– Teatre – CABARET VOLTAIRE (🐌) – La Seca – 27/04/2016

Aquesta proposta em feia especial grĂ cia anar a veure-la, malgrat que desconeixia en realitat del que es tractava…. i Ă©s que em feia grĂ cia perquĂš l’Imma i jo, de broma ens auto anomenem “Voltaires”, tot i pel fet del nom que vĂ rem elegir pel Blog que publiquem des de gairebĂ© 6 anys. Fins i tot en recollir l’entrada a la taquilla de La Seca, vaig fer la broma tot dient que estava segurĂ­ssim de quĂš era “bona” perquĂš amb aquest tĂ­tol era impossible que no ho fos.

Malauradament aquesta vegada la meva intuĂŻciĂł em va fallar estrepitosament; amb aixĂČ no vull dir que aquesta proposta no sigui pas “bona”, ja que no m’agrada mai fer afirmacions d’aquest tipus, quan estic parlant del resultat artĂ­stic d’uns professionals de les Arts EscĂšniques. Estimem el Teatre, i creiem que estem oberts a qualsevol tipus d’espectacle …i potser encara mes, si aquest Ă©s innovador i fins i tot “trencador”.

Cabaret Voltaire - La seca

El 1916 un grup d’emigrants polĂ­tics, desertors, agents secrets, inĂștils, visionaris, poetes i artistes obriren el “Cabaret Voltaire” en el nĂșmero 1 de la Spielgasse a Zuric. Aquell petit local, en un racĂł del mĂłn, en mig d’un barri degradat, va ser el lloc de fundaciĂł del Dadaisme. El Cabaret va insuflar, enmig d’una Europa en guerra, un aire d’autĂšntica llibertat, un pensament i una actitud sense lligadures, que avui segueix essent un vertader referent.

L’espectacle recrea l’ambient revolucionari i transgressor del Cabaret, amb la interpretaciĂł de diversos poemes fonĂštics d’Hugo BĂ€ll, el seu “Poema de Nadal simultani i sorollĂłs”, danses d’arrel africana i tota mena d’experimentacions sonores i sorolloses.

El fet Ă©s que no vĂ rem “entrar” de cap de les maneres, en el joc que ens proposaven, des del minut zero de la seva actuaciĂł… i la cosa va anant empitjorant de mica en mica, perquĂš desprĂ©s de mitja hora de “concert” de sons guturals dels quatre intĂšrprets palplantats davant nostre, la cosa se’ns va convertir en gairebĂ© insuportable i l’Ășnic que tenĂ­em ganes Ă©s que acabes d’una vegada i fugir, “camesajudeume”… en direcciĂł al carrer per oblidar-nos el mĂ©s aviat possible.

Reconeixem, aixĂČ si, la gran dificultat de la interpretaciĂł del “concert” amb paraules inexistents, crits i sons guturals, reforçada per una mĂ­mica que segurament era força lloable, tot veient la reacciĂł d’algunes persones del pĂșblic que semblava que s’ho estaven passant d’allĂČ mĂ©s bĂ©…. perĂČ, sincerament amb 5 o 10 minuts haguĂ©ssim tingut mĂ©s que suficient i segurament haurĂ­em estat mĂ©s oberts per gaudir almenys de la segona part de l’espectacle.

Entenc que quan aquesta segona part va arribar, nosaltres ja estĂ vem tancats com un musclo a qualsevol iniciativa artĂ­stica que ens presentessin, perquĂš malgrat que l’espectacle va girar 180 graus i es va convertir en una sĂšrie de gags, reforçats en un teatre molt mĂ©s fĂ­sic i esgotador pels intĂšrprets (val a dir que ho varen donar tot i van suar la cansalada), … aquests gags no ens feien ni un bocĂ­ de grĂ cia, i mĂ©s aviat ens van provocar força rebuig, com l’escena on un d’ells arriba a l’orgasme fent l’acte sexual amb el micrĂČfon….. malgrat veure que una part del pĂșblic es partia el pit.

Malgrat que globalment no ens ha agradat gens l’espectacle, potser hem de dir que els Ășltims 10 minuts, la parĂČdia esbojarrada dels “Pastorets” Ă©s força salvable…. tant de bo que tot a la proposta haguĂ©s tingut aquest nivell.

Sap greu el fet d’haver d’expressar una opiniĂł tan desfavorable, perĂČ considerem que en el blog hem d’escriure sempre i en tot moment, el que ens ha transmĂšs qualsevol espectacle d’arts escĂšniques que tenim la sort de poder veure.

De totes maneres, no ens feu gaire cas, perquĂš pensem que cadascĂș ha de tenir la seva opiniĂł i vĂ rem comprovar pels comentaris en sortir de la sala, que molta gent s’ho havia passat força bĂ©. M’agradaria que anĂ©ssiu i que desprĂ©s diguĂ©ssiu la vostra, almenys per poder contrastar les nostres valoracions.

Disc joquei i direcció: Xavier Giménez Casas
Repartiment:  Pau Bou, Maria Donoso, Xavier Llorens i Albert Riballo
Escenografia i vestuari: Dolors Juårez
Traduccions de l’alemany: Bertran Cazorla

Cargol dadaista

Quant a Miquel Gascon

ViatgermanĂ­ac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al mĂ xim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, mĂșsica, ĂČpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interÚs l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'estĂ  connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.