I de nou a l’Antic Teatre, un lloc que cada vegada se’ns fa més proper i on els espectacles que veiem ens omplen. Aquest diumenge ens va atreure una proposta de Jorge Albuerne i José Luis Redondo que acabaven les seves dues setmanes d’actuacions en aquesta sala, motiu pel qual malauradamentno podem recomanar que l’aneu a veure en aquest teatre.

YE ORBAYU és el títol d’aquest espectacle i el seu significat en asturià es “és una pluja fina” aquella pluja lleugera, gairebé imperceptible, però que cala…

… i  és perquè tots dos artistes són asturians.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Entrem a la sala, plena de gom a gom i veiem una enorme cortina a l’escenari, només un petit espai obert ple de marques blanques a terra, i comença l’espectacle amb tots dos actors sortint en calçotets i donant voltes davant i darrere la cortina mentre es van vestint, un d’ells amb sabates de taló de dona, és com si tinguessin pressa per estar a punt. Es tapen la cara amb unes caràtules de discs de vinil, un de Dvorák, l’altre de Conchita Piquer i aquí ja comencem obertament a riure. Cau la cortina i es van intercalant números de circ, equilibrisme, “animals” i pallassos, sense pronunciar cap paraula.

L’escenografia molt simple, amb una altra cortina al fons de l’escenari que també caurà, una taula, una cadira i ampolles de vidre buides…. i crispetes……

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb una gran capacitat de connexió els dos actors interactuen força amb el públic i com estem a primera fila, el Miquel és un dels objectius, en més d’una ocasió. És destacable el contrast que hi ha entre tots dos actors/personatges, Jorge Albuerne de complexió forta és més decidit i imperatiu, en tant que José Luis Redondo, més prim i eixut, té un paper més moderat, potser més tímid, malgrat que la seva actuació és potser la més arriscada, ja que en bona part es basa amb l’equilibrisme.

No és un espectacle al 100% de circ, tampoc és un espectacle únicament còmic, es tracta d’una nova proposta de creació on es barreja tot i que ens ha fet passar una molt bona estona. Els moments s’encadenen creant altres de nou i com he llegit en alguna banda “l‘espectacle és una peça de peces cosida amb fils de circ i que vol ser com l’orbayu… lleugera, gairebé imperceptible, però amb la ferma pretensió de calar fins als ossos“.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Jorge Albuerne, al que vam tenir ocasió de descobrir a la Sala Muntaner fent el paper de Kovalsky en “Un Tramvia anomenat desig“(AQUÍ podeu veure aquella crònica). Jorge realitzà estudis de Gravat i Estampació a la EAAyOA d’Oviedo. Es llicencia en Belles Arts a la Universitat del País Basc especialitzant-se en Ceràmica i Escultura. Vinculat des de fa anys al món del circ de carrer, inicia la seva formació en dansa a Bilbao i al mateix temps continua la seva formació circense en equilibris acrobàtics, quadrant aeri, màstil xinès i trapezi volant.

José Luis Redondo, té la titulació en Ciències de l’activitat física i de l’esport. Va estudiar diferents tècniques de circ com aeris, equilibris, malabars, acrobàcia i clown a l’Escola de Circ Carampa (Madrid, 2004-05) i ha continuat els seus estudis de circ a l’Escola de Circ Criollo (Buenos Aires, 2005-06).

“Hace años que Jose y yo nos conocemos…hace más años que sabemos el uno del otro… y hace no tanto que nos pusimos primero a colaborar, cada uno con lo suyo, y luego a indagar en un universo común, y digo universo porque me parece de tal vastedad el terreno por explorar cuando te encuentras con alguien que la palabra galaxia se te queda enana…”

Una proposta que ens ha agradat molt.

Idea, creació i interpretació: José Luís Redondo i Jorge Albuerne

Escenografía, Il·luminació,Espai Sonor: Redondo/Albuerne 

 Musica: Xabi Eliçagaray