Aquesta obra que ara arriba al Teatre Lliure, un Teatre Lliure en quĂš LlĂ tzer GarcĂa va fer d’acomodador durant quatre anys, es va estrenar el 13 de novembre del 2015 a la Sala La Planeta de Girona en el marc del “Temporada Alta” i ha fet estada a Igualada.
El dramaturg i director gironĂ LlĂ tzer GarcĂa, que va rebre el Premi de la crĂtica teatral 2014 al millor text per la seva obra “La Pols” (veure la nostra valoraciĂł), ens presenta aquest nou projecte amb la companyia ArcĂ dia, companyia fundada l’estiu del 2009 i formada per ell mateix i els actors Marta Aran, Muguet Franc, Laura LĂłpez i Guillem Motos.
A SOTA LA CIUTAT, ens parla dels somnis no acomplerts, de les il·lusions perdudes, de les obsessions per aconseguir allĂČ que sempre hem somniat encara que estiguem veient que s’ha convertit o, que sempre ha estat, un impossible.
“No va ser fins llavors, mentre la Milly dissertava sobre les costelles de xai, que una tensiĂł gairebĂ© palpable es va estendre per la sala. Es bellugaven al seient, omplien els silencis incĂČmodes amb compliments enrevessats sobre la sabor refrescant de les begudes, s’evitaven les mirades i feien el que podien per no haver d’admetre el fet irrefutable i alarmant que no tenien res de quĂš parlar. Era un experiĂšncia nova.” Aquest parĂ graf de la novel·la Revolutionary Road de Richard Yates va ser el detonant per escriure Sota la Ciutat.
El David i la DĂ lia s’adonen que no sĂłn feliços a la petita ciutat on viuen perquĂš no estan fent allĂČ que s’havien proposat fer quan es van conĂšixer. DesprĂ©s d’un sopar amb amics senten una angoixa existencial que esclata en crits, insults i recriminacions fins que reconeixen que la vida que porten no els satisfĂ . La conclusiĂł Ă©s clara, o separar-se o lluitar.
Decideixen traslladar-se a la gran ciutat i lluitar pels seus somnis. El que no saben Ă©s que Barcelona, la gran ciutat que han escollit, no Ă©s una ciutat fĂ cil. Coneixen la seva veĂŻna d’escala que resulta ser una artista plĂ stica, la BĂ rbara Bonay, que es mou en ambients d’una extraordinĂ ria superficialitat i on l’Ășnic que importa Ă©s si t’han vist en un lloc concret i amb una gent concreta. Un ambient on tot el que importa sĂłn les aparences.
La BĂ rbara tĂ© una germana, la Miriam que viu amb un director de teatre, en NarcĂs Munt, que ha caigut en desgrĂ cia i que Ă©s rebutjat fins i tot pels seus joves alumnes de l’Institut del Teatre. Un director engolit i apartat per les noves generacions que refusen el llegat dels seus antecessors.
Segons LlĂ tzer Garcia, “Sota la ciutat Ă©s una crĂČnica de les il·lusions perdudes, amb uns personatges obstinats a donar un sentit extraordinari a les seves vides per sortir de la trampa de la mediocritat. I aquesta obstinaciĂł, en comptes de fer-los avançar, els paralitza completament. Tots ells estan inspirats en persones que un dia vaig conĂšixer i dâaltres que potser algun dia coneixerĂ©. I lâĂšpoca, com no ho puc entendre dâaltra manera, Ă©s lâactual“.
L’autor ens presenta una Barcelona on l’Ășnic que val Ă©s destacar per sobre de la resta de les persones. Una ciutat exigent i intolerant amb els seus habitants. I alhora una ciutat amable, integradora, amb classe.
Tots els personatges sĂłn uns perdedors, tret de la Miriam, l’Ășnica persona que vol ser feliç amb la persona que estima i fent la feina que li ha tocat fer amb optimisme sense plantejar-se somnis impossibles. Gaudeix amb el que la vida li ofereix sense necessitar fer coses extraordinĂ ries ni sobresortir. Viu rodejada de gent obsessionada per acomplir els seus somnis i que s’ha convertit en esclava d’aquests somnis.
Una crĂtica tambĂ© a les xarxes socials, com a reflex de la necessitat que entre tots hem generat que ens obliga a agradar a tothom de manera continuada. El millor exponent Ă©s la Barbara i la seva necessitat de fotografiar i publicar tot allĂČ que fa, controlant en tot moment els likes rebuts.
Una obra plantejada amb un gran dinamisme, amb escenes molt curtes que avancen en el temps i ens ajuden a entendre el desenvolupament dels personatges.
Una escenografia senzilla on cada racĂł ens representa l’espai “propietat” d’alguns dels protagonistes, el llit de matrimoni Ă©s la casa del poble i el piset de la ciutat del David i la DĂ lia, el sofĂ amb la taula i els cĂČctels representa el pis i l’espai de la BĂ rbara, en tant que la taula de menjador Ă©s la casa on viuen la Miriam i el NarcĂs. Entrades i sortides rĂ pides i petits canvis de llum o mĂșsica ens porten d’un espai a l’altre.
Ens han agradat molt totes les interpretacions i la magnĂfica posada en escena.