L’editorial Llibres del Delicte ha publicat la segona novel·la de Margarida Aritzeta amb la inspectora Mina Fuster com a protagonista. Aquesta inspectora es va donar a conèixer a “L’assassinat de la venedora de cupons” dins el recull “Elles també maten”   i va créixer com a personatge a “L’amant xinès”.

En aquesta ocasió la Mina ha d’investigar un nou cas, la mort d’un home durant una partida d’AirSoft  (joc d’estratègia basat en la simulació militar on es fan servir rèpliques d’armes i es disparen “bales” de pintura).  L’home mort podria ser en Cordèlio, un estafador de baixa estofa que acaba de trencar amb el seu soci i a qui la seva dona, la Tina, ha fet  fora de casa. No té on caure mort i deambula, brut i sense diners, per Tarragona, amenaçant amb xerrar tot el que sap si no li omplen les butxaques.

Els personatges d’aquesta novel·la van incorporant subtrames personals que molt sovint passen per sobre de la pròpia trama, personatges molt ben construïts que ens mostren aspectes de la seva vida i se’ns fan més propers. Tots ells apareixen al voltant de la Mina Fuster i van agafant força al llarg de la novel·la al mateix temps que ens ajuden a perfilar la personalitat de la protagonista.

Una narrativa dinàmica que va lligant diferents temes teixint l’entramat de la història amb una bona dosi de crítica social: els desnonaments, l’assetjament laboral, la corrupció, … Unes descripcions acurades i un llenguatge on descobrim la parla de les terres de Tarragona ens endinsen lentament, potser una mica massa lentament al començament, en una història que manté incògnites fins al final.

Un llibre a la fi que ens atrapa a la seva teranyina des de les primeres planes fins al final de la historia. A cada pàgina s’embolica una mica més la troca i l’autora juga amb nosaltres deixa’n que sapiguem coses que la protagonista encara no ha descobert mentre ens obre interrogants que no resoldrem fins al final. Una novel·la per llegir amb calma i que m’ha agradat.

Margarida Aritzeta (Valls, 1953) és escriptora i professora de Literatura. L’any 1980 va obtenir el premi Víctor Català de contes i narracions per Quan la pedra es torna fang a les mans i des d’aleshores ha escrit més de trenta novel·les, sis de les quals són del gènere negre.

Ha col·laborat a la ràdio i en diverses publicacions periòdiques. També ha format part del govern de la Generalitat de Catalunya amb un càrrec de directora general. La major part de la seva vida professional l’ha dedicada a la docència, a la recerca i a l’escriptura.