Al llarg d’aquest concert teatralitzat, mitjançant unes projeccions ens han explicat que ara és el moment d’emprendre el vol en solitari i que el grup es reinventi amb nous integrants i amb nous projectes.

Vàrem poder escoltar més d’una dotzena de les cançons més importants que ha versionat durant aquests anys, les que han enregistrat en els seus dos CD editats, Junts i Nàufrags.

Una festa entranyable de comiat en la que hem pogut participar; malgrat que de ben segur no haguéssim comprat les entrades i que aquest concert entrava dins del nostre abonament del TNC, no ens penedim pas, ja que ens ha agradat ser-hi. Hem pogut gaudir d’una excel·lent posada en escena dirigida per Daniel Anglès i sobretot de les veus dels components de Deudeveu i de les seves coreografies (algunes excel·lents, … com la de les llanternes).

Per altra banda, volem comentar que no entenem pas, perquè han hagut d’actuar amb micros de mà i no amb els micròfons més actuals que s’integren al cap de cada component i a més a més els fan invisibles; segurament el so hauria millorat força i els seus moviments coreogràfics haurien estat més lliures.

Ens ha emocionat, com de costum, les paraules de Gerard Ibáñez (el seu director), unes paraules molt sentides i emotives que ens han arribat a posar la pell de gallina.

Des d’aquest petit racó, els desitgem molta sort en la seva carrera professional, segurament molts d’ells en solitari, al llarg dels pròxims anys.