Aquesta producció conté tots els elements que en principi poden augurar l’èxit, un tema interessant amb un component d’intriga on res no és el que sembla, un bon text ben estructurat, unes bones interpretacions dels tres actors i una bona posada en escena…. però ens ha fallat i d’una manera contundent l’audició de la sala, o en tot cas la suficient projecció de veu dels actors.
Tot just començar vam pensar que era el tema del mallorquí però un cop habituats a l’accent i la pronuncia, no ens arribava la veu dels actors i es va convertir en un greu problema. Afegim també la il·luminació volgudament tènue, segurament massa, per dificultar encara mes la comprensió de bona part de l’obra….
Un matrimoni ha quedat incomunicat, en una caseta mallorquina de la serra de Tramuntana, a causa d’una gran nevada que ha afectat totes les illes i part de la Península. Els acompanya una xemeneia i el so de la ràdio. I dues ombres: una que els ha acompanyat i perseguit durant anys. L’altra agafarà forma d’estrany en un moment de la nit: un jove periodista i escriptor que ha quedat aturat enmig de la neu. Silencis, ombres, records, mentides, veritats, confessions, aïllaments, unions… però finalment, neu fosa.
Antoni-Lluís Reyes (Manacor 1985) s’ha basat en l’aïllament que dóna viure a la muntanya, i concretament a la serra de Tramuntana, que ell coneix, per escriure aquesta peça dramàtica. Aquesta obra va ser seleccionada finalista del premi de Teatre Mediterrani Pare Colom 2013 d’Inca i publicada a la col·lecció de Teatre de l’editorial Lleonard Muntaner l’octubre de 2015. Filòleg català, ja fa anys que es dedica a escriure peces teatrals, i en ser conscient de la crisi que travessa el gènere, ho fa amb pocs personatges per afavorir que pugui ser representada arreu i sense grans mitjans.
Com hem pogut llegir en el dossier de premsa, l’Antoni-Lluís Reyes és un gran defensor de la llengua catalana i de les nostres arrels, fa que els protagonistes de la seva obra siguin dues persones ja grans, fet que li facilita la utilització de la llengua que ell ha après dels seus padrins (els seus avis) amb mots com emper (grafia aglutinada de en per), comellar (espai de terra ample i pregon, de sòl inclinat per la depressió del terreny, que està entre terres més elevades), escudella (plat fondo), portassa (porta molt gran), denou (dinou), darreria (darrer temps de la durada d’una cosa), manescal (veterinari), camada (moviment gran de les cames per caminar) …. termes a la fi que formen part del nostre bagatge cultural.
Una obra feta de contraposicions, la dels dos mons, el món rural vers al món urbà, la parella que viu en una masia aïllada i l’escriptor que viu a la capital de l’illa o el fill gran de la parella que viu a una gran població catalana.
La contraposició dels idiomes, l’autòcton i l’anglès, ja que el jove escriptor escriu els seus llibres en angles en tant que en Felip es declara un gran lector de llibres en català.
La dels dos membres del matrimoni, ella amable i acollidora, ell esquerp i desconfiat.
La contraposició de les parts d’un accident de trànsit, les dues parts d’un mateix fet que condemnen a una a ser víctima i a l’altre ser botxí.
Volem comentar que malgrat que la interpretació de Miquel Gelabert és bona, en aquesta ocasió creiem que la seva dicció es veu afectada per una mena de cantarella, amb un to de veu massa uniforme, que li treu al text força expressivitat i el fa encara menys comprensible.
La nostra valoració aquesta vegada és força baixa, provocada sobretot per la impossibilitat d’entendre correctament bona part del text; esperem sincerament que el problema d’audició que hem comentat al principi de l’escrit, hagi estat corregit després de la nit de l’estrena, perquè creiem que el text i les interpretacions s’ho valen.
Autor: Toni-Lluís Reyes
Direcció: Col·lectiva
Intèrprets: Miquel Gelabert (Felip) , Eva Barceló (Jerònia) i Toni-Lluís Reyes (Ignasi)
Disseny gràfic i espai escènic : Antoni Valls