– Roda de premsa – HOMES FOSCOS – El Maldà – 29/03/2016

S’ha acabat la setmana santa i per tornar a la “normalitat” teatraire, de cap he anat a la primera roda de premsa aquest mateix matí….. i és que demà mateix s’estrena HOMES FOSCOS de David Pintó i Clara Peya, a El Maldà.

Homes foscos

El director d’aquesta proposta, David Pintó ens explica que aquesta és la segona de les propostes que formaran una trilogia, en la que se’ns parla de la relació entre dues persones; la primera va ser “Mares i Filles” en la que tractava de la relació d’una mare i una filla, la segona és aquesta de la que parlem ara mateix, amb una relació entre dos homes i la tercera ens parlarà segurament de la relació entre un home i una dona, malgrat que en aquesta última, encara no s’ha començat a treballar.

Nosaltres vàrem poder veure “Mares i Filles” en una reposició que es va fer al Teatre Gaudí i malauradament aquell dia la sonoritat ens va jugar una mala passada i de ben segur que per aquesta causa la vàrem valorar per sota del que de ben segur es mereixia…. com podeu comprovar en aquesta crònica de fa un any.

Homes foscos - roda de premsa - 1

HOMES FOSCOS, explica una història íntegrament cantada, una història que va començar a plantejar-se David Pintó a partir d’una lectura de la novel·la “Mar de fondo” de Patricia Highsnith, malgrat que d’aquesta novel·la llegida, solament resta un nom d’un personatge que es pronuncia cap al final com una mena d’homenatge a aquest tipus de literatura.

Encara que la publicitat d’aquest espectacle mostra unes imatges que poden semblar que es tracta d’un tema exclusivament “gai”, la realitat és ben diferent, malgrat que el desig homosexual està sempre present i soterrat; està estructurada com un thriller situat a l’Amèrica dels anys 40, en el que s’utilitzen els jocs de poder, el maltractament com a eina jeràrquica, el perillós joc de víctima i botxí, les relacions malaltes on la necessitat d’un es converteix en el mecanisme opressiu de l’altre….. i on potser en algun moment es poden intercanviar els rols …. el que era a sota ara és a sobre…. la rata ara fa de gat.

Els secrets se’ns mengen per dins i quan el desig vol una cosa i la convenció social ens prohibeix viure lliurement, ens convertim en una bomba de rellotgeria que pot explotar en qualsevol moment.

La composició i la direcció musical és de Clara Peya, que ens ha explicat que a ella li agrada començar a compondre quan sap qui cantarà les cançons; a una pregunta dels assistents de sobre quin tipus de música escoltarem aquesta vegada, diu que no sabria definir-la, perquè és una música atemporal i no lligada a cap estil en concret. El que si afirma categòricament, és que no voldria fer un Musical “al uso” on de cop els personatges es posen a cantar…., ja que el que pretén és fer una representació cantada, però volen intencionadament que les seves cançons es veiessin amb tanta naturalitat com una conversa parlada i “no cantada”, ja que la música és simplement un altre mitjà tant” normal” com la paraula, per explicar una història. Ella mateixa serà un “tercer” personatge a escena, ja que estarà present interpretant la música al piano, malgrat que no participarà com a actriu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Els intèrprets són Rubèn Yuste i Marc Vilavella van ser escollits per David Pintò, per què amb ells va treballar mol a gust en el Musical “Mar i Cel” quan ell va fer la funció d’ajudant de direcció en aquella ocasió.

L’escenografia i el vestuari és responsabilitat de Jordi Bulbena, també present a la roda de premsa, que ens parla del gran mirall que ha posat al fons de l’espai escènic i que assegura li dóna un caràcter molt especial a la dramatúrgia.

En David ens parla de què ell quan treballa en un tema, ho fa a partir d’una llibreta que obre per cada tema… i quan es posa a treballar obre la llibreta corresponent i s’oblida dels altres temes en els quals està treballant. En finalitzar la roda de premsa ens ensenya la llibreta que té per tot el relacionat amb la Clara Peya.

Abans però ens han mostrat a manera de primícia un petit tastet del que es podrà veure demà….. l’he gravat i ara us el deixo aquí, per tal de què pugueu fer boca.

Nosaltres anirem a veure l’espectacle la setmana vinent, ja que aquesta setmana, el “carnet de ball”, ja està ple.

Cargosl foscos

Advertisements

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s