Fa uns dies vaig tenir una grata sorpresa en rebre a casa aquest llibre per cortesia de Columna Edicions, i ràpidament em vaig engrescar a la seva lectura.
Es tracta del primer llibre d’aquesta jove autora que ha treballat com a guionista per a cinema i televisió i ha creat un peculiar personatge de ficció, la Nora Prim, una agent de policia singular amb una capacitat única: la de viatjar en el temps. Amb aquesta novel·la, Mireia Llinàs va aconseguir una menció especial en la darrera edició del Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana.
Nora Prim treballa al CIEC (Centre d’Investigació Estratègica de Catalunya) i juntament amb el seu Company, el Pere Tauler se n’ocupen d’investigar casos no resolts en el passat i que per algun motiu interessa que siguin recuperats i tancats. Ella, ho pot fer, amb la seva capacitat pot tornar als llocs dels fets i per tant interrogar de nou als protagonistes del cas. En aquest llibre investiguen l’assassinat de la Dolores Rey que va morir el gener de 1949 per causes no aclarides, tot i que en aquell moment van aparèixer assassins confessos. Està basat en el fet real de la mort de Carmen Broto, una prostituta de luxe que a l’època es relacionava amb l’exèrcit, els polítics i l’església.
Narrat des del present i en primera persona, fa que des del començament de la novel·la ens identifiquem amb la Nora i ens traslladem amb ella en el temps. La Nora ens explica els canvis de vestuari i pentinat que ha de fer per no desentonar a l’època o al lloc al qual es desplaça, des d’un prostíbul, una plaça de toros o fins i tot el Congres dels Diputats el dia del cop d’estat, tot seguint la pista d’un guàrdia civil implicat a l’assassinat. La Nora té la capacitat de viatjar al passat a través d’espais temporals atrapats en llocs on hi ha hagut violència, i ha de viatjar sola, ja que el seu company, en Pere pertany al present. En el passat només pot dialogar i observar, sense canviar res ni alterar el curs dels esdeveniments.
Amb una barreja de gèneres, el negre, l’històric i la ciència-ficció i un llenguatge planer, ha aconseguit atrapar-me des de les primeres línies, intrigada no tant per descobrir l’autor del crim com per reviure esdeveniments històrics des de l’avui. El fet de fer viatjar a la protagonista en el temps trenca tots els convencionalismes de la novel·la d’intriga i és aquesta novetat la que més m’ha agradat.
Un treball molt documentat li permet a l’autora descriure els escenaris històrics amb tot luxe de detalls, des de objectes, marques de productes, costums, comportaments, …. Un llibre, a la fi, diferent que recomano als amants del gènere negre.
Mireia Llinàs (Barcelona, 1985) és graduada en Cinema i Audiovisuals per l’escola ESCAC i ha treballat com a guionista de sèries de televisió (Ventdelplà i Kubala, Moreno i Manchón) i de cinema (Sólo química, La Frontière…), també ha exercit com analista de guions en diferents projectes cinematogràfics.
