– Òpera – GÖTTER-DAMMERUNG (El capvespre dels Déus) de Richard Wagner (🐌🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 11/03/2016

La setmana passada vàrem poder veure una grandíssima òpera al Gran Teatre del Liceu, que segurament serà classificada com el millor espectacle de la temporada. Es tracta de l’última part de l’anomenada tetralogia de Richard Wagner, L’ANELL DEL NIBELUNG, una sèrie de quatre drames musicals èpics basats lliurement en figures i elements de la mitologia germànica.

El Capvespre del Déus - Liceu - 1 (1)

Richard Wagner és l’autor tant del llibret com de la música, els quals va escriure i compondre al llarg de 26 anys, des de 1849 a 1874.

El Gran Teatre del Liceu, ha representat les quatre òperes del cicle de l’Anell, durant quatre temporades seguides:

El Capvespre dels Déus 6

Hem de reconèixer que cada vegada ens agrada més la música de Richard Wagner, a mesura que l’anem coneixent, però en aquesta ocasió, amb EL CAPVESPRE DELS DÉUS, ens ha arribat a fascinar i molt especialment el darrer acte.

El muntatge de Robert Carsen ha guanyat força teatral en cada una de les parts d’aquesta tetralogia, amb una direcció d’actors plena de detalls nous, malgrat que també recupera elements ja vistos com l’ambient feixistoide i la deixalleria del Rin.

Josep Pons, obté el premi del seu treball en aconseguir que l’orquestra soni realment bé… mes que bé!!! Sembla sincerament que sigui un altre totalment diferent, a la que estem acostumats, segurament perquè aquest llarg viatge a través de l’anell, ha fet madurar el so de l’orquestra, sota la batuta del mestre Pons, aconseguint fites que mai haguéssim cregut que foren capaços d’obtenir.

El Capvespre dels Déus 4

La música en molts moments de la nit em va transportar a una mena de mon meravellós…. i això que la durada d’aquesta òpera arriba a més de les 5 hores i mitja de duració; malgrat aquesta llarga durada, en cap moment se’m va fer pesada i això que el primer acte escènicament és força lent i en algun moment arriba a avorrir.

Les Nornes, teixeixen els fils del destí i miren el que té a veure amb Siegfried fins que el fil es trenca misteriosament. Siegfried s’acomiada de Brünnhilde, li dóna l’anell i surt a la recerca d’aventures. Troba Gunther i Gutrune de la que s’enamora després de veure d’una copa drogada, oblidant així Brünnhilde. Llavors, amb l’aparença de Gunther, segresta a Brunilda per que es casi amb el Gunther real. Al sentir-se traïda, Brünnhilde diu a Hagen, com el pot matar, adonant-se massa tard que ha estat ell qui els ha enganyat als dos per aconseguir l’anell. A la pira funerària de Siegfried, Brünnhilde s’immola amb el seu cavall perdonant-lo. Wotan i els altres déus són consumits per les flames que destrueixen Valhalla. Hagen s’ofega en les aigües del Rin, i les filles del Rin recuperen l’anell.

El Capvespre dels Déus 2

Però jo crec que el que va fer el clic necessari per fer fascinar al públic, va ser la grandíssima actuació de la immensa soprano Iréne Theorin, amb una bellíssima veu, càlida i al mateix temps tan potent, que semblava que t’estava cantant personalment a un parell de pams de l’orella, quan la realitat és que pujava el so de la seva veu, des de l’escenari a la darrera fila del quart pis, on ens trobàvem nosaltres; a més a més la seva interpretació com a actriu va ser també excel·lent.

La resta dels protagonistes van estar a un gran nivell, malgrat que l’actuació de Theorin sense voler va eclipsar-los.

El Capvespre del Déus - Liceu - 1

Un altre espectacle que valorem amb la màxima qualificació “Voltaire”, i que recomanem com imprescindible. Una de les millors nits operístiques que hem viscut.

Direcció Musical: Josep Pons
Direcció d’escena: Robert Carsen – Reposició: Oliver Klöter
Lance Ryan (Siegfried) // Samuel Youn (Gunther) // Hans Peter König (Hagen) // Oskar Hillebrandt (Alberich) // IRÉNE THEORIN (Brünnhilde) // Jacquelyn Wagner (Gutrune i Tercera Norna) // Michaela Schuster (Waltraute) // Cristina Faus (Primera Norna) // Pilar Vázquez (Segona Norna) // Isabella Gaudí (Woglinde) // Anna Alàs (Wellgunde) // Marina Pinchuk (Flosshilde)
Escenografia i Vestuari: Patrick Kinmonth // Il.luminació: Manfred Voss
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Producció: Bühnen der Stadt Köln (Colònia)

 Cargol i foc

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s