El matí d’ahir, el vaig tenir ben complet, ja que vaig assistir a dues rodes de premsa seguides… encara sort que estaven situades ben a prop una de l’altre. La primera a la qual vaig poder assistir es va realitzar a la Sala Fènix, per la presentació del cicle de Teatre Gestual, sota el nom de YO GESTO.

És el segon any que s’organitza en aquesta sala aquest cicle i aquesta vegada recull durant 5 setmanes, cinc propostes d’un tipus de teatre gens convencional en la que el text té escasa o nul·la importància., ja que abasta el teatre-dansa, el clow gestual, el teatre d’objectes, les màscares i el butoh.

Dins d’aquest cicle, nosaltres els voltaires vàrem poder veure per exemple els espectacles … “Gabinete Onírico” que nosaltres vàrem valorar amb la màxima qualificació de 5 cargols, i “La Leyenda del Fauno” que va aconseguir 4 cargols voltaires. Els dos van entrar en la nostra particular llista del “Millor Teatre de l’any 2015“.

Va ser una Roda de premsa força informal en petit comitè, malgrat que estaven presents els membres de 4 de les companyies que participen en aquest cicle; els responsables artístics de la Sala Felipe Cabezas i Isabella Pintani ens van explicar que aquest cicle està impulsat per la mateixa Sala Fènix a partir de les extraordinàries experiències obtingudes a partir de l’espectacle “Cabaret LeCOQ”, en la que alguns dels seus participants han volgut desenvolupar nous reptes escènics; la Sala Fènix ha volgut incentivar d’aquesta manera a aquests artistes, en la creació de nous espectacles d’aquests tipus de Teatre poc convencional.

El primer espectacle que es presenta es “OMBRA I SILENCI” amb la interpretació de Núria Rocamora i la direcció i dramatúrgia de Begoña Moral. Es tracta d’un viatge poètic i oníric a partir de diversos textos literaris que parlen sobre la vellesa i el final de la vida.

Una noia jove ens conta el seu somni, a través del moviment del cos i les paraules. Un vell i una vella li han parlat mentre dormia, explicant-li de quina manera pretenen enfrontar-se a la darrera etapa de les seves vides, a un desenllaç cada vegada més proper.

Núria Rocamora ens explica que des de la seva visió jove, ha volgut reflexionar sobre l’època en què els homes i les dones han arribat a la vellesa, intentant emocionar als espectadors amb una barreja de poesia i moviment del cos, en la que intenta expressar la transformació del cos en el pas dels anys, malgrat que ella no es considera pas una ballarina.

Es podrà veure desde avui 28 d’abril fins a l’1 de maig, a les 21 hores.

El segon espectacle es tracta de NO ME LLAMES SOLSTICIO, LLÁMAME OTOÑO, creació de Marina García Lucas i Javier Pastor Giménez, que ells mateixos interpreten.Es tracta d’un tipus de Teatre gestual i de Clown, combinat amb teatre físic.

A dos éssers que no es coneixen pas entre ells, se’ls fa cada vegada més palpable la seva solitud amb l’arribada de la Tardor; la seva trobada casual provocarà un inesperat vendaval d’emocions que els sacsejarà en un vaivé descontrolat, sense saber bé a on anar, que sentir ni que fer. Vulnerables davant els nous sentiments, viuran una història delirant en què no sabran si estimar-se o odiar-se, però en la qual ja mai més podran estar l’un sense l’altre.

Els seus creadors ens expliquen la situació que han volgut representar, on els dos personatges solitaris viuen una contradicció en clau pallassa, dels sentiments de desig i amor passional en què també sorgeixen conflictes que poden sorprendre fins i tot a ells mateixos.

Es podrà veure del 5 al 8 de maig, a les 21 hores.

El tercer espectacle té el nom de SCRIPTORIUM i els seus creadors i intèrprets són Sanna Toivanen i Nelo Sebastián en una producció de la companyia Vudú Teatre. Ells vénen de pedagogies de teatre físic de les escoles Decroux i Lecoq i en aquesta ocasió volen fusionar les seves visions, les seves disparitats i els seus punts forts per explicar una història de l’amor que comparteixen per la Literatura.

Aquesta és la història d’un escriptor i la seva obra. Una invocació d’ombres que apareix entre línies. Un guerrer nascut en les mines de grafit.  Aquesta és la història de tot allò que no es compra ni es ven abans d’haver de fer-ho.  Se’n va la bogeria, mor el poeta, torna la persona, queda el llibre. Aquesta és la història de com s’escriuen els llibres.

Els seus creadors ens expliquen que l’espectacle té molt a veure amb un poema i que barreja al mateix temps Teatre d’objectes, música, ombres, titelles i fins i tot teatre de gest. Un enorme treball d’experimentació al voltant de com s’escriu un llibre.

Es podrà veure del 12 al 15 de maig, a les 21 hores.

El quart espectacle té el nom de “ES LO QUE ES” i es tracta de teatre de màscares i de gest. Una proposta amb tres intèrprets, els mallorquins Sara Bohigas, Moritz Bonin i el chilé Luis Venegas, dirigit per aquest últim; ells també provenen de l’escola de Lecoq i experimenten amb la “Commedia dell’arte”, malgrat que els seus personatges són de plena actualitat i treballen amb històries molt d’avui en dia.

La companyia Ombra Teatre indaga sobre l’entorn en què vivim i ens apropa a l’estat de vulnerabilitat a través d’escenes quotidianes, en la que els personatges són estereotips de l’actualitat. És un humor molt irònic i quasi arriba a lo sarcàstic. Aquests personatges ens parlen sense tabús dels problemes de la societat, del que no volem veure o del que no ens atrevim a dir.

Ells no van poder estar presents a la Roda de premsa i en Felipe Cabezas va ser el que ens va explicar el seu treball i també ens va comentar que ells mateixos es fabriquen manualment les mitges màscares amb què presenten els seus espectacles.

Es podrà veure del 19 al 22 de maig, a les 21 hores.

______________

L’últim espectacle que es presenta es tracta de “MODULAR, Everything has changed” una proposta de teatre de butoh amb una sola intèrpret Josephine Grundy i amb música en directe que interpretarà Chris Orton i possiblement algun artista convidat.

Aquesta peça es basa en el concepte de la modalitat en música per investigar el significat de les seqüències en la història humana. L’ordre i el caos, els sistemes universals, l’elecció personal i col·lectiva i la construcció de narratives són els temes centrals. En cada representació apareixerà un seguit diferent de colors o de ‘modos’, i per conseqüència una narrativa diferent, ja que serà el públic qui determini aleatòriament l’ordre de la peça.

Aquesta artista anglo-francesa, resident a Catalunya, genera emocions a través del so i de la veu i realitza un butoh pensat perquè l’espectador entengui fàcilment les històries que ens vol explicar; prové també de l’escola deLecoq, i va començar treballant amb teatre i amb la música, descobrint més tard el butoh. Treballen en una improvisació continua, per la qual cosa l’espectacle pot arribar a ser diferent cada dia.

Es podrà veure del 26 al 29 de maig, a les 21 hores.