La setmana santa ha provocat que les nostres cròniques teatraires restessin en un segon pla, a l’espera de la nostra tornada d’aquests dies de “descans” per les terres de Xàtiva; fa més d’una setmana vàrem poder veure aquesta extraordinària versió de HAMLET al Teatre LLiure de Gràcia.
Aquests dies hem pogut llegir diverses opinions a les xarxes socials, generalment totes positives o molt positives; el cert és que l’expectació era molt gran després de saber que les localitats per a totes les funcions estaven exhaurides abans de la seva estrena, tot i haver inclús prorrogat uns dies més del que estava previst.
Quina és la causa d’aquesta fita ?…. diuen que a causa de ser una proposta del Teatre Lliure que ha sabut promocionar molt bé, diuen que perquè està protagonitzat per Pol López, diuen que després de l’èxit d’Enric V amb el duet Pau Carrió-Pol López, diuen que … però a nosaltres tant és el que diuen, i és que teníem moltes ganes de veure aquesta producció i per això vam reservar entrades per un dels primers dies; la veritat és que no ens ha decebut gens ni mica…. ens ha agradat molt, molt i molt.
Pol López es Hamlet, un Hamlet que ens parla directament als ulls, que no parla amb ell mateix o amb Déu, que ens explica el seu profund dolor davant de la mort del seu pare, que coneix qui l’ha matat però que no sap com desemmascara-ho, que ens transmet la seva alegria i ens fa participar quan confirma la identitat de l’assassí, un Hamlet a la fi proper i humà, molt humà. El gran antiheroi shakespearià arriba convertit en un heroi de la mà de Pau Carrió.
L’altre dia, a la crònica de la roda de premsa, ja us vaig explicar que en Lluís Pasqual va comentar que era un projecte que venia de lluny i que va néixer de l’amistat personal que existeix entre Pau Carrió i Pol López que la volien representar-la fa temps.
HAMLET és un personatge que constantment es qüestiona qui som, que fem a la vida per tal d’articular respostes i provocar accions encertades per reduir distàncies entre el que som i el que voldríem ser.
Què ens passa? Per què aguantem la burla d’aquests temps, l’abús dels opressors, els insults dels superbs, l’amor menyspreat, la lentitud de la justícia, la poca vergonya del qui mana o la violència dels indignes contra el mèrit pacient? Cal desenterrar més actes corruptes? O encara queda terra que els tapi als nostres ulls? Ens calen proves més sòlides? És la consciència qui ens fa covards a tots i fa que els colors naturals de la nostra determinació es tornin pàl·lids sota l’ombra del pensament i que les grans causes i els objectius més elevats, amb tanta reflexió, es desviïn del camí i perdin el nom d’accions? La por ens frena? Som prínceps a Elsinor? Som o no som?
Què hem de fer. Voldríem articular respostes i accions encertades contra tot això. I quan ens aturem per estudiar com fer-ho, una vegada i una altra topem amb contradiccions que no sabem superar. No sabem resoldre amb determinació el nostre paper, perquè ja no ens creiem aquesta tragèdia de venjança. Som Hamlet.
Entrem a la sala i trobem una gran capsa grisa, buida, plena de portes. Dos graons per accedir des de la platea, plens d’espelmes i flors que són retirades just al punt de començar la representació. Una escenografia molt senzilla, gairebé sense elements que ens puguin distreure.
Acompanyen a Hamlet uns excel·lents Eduard Farelo, en el paper de Claudi, l’oncle germà del rei assassinat, Xicu Masó en el doble paper de Poloni, conseller del rei i d’enterramorts (molt reeixida per cert l’escena de l’enterrament d’Ofèlia), Rosa Renom en el paper de Gertrudis, la mare de Hamlet, María Rodriguez, una dolça, innocent i enamorada Ofèlia, Marc Rius en el doble paper de Laertes, germà d’Ofèlia, i Guildernstern amic d’infantesa de Hamlet i “contractat” pels reis per fer tornar el seny a Hamlet.
I per últim, destacaria especialment a Pau Vinyals en el seu doble paper d’Horaci, l’amic fidel de Hamlet i Rosencrantz, l’altre amic de la infància, amb dues interpretacions totalment contraposades i convincents.
Han estat quasi tres hores que ens han passat volant, absolutament pendents del que passava a l’escenari amb un Hamlet que hem sentit proper i que ens ha fet vibrar i aplaudir amb ganes.
Aquesta cançó…. “Alors on danse”, la balla en mig de la representació un Pol López exuberant i ple de vitalitat…… una vitalitat que ens encomana ràpidament a tots els espectadors que restem asseguts a les nostres butaques ….. extasiats i amb la boca oberta…
Autor: William Shakespeare
Versió i direcció: Pau Carrió
Intèrprets: Eduard Farelo (Claudi), Pol López (Hamlet), Xicu Masó (Poloni, enterramorts), Rosa Renom (Gertrudis), Marc Rius (Laertes, Guildernstern), María Rodríguez (Ofèlia), Pau Vinyals (Horaci, Rosencrantz)
Escenografía: Sebastià Brosa i Pau Carrió\ Vestuari i objectes: Silvia Delagneau\ Caracterització: Toni Santos\ Il.luminació: Raimon Rius\ So: Igor Pinto\ Assessoria de moviment: Anna Rubirola\ Mestre d’esgrima esportiva: Xavi Padilla\ Ajudant de direcció: Bernat Pons\ Ajudanta d’escenografía i vestuari: Laura Clos “Closca”\ Alumne en practiques de dirección del Màster Universitari d’Estudis Teatrals (MUET): Carles Molero\ Construcció d’escenografía: Jorba-Miró, estudi –taller d’escenografía
Producció: Teatre Lliure
