Un espectacle que teníem ganes de veure un altra vegada en directe, perquè fa forces anys que el vàrem poder veure i llavors ens va impactar moltíssim; a més a més tenim el DVD que es va comercialitzar en el seu dia.
Ens agrada aquesta barreja de ball folklòric, de dansa contemporània i sobretot d’autèntic flamenc; una coreografia que va crear Antonio Gades a partir de l’obra del mateix nom, escrita per Lope de Vega l’any 1613. Curiosament fa tan sols un parell de mesos que vàrem tenir l’oportunitat de veure una innovadora representació teatral de FUENTEOVEJUNA a La Seca, que ens va agradar moltíssim.
L’obra té un protagonista col·lectiu, Fuenteovejuna, que esdevé l’arma per fer front a la injustícia. És la unió del poble el que aconsegueix vèncer el tirà. La història d’amor de Frondoso i Laurencia serveix de contrapunt a les batalles històriques i la denúncia social sobre els abusos de poder. Sembla que la història té una base real, que Lope de Vega va dramatitzar afegint-li un final feliç. Els personatges històrics reforcen la versemblança.
Per Antonio Gades, mort l’any 2004, aquesta va ser la seva última producció com a coreògraf; va ser estrenada a l’Òpera de Gènova el 1994, i posteriorment va fer una llarga gira per Espanya, Japó, Itàlia, França, Regne Unit, Cuba i diversos països llatinoamericans. Així doncs va continuar amb la seva voluntària necessitat de crear coreografies respectant sempre la puresa de la dansa popular espanyola. Ell va dir: “el ball no és un exercici, el ball és un estat anímic que surt a través d’un moviment“. L’any 1999, va rebre la Creu de Sant Jordi.
Una coreografia que en algun moment recorda en imatges congelades la llum i el color dels quadres de Velázquez i el teatre del Segle d’Or, barrejant harmoniosament la música anomenada “culte” amb la més popular. Malauradament, com acostuma a passar sovint quan parlem de dansa, aquesta música l’hem d’escoltar enllaunada, malgrat que en forces moments la podem escoltar també en directe, especialment en els moments que tan sols sona la guitarra i escoltem els “cantaors”.
La Companyia Antonio Gades té aquesta coreografia molt per la mà, i la sincronia dels ballarins és envejable, així com la interpretació dels quatre ballarins solistes actuals. Cal destacar també l’espectacular vestuari i el treball d’il·luminació molt estudiat per cada una de les escenes.
Malgrat tot, no vaig gaudir tant com jo esperava, segurament a què el pas del temps ha fet canviar els meus gustos en qüestió de dansa i ara aquella que en el seu dia em va meravellar, ara tot just em fa vibrar una mica, però no m’arriba a apassionar. A mesura que em faig vell, m’agrada cada dia mes la dansa contemporània, malgrat que també aquesta dansa més clàssica la gaudeixo i la intento valorar com cal.
Per altra banda, l’actuació d’Antonio Canales, em va fer veure molt cruament la realitat del pas del temps, tant en ell com en mi. Valoro no obstant això, l’oportunitat que la Companyia ofereix als antics “monstres” de la dansa, en col·laborar amb ells.
Companyia Antonio Gades // Coreografia i Direcció: Antonio Gades
Direcció Artística: Stella Arauzo
Repartiment: Laurencia: Silvia Vidal // Frondoso: Miguel Lara // Alcaldel: Antonio Canales // Comendador: Miguel Ángel Rojas
Ballarines: Mayte Chico, María Nadal, Esmeralda Manzanas, Virginia Guiñales, Luisa Serrano, Carolina Pozuelo, Ana del Rey, Lidia Gomez // Ballarins: Elías Morales, Jairo Rodríguez, Antonio Ortega, Pepe Vento, Noe Barroso, Ciro Ortín
Cantaora: María Carmona // Cantaors: Enrique Bermúdez “Piculabe”, Juañarito //Guitarristes: Antonio Solera, Camarón de Pitita
Director Tècnic: Dominique You // So: Beatriz Anievas i Alex // Vestuari/Atrezzo: Isabel López // Adaptacio: José Manuel Caballero Bonald //Música: Antón García Abril, Modest Mussorgsky, Música barroca, Antonio Gades, Faustino Núñez y Antonio Solera // Arrenejaments i selecció musical: Faustino Núñez // Mestre de ball: Juanjo Linares // Ambientacio i vestuari: Pedro Moreno // Il.luminació: Dominique You
Una producció de la Fundación Antonio Gades
Cargol Flamenc