Els esdeveniments culturals als quals tenim la sort de poder assistir sembla que s’amunteguin i no donem l’abast d’escriure les cròniques corresponents. Aquest ha estat el cas del concert dedicat a George Gershwin, d’ara fa una setmana a l’Auditori amb l’OBC. Durant aquell cap de setmana es van poder escoltar 3 diferents concerts de l’OBC amb diferents programes, tots basats en la seva música.
George Gershwin (Nova York, 1898 – 1937) ha estat un dels compositors més reconeguts del gènere d’espectacles musicals de Broadway. A Europa és també molt conegut per la seva faceta com a compositor de música simfònica i per la seva òpera Porgy and Bess.
El programa va ser el següent:
GEORGE GERSHWIN (Brooklyn 1898 – Beverly Hills 1937)
1 – Obertura cubana (🐌🐌🐌)
2 – Segona Rapsòdia per a piano i orquestra (🐌🐌🐌+🐚)
3 – “I got Rynthm” Variacions per a piano i orquestra (🐌🐌🐌+🐚)
4 – Un americà a París (🐌🐌🐌🐌)
El diàleg i la connexió entre els diferents universos sonors, com ara l’existent entre les anomenades música popular i música culta, han estat una constant d’Occident. Només algunes visions interessades han afavorit una lectura superficial i esbiaixada d’un diàleg que ha permès, així, l’aparició de personalitats musicals indiscutibles i referencials dins la història de la música occidental. És el cas de l’enigmàtic compositor George Gershwin.
La seva música inclou molts i diferents ingredients: el jazz, la música negra, la música francesa impressionista, el postromanticisme de Rakhmàninov, l’avantguarda nordamericana de compositors com Edgar Varèse (1883-1965), Charles Ives (1874- 1954) o Henry Cowell (1897-1965), l’ambient de la comèdia musical (light opera) sorgida als Estats Units gràcies a l’emigració de músics europeus i, de forma acusada i especial, la improvisació i la intuïció. Podem afirmar, sense gaire marge d’error, que la música gershwiniana s’insereix de ple en aquest marcat caràcter improvisatori més que no pas en l’organització d’estructures i arquitectures musicals. Conscient d’aquest caràcter, Gershwin mai no va deixar de cercar un mestre instal·lat en l’anomenada música culta.
Un concert força desigual, malgrat la excel·lent interpretació del solista Alexei Volodin al piano. La segona part, amb la coneguda composició “Un americà a París” va estar de ben segur el millor del concert matinal de diumenge.
Us deixo enllaçat AQUÍ, el concert retransmès per Catalunya Música.
Andrew Grams director
Alexei Volodin piano
Orquestra Simfónica de Barcelona i Nacional de Catalunya
