EL REY, és una altra de les produccions foranies que el Teatre Lliure ha programat aquesta temporada. Moltes expectatives generades pel boca-orella i pels comentaris llegits al nostre grup de Facebook ” Teatre – l’opinió dels espectadors – Arts escèniques”, expectatives que no han quedat decebudes.
EL REY, és la cinquena producció del Teatro del Barrio, una cooperativa de teatre nascuda, com proclamen a la seva pàgina web, per una necessitat política de participar en el moviment ciutadà que està construint una altra forma de conviure. Ha nascut de la necessitat d’estar en contacte amb la realitat, la necessitat de saber que està passant i de conèixer el que va passar per poder canviar el que no ens agrada.
“Este teatro nace del hambre de realidad” La realitat per molt terrible que esdevingui pot ser transformada …. sempre que sigui coneguda …..
S’han marcat l’objectiu de programar obres amb una ferma intenció de parlar de la història passada i present amb un clar to humorístic. Volen parlar de com poden influir en el curs de la història la banca, grans empresaris, mitjans de comunicació o partits polítics. I parlar de la capacitat dels interessos privats per dominar la vida de tots els ciutadans i de la submissió del poder institucional davant d’aquests interessos privats. I volen fer-ho en clau d’humor per contrarestar la lletjor del que volen explicar.
D’aquesta mateixa companyia ja vam poder veure RUZ- BARCENAS la temporada passada.
Quin paper ha jugat la monarquia a Espanya en els últims quaranta anys?? Per a complir quines finalitats?? Quins són els objectius de la monarquia espanyola de cara a les pròximes dècades??
EL REY és una ficció amb un personatge central que s’anomena Joan Carles I. Un home que, a l’epíleg de la seva vida, cau del cim al soterrani. Si més no, simbòlicament. Un home que, segons sembla, ja no serveix. Tot i que va fer molt de servei. Però, en què? A qui?
Alberto San Juan va decidir investigar sobre la figura del rei i ha llegit tot tipus de llibres a favor i en contra. Està convençut que en aquesta obra s’ha tractat la figura del rei amb mes respecte del que ho fa el mateix sistema que l’ha fet servir quan li ha calgut, que el va utilitzar per enfortir el règim franquista i li han donat la puntada de peu quan ha convingut, fent que abdiques a favor del seu fill. El que queda clar és que aquesta proposta obre molts interrogants sobre la figura del rei i el seu veritable paper en la nostra història recent. Que ens poden dir d’una persona que va passar per sobre, fins i tot, del seu pare??
Una ficció a partir de fets que ressegueixen la vida del rei des del 1948 fins a la transició a la democràcia seguint un cert ordre cronològic qüestionant en tot moment la història oficial i presentant una història menys amable.
Luis Bermejo és el rei en totes les etapes de la seva vida, des d’infant quan és requerit per Franco fins al moment de la seva abdicació. Una interpretació magnífica, on tret dels moments inicials que ens van desconcertar força, s’adapta perfectament a l’evolució física que ha fet el monarca.
Els altres dos actors, Guillermo Toledo i el mateix Alberto San Juan interpreten diferents personatges, Francisco Franco, Adolfo Suàrez, Carrero Blanco, Felipe González, Henry Kissinger, Salvador Puig Antich, Garrigues Walker, Juan Luis Cebrián ó Rodolfo Martin Villa entre d’altres. Això si, tots homes, només homes.
Una obra valenta que ens demostra que els que ostenten el poder, siguin del color polític que sigui, o fins i tot els que no tenen color, miren únicament pels seus interessos i el “poble” som per ells una massa amorfa a la qual cal tenir controlada i a la que s’ha de treure el màxim profit possible. Serveix també de denúncia a l’opacitat de les nostres institucions que no ens permet conèixer a fons la realitat d’alguns fets de la història com el 23-F o l’entramat dels GAL.
Un cop de puny a tots els enganys de la classe política al voltant de la transició i de la figura del rei “emèrit”, “un trasto vell” que ja ningú necessita i que no entén on està, ni en què s’ha convertit. Un personatge que ha manegat en l’ombra tot l’entramat polític i empresarial del país fins que ha estat convenientment apartat de primera fila.
Una senzilla escenografia, amb una butaca presidint l’escenari, i una acurada il·luminació ressalten encara més les magnífiques interpretacions dels tres actors.
Vam tenir la sort d’assistir al col·loqui que es va fer després de la representació i on Alberto San Juan ens va explicar una mica el perquè d’aquesta “ficción contra la ignorància” i la necessitat d’entendre la figura del monarca per entendre en quin entorn polític estem vivint. Qüestiona la necessitat d’una monarquia a la qual considera anacrònica i que no ha estat en cap cas escollida pel poble, ni aquí ni enlloc. A una pregunta d’una espectadora ens comenta que no han tingut cap problema per representar aquesta obra i potser és pel fet que aquest teatre està en un barri de Madrid, el barri de Lavapiés, conegut pel seu posicionament antisistema.
La recomanem encara que sabem que acaba aquest diumenge i totes les entrades estan exhaurides!!!!!
Podeu seguir el col·loqui en aquest vídeo que ha penjat el Teatre Lliure.