Un espectacle que ha estat pocs dies a Barcelona i que em feia especial il·lusió poder veure, potser perquè des de que vaig descobrir, ja fa uns quants anys, un espectacle del grup “Mayumaná”, vaig saber del cert que aquests tipus d’espectacles, on es barregen les danses urbanes i percussió, em fascinen. CAMBUYÓN s’ha pogut veure a la Sala Barts en quatre úniques funcions el cap de setmana passat.
Des de les últimes dècades del segle XIX i fins a finals dels anys cinquanta del segle passat, els ports canaris eren massa petits per als grans vaixells anglesos que arribaven amb mercaderies, així que ancoraven en alta mar i els locals anaven fins allà atrets per uns grans cartells que deien “Come Buy On” (vine a comprar). Aquell eslògan es va acabar convertint entre els canaris en una única paraula, “CAMBUYÓN”, el nom amb el qual han titulat aquest espectacle aquesta companyia canària i catalana.
Set personatges viatgen en una mena de vaixell a través del temps i de l’espai; són ballarins de claqué, hip-hop i percussió corporal, cantants i músics que ens fan reviure moments de la història musical del ritme occidental, amb les seves fusions i mestissatges.
La companyia “Enlace S.C.” va estrenar aquest espectacle a les illes Canàries l’any 2012 i va saltar després al Festival d’Edimburg, on va cridar l’atenció de crítica, públic i programadors de tot el món; més tard vindria el Festival del Ruhr d’Alemanya, però Broadway seria la seva llançadora definitiva a partir de la seva actuació al The New Victory Theater.
Una posada en escena força espectacular, amb una excel·lent il·luminació i també amb algunes projeccions al fons de l’escenari, però sobretot amb una banda sonora que ens va transmetre unes immenses ganes de posar-nos a ballar. Cinc homes i dues dones en mig d’una escenografia que es basa únicament en elements de fusta, com poden ser els palets de transport o unes simples caixes que s’utilitzen per transportar mercaderies dins dels vaixells. El ritme que transmeten és realment frenètic, tant en les seves danses com en el seu peculiar tipus de percussió, sobre les fustes, ampolles de vidre i també a vegades amb els peus, o utilitzant les mans sobre el seu propi cos.
Vàrem gaudir de valent, malgrat que no ens agrada massa la visió que la Sala Barts ofereix als seus espectadors, que és deguda a la nul·la inclinació de la seva platea.
Aquest espectacle va estar nominat als premis de dansa de la ciutat de Nova York de l’any 2015…. els The Bessies.