Aquest matí he estat convidat a assistir a la roda de premsa de la propera producció teatral que es podrà veure a partir del 27 d’abril al Versus Teatre.

Es tracta de LA PEIXERA, un text escrit ja fa gairebé 19 anys pel dramaturg Toni Cabré, que va ser guanyador del premi Ciutat d’Alcoi, sota el nom “L’efecte 2000” i que va ser publicat a la tristament desapareguda col·lecció “El Galliner” d’Edicions 62, l’any 2000. No obstant això, fa uns 3 o 4 anys el seu autor va revisitar el text i segons les seves paraules “el va pentinar” per tal d’agilitzar una mica els seus diàlegs.

Malgrat que aquest text ha estat premiat i va estar força reconegut en el seu dia, malauradament mai s’havia estrenat professionalment. L’autor ens comenta que ell no es considera pas un escriptor i si en canvi un dramaturg o autor teatral; afirma que ell contínuament escriu i no pensa mai, si l’obra en què està treballant tindrà o no sortida posteriorment per poder-se representar en una sala de Teatre… si ho fes, potser buscaria agradar el més possible perquè fossin representades… potser llavors les faria més comercials; escriu el que li agrada en cada moment i no vol estar pensant en què després s’haurà o no de representar, com si fos una obra d’encàrrec.

Després de l’èxit obtingut per Versus Teatre, en el seu 20è aniversari, amb la representació de “CLOACA”, el seu equip s’havien posat a treballar a la recerca d’un nou text, amb la mateixa força que desprenia el seu anterior èxit i que els hi permetés alhora involucrar de nou el grup musical “Malacara & Wilson Band“; és quan algú els hi va suggerir aquest text.

Objectiu principal: Conservar la feina sigui com sigui !!!

Una excusa sovint utilitzada en moltes organitzacions és que quan alguna cosa no funciona, s’atribueixi a un error informàtic. L’univers de la tecnologia digital és tan complex i evoluciona tan ràpidament que resulta senzill fer-lo responsable de qualsevol eventualitat o desastre.

D’això últim dono fe, ja que abans de la meva recent jubilació, la meva professió havia estat la d’informàtic durant una bona pila d’anys i he viscut en la meva pròpia pell imputacions injustes. Qualsevol error en l’actualitat es carrega sobre les espatlles d’aquests professionals i molt sovint són en realitat provocats per les persones que simplement utilitzant els ordinadors. Aquesta inexistència d’errors informàtics ens deixa a tots plegats orfes d’una excusa útil, acceptada i respectada, una excusa que empara mil equivocacions.

5 personatges immersos en el soterrani d’un departament d´informàtica, són una mostra clara d’aquesta evidència. Malgrat la situació adversa que els amenaça –una dràstica reducció de personal-, són ells, i els seus comportaments i reaccions, allò que finalment els arrossega i determina. Es defensen a la desesperada, desconfiant els uns dels altres, i no calculen les conseqüències de les seves accions. En aquesta batalla de tots contra tots cometen el pitjor dels errors: no mantenir el cap fred i lluitar junts per intentar salvar-se.

Veurem doncs, si anem a veure aquesta representació, una bona mostra de diferents personatges i serà l’espectador qui podrà triar i potser identificar-se amb alguna característica d’algun d’ells.

El dramaturg Toni Cabré, reflexiona a la roda de premsa i afirma que tenim la desgràcia de què aquell text escrit abans de l’any 2000, es va complint fil per randa i de ben segur comprovarem que la situació és cada vegada més precària. Encara que els personatges de l’obra són informàtics, l’obra en realitat parla de les actituds i reaccions de les PERSONES. Es tracta d’un text molt càlid des del punt de vista humà, i el que busca és que l’espectador pensi, rigui, però al mateix temps recapaciti sobre les actituds que molts de nosaltres adoptem en el moment que perilla la nostra estabilitat; de ben segur provocarà emocions i discussions quan la representació hagi acabat i ens dirigim de nou cap a casa.

Per fer més gràfica aquesta intenció diu una frase que provoca el riure de tots els presents: “Em mola el Teatre que va més enllà de l’hamburguesa que prenem al sortir de la Sala “… i és que algunes vegades, quan arribem a casa després de veure una representació teatral, ni ens recordem de què tractava l’obra que havíem vist.

LA PEIXERA, estarà dirigida per Óscar Molina que al mateix temps interpretarà un dels 5 personatges de l’obra; és ell qui ens afirma que aquest text s’allunya molt dels llenguatges televisius, on els diàlegs moltes vegades estan força desdibuixats i massa simplificats. Creu que no és recomanable que l’autor dirigeixi la posada en escena de la seva obra i també fa menció especialment que en aquest cas, la il·luminació és important i es converteix en un altre protagonista.

Els actors que estan presents a la roda de premsa, ens expliquen la seva visió de cada personatge que els toca interpretar… ells són a més a més de Óscar Molina, en Miquel Sitjar, Pep Papell, Joan Bentallé i Jaume Casals.

La música estarà present en la representació, malgrat que potser tindrà menys pes que en “Cloaca” i no s’utilitzarà com de fons durant la representació, com s’acostuma a fer en el cinema, sinó com una eina utilitzada pel director en els” foscos” entre diferents escenes. El grup musical “Malacara & Wilson Band” interpretarà 3 peces musicals. A més a més els divendres i dissabtes, el grup, farà un petit concert mitja hora abans de començar la representació en el vestíbul de la Versus, mentre els espectadors es podran veure una cervesa…. o sigui que pel mateix preu d’una entrada de Teatre, es podrà obtenir un petit concert + una cervesa + una obra de teatre.

Per acabar, “Malacara & Wilson Band“, ens obsequien amb un parell de cançons que es podran escoltar durant la representació….. i jo aprofito per prendre una cervesa ben freda.
LA PEIXERA, es podrà beure al Versus Teatre del 27 d’abril al 29 de maig.