Em dóna la sensació que tinc vetades les rodes de premsa al Mercat de les Flors, ja que sembla que els Blogs que promocionem la cultura, no som considerats a la mateixa altura que la premsa “oficial”, almenys per part de la responsable de premsa d’aquest espai. Malgrat això, com abonat vaig poder assistir ja fa molts dies a una trobada amb Francesc Casadesús (director del Mercat), que es va organitzar per presentar als abonats aquest cicle de Circ.
En aquesta trobada, a més a més, vàrem poder parlar amb els protagonistes de l’espectacle LA VIDE del que ara parlaré; aquell dia, però es van negar a fer-nos un avançament del que veuríem i la veritat és que ens vam quedar amb un regust agredolç. Un cop vist l’espectacle entenem el fet que no ens volguessin fer malbé les sorpreses que ens deparava el seu treball escènic.
El dissabte 16 vàrem veure 3 espectacles de Circ/dansa i aquest LA VIDE, va ser el tercer (dels dos primers ja vaig parlar aquí fa uns dies). La Sala MAC estava absolutament desconeguda, perquè per representar l’espectacle van d’haver de desmuntar l’escenari i deixar l’estructura de l’edifici totalment despullada. Entrem per sota de les grades i fem un recorregut una mica laberíntic i així amb un seguit de frases escrites en diferents plafons, ens van introduint en el que ben aviat veurem. Ens ofereixen crispetes i ens podem asseure a primera fila dins del mateix escenari, a unes grades provisionals.
Un paper a cada cadira ens assenyala del que veurem és tan sols un assaig, el número 18… i malgrat això sabem que no és pas cert, perquè es tracta d’un espectacle molt reconegut internacionalment on Fragan Gehlker es juga la vida en cada sessió, treballant en la corda suspesa; un espectacle que únicament el representen en molt pocs llocs del món i en determinats espais que estudia prèviament abans de decidir si adapta el seu espectacle a l’espai en concret, per decidir si ho realitza o no. El Mercat per aconseguir-ho, ha permès desmuntar gairebé tot.
Le Vide (el Buit) neix el 2009 a Châlons-en-Champagne, França, a partir d’un entrenament en una disciplina de radical simplicitat: la corda suspesa.
Tan sols dues persones, Fragan Gehlker que intenta una i mil vegades arribar al sostre del Mercat pujant per una sèrie de cordes suspeses, …. i el seu company Alexis Auffray que col·labora amb ell interpretant al violí una sèrie de peces musicals….. però també s’encarrega de tota la resta, que per respecte als seus creadors no faré espòiler.
Al començament vaig trobar la preparació dels matalassos repetitiva i fins i tot avorrida…. els intents frustrats del protagonista em feien somriure… fins i tot vaig participar a petició seva en la recol·locació d’un dels matalassos que haurien d’esmorteir la seva caiguda. Després vaig descobrir que tot era una broma i llavors vaig començar a patir de debò.
Crec que poques vegades he patit tant en un espectacle de circ, perquè treballen sense cap protecció i a vegades a sobre mateix dels espectadors. Vaig acabar pujant els peus a la meva cadira per por a què un petit error de càlcul acabes novament amb algun peu trencat. No puc, ni he d’explicar res més, perquè s’ha aquest espectacle s’ha de viure en directe. A mi el que vaig veure em va FASCINAR, malgrat que vaig patir moltíssim a partir de la mitja hora del seu començament.
Publico tan sols un parell de fotos, una d’abans de començar l’espectacle quan Fragan encara està provant la seguretat de les cordes…. l’altre, quan tot ja s’ha acabat i gairebé tot el públic ha desaparegut de la sala…. però ell encara continua amb la seva voluntat d’arribar on voldria, malgrat que l’experiència li ha demostrat infinitat de vegades que és absurd i que segurament no ho aconseguirà.
Fragan Gehlker, artista especialitzat en la corda llisa, prové de família acròbata i ha treballat en diverses companyies. Alexis Auffray, violinista i sonidista, va coincidir amb Gehlker en un altre espectacle abans de treballar en aquest projecte. Maroussia Diaz Verbèke, artista de circ, ha col·laborat amb Fragan en diverses ocasions des de la dramatúrgia.
La meva valoració com veieu és la màxima que atorguem en aquest espai…. és a dir que han aconseguit els 5 cargols voltaires.
Escrit per Fragan Gehlker, acròbata de corda / Creació musical i regidor de pista Alexis Auffray / Dramatúrgia Maroussia Diaz Verbèke / Basat en una idea original de Fragan Gehlker / Creació llums Clément Bonnin / Vestuari Léa Gadbois-Lamer / Regidor generalAdrien Maheux / Difusió Anna Tauber / Administració Roselyne Burger
Coproducció La Verrerie, Pôle National des Arts du Cirque Languedoc-Roussillon, Alès; La Cascade, Maison des Arts du Clown et du Cirque, Pôle National des Arts du Cirque, Bourg-Saint-Andéol; Le Cirque Jules Verne, Pôle National des Arts du Cirque Picardie, Amiens; Le Centre National des Arts du Cirque (CNAC), Châlons-en-Champagne
L’esforç d’un CARGOL
Cargol acrobata