– Teatre – SOTA LA CIUTAT (🐌🐌🐌🐌) – Espai Lliure T. LLiure – 15/04/2016

Aquesta obra que ara arriba al Teatre Lliure, un Teatre Lliure en què Llàtzer García va fer d’acomodador durant quatre anys, es va estrenar el 13 de novembre del 2015 a la Sala La Planeta de Girona en el marc del “Temporada Alta” i ha fet estada a Igualada.

El dramaturg i director gironí Llàtzer García, que va rebre el Premi de la crítica teatral 2014 al millor text per la seva obra “La Pols” (veure la nostra valoració), ens presenta aquest nou projecte amb la companyia Arcàdia, companyia fundada l’estiu del 2009 i formada per ell mateix i els actors Marta Aran, Muguet Franc, Laura López i Guillem Motos.

Sota la Ciutat 2

A SOTA LA CIUTAT, ens parla dels somnis no acomplerts, de les il·lusions perdudes, de les obsessions per aconseguir allò que sempre hem somniat encara que estiguem veient que s’ha convertit o, que sempre ha estat, un impossible.

No va ser fins llavors, mentre la Milly dissertava sobre les costelles de xai, que una tensió gairebé palpable es va estendre per la sala. Es bellugaven al seient, omplien els silencis incòmodes amb compliments enrevessats sobre la sabor refrescant de les begudes, s’evitaven les mirades i feien el que podien per no haver d’admetre el fet irrefutable i alarmant que no tenien res de què parlar. Era un experiència nova.” Aquest paràgraf de la novel·la Revolutionary Road de Richard Yates va ser el detonant per escriure Sota la Ciutat.

El David i la Dàlia s’adonen que no són feliços a la petita ciutat on viuen perquè no estan fent allò que s’havien proposat fer quan es van conèixer. Després d’un sopar amb amics senten una angoixa existencial que esclata en crits, insults i recriminacions fins que reconeixen que la vida que porten no els satisfà. La conclusió és clara, o separar-se o lluitar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Decideixen traslladar-se a la gran ciutat i lluitar pels seus somnis. El que no saben és que Barcelona, la gran ciutat que han escollit, no és una ciutat fàcil. Coneixen la seva veïna d’escala que resulta ser una artista plàstica, la Bàrbara Bonay,  que es mou en ambients d’una extraordinària superficialitat i on l’únic que importa és si t’han vist en un lloc concret i amb una gent concreta. Un ambient on tot el que importa són les aparences.

La Bàrbara té una germana, la Miriam que viu amb un director de teatre, en Narcís Munt, que ha caigut en desgràcia i que és rebutjat fins i tot pels seus joves alumnes de l’Institut del Teatre. Un director engolit i apartat per les noves generacions que refusen el llegat dels seus antecessors.

Segons Llàtzer Garcia, Sota la ciutat és una crònica de les il·lusions perdudes, amb uns personatges obstinats a donar un sentit extraordinari a les seves vides per sortir de la trampa de la mediocritat. I aquesta obstinació, en comptes de fer-los avançar, els paralitza completament.  Tots ells estan inspirats en persones que un dia vaig conèixer i d’altres que potser algun dia coneixeré. I l’època, com no ho puc entendre d’altra manera, és l’actual“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

L’autor ens presenta una Barcelona on l’únic que val és destacar per sobre de la resta de les persones. Una ciutat exigent i intolerant amb els seus habitants.  I alhora una ciutat amable, integradora, amb classe.

Tots els personatges són uns perdedors, tret de la Miriam, l’única persona que vol  ser feliç amb la persona que estima i fent la feina que li ha tocat fer amb optimisme sense plantejar-se somnis impossibles. Gaudeix amb el que la vida li ofereix sense necessitar fer coses extraordinàries ni sobresortir. Viu rodejada de gent obsessionada per acomplir els seus somnis i que s’ha convertit en esclava d’aquests somnis.

Una crítica també a les xarxes socials, com a reflex de la necessitat que entre tots hem generat que ens obliga a agradar a tothom de manera continuada. El millor exponent és la Barbara i la seva necessitat de fotografiar i publicar tot allò que fa, controlant en tot moment els likes rebuts.

Sota la Ciutat

Una obra plantejada amb un gran dinamisme, amb escenes molt curtes que avancen en el temps i ens ajuden a entendre el desenvolupament dels personatges.

Una escenografia senzilla on cada racó ens representa l’espai “propietat” d’alguns dels protagonistes, el llit de matrimoni és la casa del poble i el piset de la ciutat del David i la Dàlia, el sofà amb la taula i els còctels representa el pis i l’espai de la Bàrbara, en tant que la taula de menjador és la casa on viuen la Miriam i el Narcís. Entrades i sortides ràpides i petits canvis de llum o música ens porten d’un espai a l’altre.

Ens han agradat molt totes les interpretacions i la magnífica posada en escena.

Autoría i direcció : Llàtzer Garcia
Cia. Arcadia
Intèrprets:  Marta Aran (Míriam) / Oriol Casals (David) / Muguet Franc (Dàlia) / Laura López  (Bárbara Bonay) / Albert Pérez  (Narcís Munt)
Escenografía i Vestuari: Albert Pascual / Il·luminació: August Viladomat / Espai sonor : Arcàdia
/ Ajudant de dirección:  Maria Casellas / Cap Tècnic en gira: Lluis Robirola
Producció:  Sala La Planeta (Mithistòrima Produccions S.L.)

Cargol ciutat

Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.