Diumenge passat vam poder anar a veure aquesta proposta de la Companyia Bratislava, obra que es va estrenar a l’Auditori de Barcelona els passats 5-6 i 7 de febrer dins de la segona temporada d’Escenes. Abans de l’estrena oficial de l’obra, la Companyia Bratislava va mostrar el seu nou muntatge davant del públic de Santa Maria d’Oló, Santpedor, Cabrianes i Artés.

Aquesta jove companyia, sorgida de l’Institut del Teatre, va debutar la temporada passada amb el primer muntatge en català de l’òpera bufa de Jacques Offenbach, La gran duquesa de Gerolstein que vam poder veure al Teatre Gaudí ara fa dos anys (veure aquella crònica).

Ara han fet una nova adaptació d’una obra d’Offenbach, “La vie parisienne”, un musical de petit format i una crítica satírica de la vida burgesa i el turisme de masses, ambientada i traslladada a la Barcelona actual. Aquesta peça d’Offenbach celebra enguany el seu 150 aniversari i continua sent vigent. Va ser estrenada el 31 d’octubre de 1866 al Théâtre du Palais Royal de París. Anys després va ser estrenada a Londres (1872) i a Nova York (1876).

L’espectacle comença quan un espavilat barceloní decideix fer-se passar per guia, per tal d’endur-se a casa seva una turista adinerada. Enganys, disfresses i embolics de faldilles en una ciutat cada vegada més dedicada a enlluernar el visitant estranger.

La companyia Bratislava s’ha format amb les ganes de desenvolupar una línia diferent per a treballar el gènere musical. Vol potenciar la idea d’intèrprets actors-cantants-músics, una fórmula gairebé inexistent a casa nostra. Aquesta peça poc coneguda va ser una aposta per la seva gran qualitat musical i el gran potencial còmic i per tractar-se d’una obra atemporal.

L’adaptació ha anat a càrrec d’ells mateixos que han traduït els textos del francès. Han retallat alguns fragments per alleugerar l’obra i han fet adaptacions a l’espai i la cultura barcelonina.

El manresà Albert Ruiz és el protagonista en el paper de l’Arnau un jove que no té feina i que veu en dos incauts turistes del Regne Unit, el Lord i la Lady, l’oportunitat d’obtenir diners. No dubta en instal·lar-los a casa seva fent veure que el seu pis pertany al Gran Hotel Barcelona i no dubta en preparar una festa privada amb membres de l’alta societat barcelonina per fer content al Lord mentre ell intenta lligar amb la Lady. El resultat és un vodevil,  d’entrades i sortides, d’enganys i sorpreses, per tal d’enlluernar els visitants estrangers i vendre Barcelona, la gran ciutat.

Barcelona, una ciutat que pot arribar a convertir-se en ciutat aparador per als turistes que la visiten. On els barcelonins, natius o no, poden veure en el turisme una possibilitat de fer negoci sense discriminar en la qualitat del que s’ofereix i sense pensar en la imatge que el turista pot endur-se. Dins la comicitat de la situació que ens plategen veiem també, intencionat o no, un toc d’alerta a aquesta deriva del turisme massificat.

Una coreografia magnifica, on tots sis mostren les seves habilitats en el cant i en el ball a més dels seus dots interpretatius tant de la paraula com dels instruments musicals. Una perfecta sincronització.

Potser el que valorem menys de l’espectacle, és el seu argument, potser per la seva simplicitat, malgrat que hem passat una bona estona perquè ens hem divertit força. La Sala Maldà plena de gom a gom… i les entrades exhaurides.

Només es pot veure fins al dia 25 !!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Autors:  Música: Jacques Offenbach, Llibret : Henri Meilhac i Ludovic Halévy

Traducció i adaptació: Companyia Bratislava

Direcció: Mònica Bofill – Direcció musical: Ferran Martínez i Palou – Direcció vocal: Sheila García

Intèrprets: Anna Arena (la Gabriela-violí), Jofre Bellés Alsina (el Lord- piano i saxo), Laura Pau (la Lady- ukelele i acordió), Xuel Díaz/Mónica Portillo (la Mabel- guitarra i percussió), David Anguera (el Tomeu- piano i acordió) i Albert Ruiz (l’Arnau- trombó de vares)

Escenografía i vestuari: Estanis Aboal\ Disseny de llums: Joan Gil\ Coreografía: Albert Ruiz\Disseny de cartell: Marc Torrecillas\ Foto i video: Joan Cid

Producció: Associació Artdevellut