Dijous passat vàrem tornar a veure Teatre gravat en directe; tocava la tercera de les sis produccions del National Theatre de Londres que es podran veure als cinemes Yelmo aquesta temporada. La sala, avui, sorprenentment buida …
Dirigida per Josie Rourke es tracta d’una novel·la de sexe, intriga i traïció adaptada per Christopher Hampton. Una novel·la que quan va ser escrita, l’any 1782, en la França pre-revolucionària, va escandalitzar el món. Aquesta adaptació ha guanyat diversos premis de prestigi.
L’autor de l’obra, Pierre Ambroise Choderlos de Laclos (Amiens, 18 d’octubre de 1741-Tàrent, 5 de setembre de 1803), era escriptor i militar. Durant molt de temps va ser considerat un escriptor tan escandalós com el marquès de Sade. Desitjava escriure una obra que fes soroll i seguís ressonant una vegada ell fos mort, i podem donar fe que ho va aconseguir, ja que Les Liaisons dangereuses és considerada com una de les obres mestres de la “literatura galant” del segle XVIII que descriu les intrigues de l’aristocràcia. La seva historia ha promogut una gran nombre de treballs crítics i analítics, adaptacions teatrals i cinematogràfiques dirigides entre d’altres per Roger Vadim, Milos Forman , o la de Stephen Frears del 1988 protagonitzada per Glenn Close, John Malkovich i Michelle Pfeiffer.
La Marquesa de Merteuil i el Vescomte de Valmont, que en un altre temps havien estat amants, s’aprofiten de la societat puritana i privilegiada en la qual viuen. En el llibre, aquests dos personatges es comuniquen enviant-se cartes en les quals s’expliquen les seves gestes. Són rivals, però no estan en igualtat. Ell, per la seva condició d’home, pot presumir del seu comportament llibertí i gaudir per això d’una certa reputació. Ella, per la seva condició de dona, ha de guardar les aparences i mantenir les seves aventures en secret. Aquest comportament de secretisme en un món dominat pels homes la converteixen en un personatge maquiavèl·lic que manega als altres sense que aquests en siguin conscients.
La marquesa incita Valmont per seduir Cecile de Volanges, una noia acabada de sortir del convent promesa en matrimoni, però en el camí es creua Madame de Tourvel, una dona virtuosa, feliçment casada que rebutja una vegada i una altra Valmont, fins que aquest acaba perdudament enamorat. I tot es trastoca……
En aquesta versió les cartes entre els dos amants s’han convertit en llargues converses on es dediquen a planejar com seduir les dones, ordint tota mena de tripijocs per fer-ho sense pensar mai en els sentiments de les persones que els envolten i que formaran sense voler part d’aquest joc. Dominic West és un Valmont compulsiu, implacable, obsessionat per dominar totes les dones que troba en el seu camí, amb un enorme somriure i una gran amabilitat guanya la confiança de les dones que ha de seduir. Janet McTeer és una cínica marquesa de Merteuil amb un enorme poder de seducció, que amb la seva veu imposa la seva voluntat.
El públic distribuït a tres bandes, dues d’elles dins mateix de l’escenari, observen com els mateixos actors van canviant l’escenografia entre escenes a un ritme endimoniat i com van transformant el decorat, empobrint-lo a mesura que la trama va derivant al trist final. Una primera part més feixuga, deixa pas a una segona part molt més “negre” i interessant.
Observem l’evolució psicològica d’ambos personatges que s’humanitzen en el mateix moment que se’n adonen que l’amor ha aparegut a la vida de Valmont i al mateix temps la marquesa s’adona de quins són els seus veritables sentiments….. però el joc continua.
Autor: Pierre Ambroise Choderlos de Laclos
Adaptació: Christopher Hampton
Direcció: Josie Rourke
Repartiment : Adjoa Andoh (madame de Volanges), Alison Arnopp, Theo Barklem-Biggs, Elaine Cassidy (Madame de Tourvel), Morfydd Clark (Cecile de Volanges), Edward Holcroft, Janet McTeer (marquesa de Merteuil), Thom Petty, Jennifer Saayeng, Una Stubbs i Dominic West (Vescomte de Valmont)
