Dijous vam tornar als cinemes Yelmo per veure la penúltima retransmissió d’aquesta temporada, des del National Theatre de Londres. I de nou vam quedar bocabadats davant aquesta esplèndida producció, amb una posada en escena espectacular.
Una magnífica comèdia de Shakespeare dirigida per Polly Findlay i protagonitzada per Joe Bannister en el paper d’Orlando, Rosalie Craig com a Rosalinda i una súper expressiva Patsy Ferran en el paper de Celia.
Una oficina i uns oficinistes que treballen compulsivament tot esperant el moment de sortir. Formen un cor perfecte i paren tots alhora per esmorzar reiniciant la feina tots al mateix ritme i moment. Marxen, el personal de la neteja accedeix, i un d’ells es Orlando.
És fill de Roland de Bois però a la mort del seu pare el seu germà l’ha apartat de qualsevol privilegi i possibilitat d’educació. Desesperat i per guanyar el títol de cavaller, repta a Carlos, protegit del duc, i poc abans del combat coneix Rosalinda i s’enamora. Guanya el combat i es veu obligat a fugir i refugiar-se en el bosc d’Arden.
És de nit, i les dues cosines en pijama parlen de l’enamorament sobtat de Rosalinda, de cop entra l’oncle, el duc Federico, culpable del desterrament del pare de Rosalinda, i la fa fora, desterrant-la. Celia, filla del duc decideix acompanyar Rosalinda i fugir amb ella …. cap al bosc d’Arden.
I és en aquest moment que tot es transforma dalt l’escenari, en una acció magistral on de cop i volta les taules i cadires que conformaven el mobiliari de l’oficina s’aixequen del terra i queden suspesos del sostre a diferents nivells com un enorme bosc. Alguns dels actors asseguts a les cadires faran durant la resta de la representació els sorolls del bosc i de la nit. No hem pogut captar de quina forma ha canviat el terra que inicialment era de quadres de colors i s’ha transformat en un terra de terra i branques. Realment espectacular.
L’acció es va desenvolupant deixant entreveure els embolics: Rosalinda es disfressa d’home, Rolando deixa notes d’amor a tots els arbres del bosc, el pare de Rosalinda també hi viu, pastors i pastores, ovelles ….. moment també genial on tota la companyia tret dels que parlen en aquell moment, caminen a quatre grapes per l’escenari amb pantaló negre i suèter de llana blanca … fan d’ovelles … divertit, enginyós, magnífic moment.
El germà d’Orlando que ha hagut de fugir també entra en escena i s’enamora de Celia. El duc que els perseguia a tots “veu la llum” i ingressa en un convent …..
Tot és previsible en una història que hem vist representada un munt de vegades però tot és sorprenent en aquesta producció on cada escena és màgica, amb un final feliç perfectament acolorit.
Autor: Willian Shakespeare
Director: Polly Findlay
Intèrprets: Leon Annor (Charles), Philip Arditti (Oliver), Joe Bannister (Orlando), Mark Benton (Touchstone), Paul Chahidi (Jaques), Jonathan Coote (Court Lord/Forest Lord), Fra Fee (Amiens), Patsy Ferran (Celia), Hazel Gardner (Hisperia/Ensemble/Singer), Patrick Godfrey (Adam), Nathan Ives-Moiba (Forest Lord, Jaques de Bois), Ellie Kirk (Ensemble/Singer), Gemma Lawrence (Phoebe), Siobhán McSweeney (Audrey), Ken Nwosu (Silvius), Ekow Quartey (Forest Lord/William), John Ramm (Duke Senior), Jay Saighal (Le Beau/Forest Lord), Alan Williams (Corin), Leo Wringer (Duke Frederick)
Dissenyador: Lizzie Clachan\ Vestuari: Christina Cunningham \ Llums: Jon Clark \ Música: Orlando Gough\ Coreografía: Jonathan Goddard \ So: Carolyn Downing \ Assesor de lluita: Kate Waters \ Director musical: Marc Tritschler
