I com tot, aquestes sessions dels Oficis del teatre han arribat al final, i en aquesta darrera sessió ens oferien una sessió pràctica. Al Teatre LLiure, ens esperaven tres especialistes que ens han explicat tres aspectes: l’escenografia, la il·luminació i la part tècnica.
Ens reben i davant de la maqueta del Teatre ens comenten en què consistirà avui la sessió, on anirem de la mà de Cèsar Fraga (Director Tècnic d’escenari), Rai García (coordinador tècnic) o Jordi Vall-Llovera (adjunt direcció tècnica).
Ens hem dividit en tres grups i nosaltres hem començat amb en Cèsar Fraga, que ens porta directament a l’escenari on estan fent el muntatge de l’escenografia de “A Teatro con Eduardo” que veurem en primícia i que després s’estrenaria el passat dimecres dia 30 de març, sessió a la qual per sort, també vàrem poder acudir.
Ens ensenya plànols i ens explica el procés de construcció de l’escenografia que en aquest cas Lluis Pascual, que és el director de la producció, té al cap i de quina manera “baixa” a la realitat en el que en un principi tan sols són idees i de com s’ha d’anar introduint els canvis que calguin per fer-ho possible.
En aquest cas ens quedem meravellats amb la “cinquena paret”, creada expressament per aquesta obra i que és una reconstrucció fidel de les altres quatre parets de la Sala Fabià Puigserver, fins al punt que l’hem de “tocar-la per creure”. També ens mostra els mecanismes que faran possible que aquesta paret “prengui vida” i com ho controlen tot des d’un quadre de control, amb una programació exhaustiva.
Realment impressionant i podem dir fins i tot que increïble. Ens comenta que aquesta paret es guardarà per a la seva possible reutilització, podent-se fins i tot trossejar-se i portar-se a una altra sala. Malauradament creiem que els espectadors que vagin a veure aquesta producció, no es faran a la idea de l’enorme esforç tècnic i econòmic que representa aquesta extraordinària posada en escena… i es pensaran que la paret amb 7 portes a tres nivells (7 x 3= 21), és la que ja existeix normalment.
També ens fa una demostració de com pugen les plataformes que conformen l’escenari i permeten els diferents nivells que de vegades presenta l’escenografia.
Comenta que tot plegat acostuma a ser una feina de dos-tres mesos on no es pot parar ni un segon i on tot ha d’estar absolutament mil·limetrat, ja que un possible error de mesura, pot suposar que l’escenografia no encaixi i hagin de tornar a començar. Ell se n’ocupa personalment d’anar als tallers on es treballa en la construcció per seguir la feina de ben a prop.
Canviem de banda d’escenari i ens trobem amb en Rai García que se n’ocupa d’explicar-nos el complicat mon de la il·luminació en el teatre. Han muntat una barra expressament per nosaltres, on han disposat per tal de mostrar-nos els diferents tipus de llum amb els que treballen i de quina forma seleccionen una o altra en funció de cada escena de l’obra i/o a petició del director d’escena, qui es en última instància, qui decideix.
Ens parla de tipus de focus: Pars, fresnels, PCs, retalls, simètrics-asimètrics, canons, de bombetes, filtres, pales, col·locació, llums de led, efectes, tipus de connectors, dimmers, potencia. …… i ens mostra la taula de llums des d’on es programa la il·luminació i el moment en què s’han d’accionar cada una de les llums, totalment cronometrat amb l’escena, el personatge i la paraula justa que indica el moment. Un treball acurat que s’ajusta en els assaigs i que es va registrant a la taula per què en el moment de la funció funcioni tot a la perfecció.
També ens parla de la temperatura del color i de com pot canviar un escenari en funció del color escollit, ens mostra la paleta de colors que ens recorda ben bé el mostrari que ens ensenyen quan hem de decidir de quin color volem pintar una paret de casa nostra.
Podem tocar i bellugar els focus i constatar el pes enorme de cadascun d’ells i la calor que desprenen el que ens explica com de vegada veiem als actors suar de valent ja des de l’inici de la representació.
Ens sentim una mica avergonyits pel nostre gran desconeixement d’aquest món que provoca a vegades el nostre menysteniment en l’enorme funció que la tècnica de la il·luminació té en una producció teatral. Estem segurs que a partir d’ara intentarem veure el treball de l’il·luminador d’escena amb uns altres ulls i de ben segur la valorarem com es mereix. Comentem el fet que des de fa relativament pocs anys, els actors en saludar al final de la representació, senyalen als tècnics il·luminadors, perquè els aplaudiments també recaiguin en ells.
I tornem a canviar de grup i amb en Jordi Vall-Llovera pugem a les alçades, …. a la “pinta”, i des d’allà, a banda d’observar la immensitat de l’escenari vist des de dalt, observem els telons, els tallafocs i les bambolines, els sistemes de pujar-los i baixar-los sense esforç físic. Entrem al magatzem soterrani on es guarden tots els focus de llum. També veiem on es guarden els seients de platea que es belluguen en agrupacions de diverses butaques i ens explica el sistema d’anclatge perquè quedin perfectament col·locats, la forma de bellugar-los i com un cop col·locats a lloc, són renumerats pel personal de sala.
Tot plegat ha estat un magnífic colofó a unes sessions que sens dubte han estat interessantíssimes i que creiem que s’haurien de repetir la temporada vinent perquè altres enamorats del teatre com nosaltres, les puguin gaudir. Des d’aquest raconet “voltaire”, volem donar les gràcies a tots els professionals del Teatre Lliure que l’han fet possible i que ens han encomanat la seva passió per la feina … és realment un gran equip de persones.
Si cliqueu aquí podreu accedir a la Fitxa tècnica del teatre Lliure
- veure la crònica de la primera sessió amb Lluís Pasqual Director del Teatre
- veure la crònica de la segona sessió amb Clara Rodríguez Sotsdirectora
- veure la crònica de la tercera sessió amb Aurora Rosales Direcció artística
- veure la crònica de la quarta sesió amb Marta López-Orós Direcció de Producció
- veure la crònica de la cinquena sessió amb David Vericat Direcció Comunicació
- veure la crònica de la sisena sessió amb Cèsar Fraga, director técnic d’escenari
- veure la crònica de la setena sessió amb Maria Rosales, cap de regiduria
- veure la crònica de la vuitena sessió amb Juan Carlos Martel, ajudant de direcció
- veure la crònica de la novena sessió amb Albert Minguillón i Noemí Alesan
