Blesa \ Vestuari: Laboina Produccions Disseny d’il·luminació:  Daniel Gener  \Disseny gràfic: Daniel Ballesteros – Estudi uvuitanta \Premsa: Martín Zaragüeta \ Producció executiva: Jofre Blesa & Roxana Díaz \ Producció: Versus Teatre

La peixera del cargol

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s