Com acostuma a passar, aquesta proposta operística em va agradar molt més del que esperava i és que quan vas a veure-la després de llegir totes les crítiques negatives, pot sorgir la sorpresa; aquest és sens dubte un clar exemple.
Gènova segle XIV, en un moment de forts enfrontaments entre dues faccions polítiques, els nobles i els güelfs, de la que formen part comerciants i plebeus. Simon Boccanegra, que intenta acabar amb la rivalitat de les dues faccions, serà víctima de la conspiració dels cortesans que l’envolten. El segrest de la seva filla i el descobriment, quan la recupera, de la seva relació amorosa amb un dels conspiradors, el trasbalsa. Decidit a perdonar els conspiradors, serà víctima de la traïció del seu home de confiança.
Malgrat que no era pas una òpera coneguda per nosaltres i haig de reconèixer que em vaig perdre sovint en l’argument durant la representació, la música de Giuseppe Verdi em va tornar a fascinar de nou.
Però el que em va sorprendre més de tot, va ser l’excel·lent posada en escena de José Luis Gómez, per la seva senzillesa i al mateix temps per la seva espectacularitat en l’escenografia escollida… una caixa buida amb les parets i terra emmirallats que amb la combinació d’una perfecta il·luminació i el moviment de les parets, aconseguia efectes de reflex dels personatges a escena francament impactants. En aquest aspecte em va fallar una mica el moviment escènic de Ferràn Carvajal, malgrat que sempre he estat un gran admirador del seu treball; aquesta vegada el “moviment” del cor, si es pot dir així, el vaig trobar massa estàtic i crec que és un dels pocs punts negatius d’aquesta posada en escena.
Aquesta proposta ha estat interpretada aquests dies per 3 diferents repartiments vocals. Nosaltres hem tingut força sort amb el que ens ha tocat en sort al nostre torn d’abonament, ja que ens va agradar molt el protagonista principal de Simón Bocannegra, que en aquest cas va estar protagonitzat pel baríton italià Giovanni Meoni, que per mi fins aleshores era totalment desconegut. També va estar perfecte la soprano Barbara Frittoli, que pel que sembla en funcions anteriors no va poder estar a l’altura.
Però per mi aquella nit va destacar per sobre de tota la resta de cantants, el tenor Fabio Sartori en el paper de Gabriele Adorno, que va aconseguir forces aplaudiments en finalitzar algunes de les seves àries. La resta de repartiment també a una bona alçada i la direcció musical molt correcte.
Simon Boccanegra és una òpera en un pròleg i tres actes, amb música de Giuseppe Verdi, i llibret italià de Francesco Maria Piave, basat en el drama homònim d’Antonio García Gutiérrez. Va ser estrenada al Teatro La Fenice de Venècia, al 1857. La versió revisada, amb canvis substancials en la partitura, va ser estrenada al Teatre La Scala de Milà l’any 1881.
A Barcelona la primera versió es va poder veure el 1862, però la segona va trigar a estrenar-se, ja que no va ser fins a l’any 1959.
Una nit d’excel·lencia, novament aquesta temporada al Gran Teatre del Liceu.
Direcció Musical: Massimo Zanetti
Direcció d’escena: José Luis Gómez // Escenografia i projeccions: Carl Fillion
Simon Boccanegra: Giovanni Meoni // Amelia Grimaldi: Barbara Frittoli // Gabriele Adorno: Fabio Sartori // Jacopo Fiesco: Vitalij Kowaljow // Paolo Albiani: Àngel Òdena // Pietro: Damián del Castillo // Capità: Francisco Vas // Serventa d’Amelia: Raquel Lucena
Vestuari: Alejandro Andújar // Il.luminació: Albert Faura // Moviment Escènic: Ferran Carvajal // Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Coproducció: Gran Teatre del Liceu i Grand Théâtre de Genève
