Emmarcat en el “CICLÓ” (segon Cicle de TEATRE de companyies independents de Barcelona) hem pogut gaudir d’aquesta proposta de la companyia DARA TEATRE amb dramatúrgia i direcció d’en Roc Esquius.
Roc Esquius és el director i dramaturg de les 3 obres de la companyia: “IMe” (2014-2016), “El catalon d’una nit d’estiu”, guanyador del Festival Píndoles 2015 i aquesta “Mars Joan”. Podeu veure la nostra valoració de “iMe” en aquesta crònica del juliol del 2015.
La companyia Dara va néixer el març del 2014 amb la idea de crear un espai estable de creixement artístic on fer teatre de contingut contemporani i proper amb el públic. Treballen com a companyia des del principi, amb una línia pròpia i ocupant-se de tot el que envolta una obra de teatre, des del vestuari a l’escenografia, les llums o la música.
El Joan no és feliç. Està bé, sí, va fent, però no és feliç. La gent que l’envolta tampoc ho és, tot i que ells fan com qui res. Potser és el normal, potser, fins i tot, és l’única possibilitat. Però el Joan troba un viatge, un viatge que el transportarà directament allà on se suposa que hi ha els seus somnis. A les estrelles, a un lloc on tot serà nou i ell en serà el gran protagonista. Un planeta sense convencions socials que l’allunyen de la felicitat. Així que s’apunta al viatge sense pensar-ho, posant del revés el món de la seva parella i amics. Mars Joan no parla d’un altre planeta, no parla d’un viatge, sinó de la voluntat de fer aquest viatge, del qual, per cert, no podrà tornar.
Basada en un fet real, el projecte Mars One que planeja l’establiment d’una colònia humana a Mart l’any 2026. És un projecte privat i televisiu que du a terme l’investigador holandès Bas Lansdorp amb la intenció d’enviar satèl·lits de comunicació al planeta en 2018, i un primer equip amb persones l’any 2022 que arribarien al planeta l’any 2023 amb l’objectiu de començar a establir una colònia humana.
Aquest projecte es finança en part amb un reality show sobre el procés de selecció dels futurs colonitzadors, seleccionats entre els més de 200.000 candidats que s’han ofert per anar-hi. Entre els seleccionats es troba el català Angel Janè que ha pogut veure l’obra i no amaga que s’ha vist reflectit en les peripècies que allí interpreten els quatre actors de la companyia. Ell i Núria Tàpies que també es va apuntar com a candidata al projecte van donar el seu testimoni a la roda de premsa de presentació segons ens comenta el Julio Alvarez, director del Tantarantana, el dia de l’estrena.
L’obra planteja que és el que pot portar a una persona normal a decidir anar a Mart per no tornar mai més. I ho fa des del punt de vista d’ell mateix, de la seva parella i dels seus amics. Comença l’obra, i el Joan ja ha marxat a Mart, però el reality show que el va seleccionar continua en antena, revivint una vegada i una altra el moment en què la seva parella i els seus amics van tenir coneixement de la seva decisió. També vivim amb ells les últimes proves del procés de selecció, on tots tindran alguna cosa a dir, portant al límit les relacions.
Amb continus flaix-backs i una posada en escena terriblement dinàmica, els quatre actors ens expliquen la història contraposant la vida privada amb la vida televisada. De forma divertida se superposa la voluntat de Joan de participar en la missió, amb les reaccions de Noèlia, la seva parella, i els seus amics Sara i Manel.
L’obra ens parla de somnis de futur, de prioritats, de desitjos, d’esperances i de quina manera tot això es pot veure trasbalsat quan una persona propera ens comunica la seva decisió de marxar per no tornar. Com l’acompliment dels seus somnis pot tirar per terra els nostres somnis, com els seus desitjos de canviar la seva quotidianitat, pot canviar la nostra.
Com manifesta el mateix Roc Esquius a la pàgina web de la companyia “Fins a quin punt podem aïllar el nostre “jo” del nostre entorn?, i si no podem, prendre decisions que ens allunyin del nostre entorn, sembla un suïcidi del nostre “jo”, que haurà mort per donar-ne pas a un de nou. Això és el que em fascina de Mars Joan, la por de l’entorn que veu com una persona quotidiana, propera, íntima, va a la mort com si fos un joc. I veure que la por de perdre aquell que marxa, amaga la por veritable, la intuïció subconscient que la seva absència, canviarà el nostre entorn …..”
Una comèdia que és un drama, que ens fa riure per no plorar, per no analitzar en profunditat quin és el veritable motiu que ens obliga a riure quan una persona propera ens diu que vol marxar per començar de nou.
Una posada en escena magnífica, amb recursos de llums i vídeos que ajuden a transmetre la sensació de què estem davant d’un programa de la televisió i al minut següent hem entrat en la intimitat de la parella o en el sopar dels amics. Molt bones les interpretacions de tots quatre actors que en tot moment ens han transmès el que estaven dient o sentint dalt l’escenari.
Dramaturgia i direcció: Roc Esquius
Intèrprets : Núria Deulofeu (Sara), Josep Sobrevals (Joan), Vanessa Segura (Noèlia), Isidre Montserrat (Manel)
Escenografia i disseny gràfic: Muntsa Codina \ Comunicació: Núria Deulofeu \ Vestuari: Paula Arévalo \ Disseny de llums: Xavi Gardés \ Postproducció de so: Carles Torregrosa (TDC Estudio) \ Video: Victor Duque (Mekemekefilms) \ Banda sonora: Diana Roig i Bernat Mestre (Bohardilla Studio)
Producció: Anna Juncadella i Teatre Tantarantana
