EstĂ vem expectants davant dâaquesta proposta de La Perla 29 de la qual el Miquel va tenir un tastet un dels dies dâassaig general oberts al pĂșblic.
DANSA D’AGOST de l’escriptor irlandĂšs Brian Friel, Ă©s un text que es va poder veure lâany 1993 a Barcelona, al Teatre Lliure, dirigida aleshores per Pere Planella i amb un repartiment de luxe: Emma Vilarasau, Ester Formosa, Muntsa Alcañiz, Anna GĂŒell, Anna LizarĂĄn, Ramon Madaula, LluĂs Torner i Pep MontanyĂ©s.
En aquesta ocasió ha estat traduïda i dirigida per Ferran Utzet i compta també amb un repartiment excepcional: les germanes Mundy són Mónica López (Kate), Nora Navas (Agnes), Mà rcia Cisteró (Rose), Marta Marco (Maggie) i Carlota Olcina (Chris), el germà és Ramón Vila (Jack), el fill de la Chris es Albert Triola (Michael), i el pare és Oscar Muñoz (Gerry).
Dansa dâAgost descriu amb tendresa i nostĂ lgia perĂČ tambĂ© amb cruesa la vida de cinc germanes solteres dâentre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally Beg, a la Irlanda rural de lâany 1936. Records, memĂČries dâun mes dâagost que va veure com el precari equilibri de la llar de les germanes Mundy sâesfondrava.
Michael Ă©s qui narra la histĂČria rememorant lâestiu del 1936 quan ell tenia set anys, i la manera de viure de la famĂlia estava a punt de canviar. Al llarg de l’obra tornarĂ en moments puntuals a lâactualitat per parlar en passat, mentre que durant la resta de la representaciĂł interpreta a un tĂmid nen de set anys que es dedica a construir estels, que no volen, mentre espera que el seu pare, al que quasi no coneix, li porti una bicicleta dâhome.
Kate Ă©s la germana gran i lâĂșnica que treballa fora de casa, fent de mestre a lâescola del poble, Ă©s la mĂ©s responsable i protectora de la bona imatge de la famĂlia. Agnes ajudada per Rose, la germana amb una discapacitat psĂquica, es dedica a fer mitjons a casa, i ajuden dâaquesta forma a lâeconomia familiar. La instal·laciĂł dâuna fĂ brica tĂšxtil al poble els hi tallarĂ aquesta font dâingressos. Maggie Ă©s la mĂ©s positiva i alegre de les germanes i se n’ocupa de la casa i la cuina i Chris Ă©s la mĂ©s petita i la mare del petit Michael.
El germĂ gran, Jack, acaba de tornar a casa, malalt i desorientat. Es capellĂ i ha estat fent de missioner a Uganda. Durant lâobra descobrirem perquĂš ha tornat i lâimpacte que aquesta tornada tindrĂ a la vida de les seves germanes. LâĂșltim home relacionat amb les germanes Ă©s Gerry, el pare del Michael, i del que estan enamorades Chris i Agnes, un home que apareix i desapareix i que no sap ben bĂ© que fe amb la seva vida fins al punt de quĂš sâapunta a les Brigades Internacionals per lluitar a la guerra civil espanyola.
Ăs una obra plena de tendresa, de silencis i de sentiments amagats, ofegats, totes les germanes es protegeixen i no es volen fer mal entre elles. Mirades, gestos, complicitats, protecciĂł, servilisme, conformisme, frustracions ⊠Tota una barreja de sentiments que queden amagats, aparentment viuen en harmonia i felicitat perĂČ cada una dâelles Ă©s intima i profundament desgraciada i en certa manera sent que les altres germanes li han tallat les ales per volar, nomĂ©s dues dâelles intentaran fugir dâaquesta âpauâ. La mĂșsica de la rĂ dio i el ball sĂłn les Ășniques vĂ lvules de fugida emocional, els Ășnics moments on deixen sortir les seves ganes de viure i riure i gaudir.
Ferran Utxet ha de ser per força un amant de la literatura irlandesa, ja que aquest Ă©s el tercer muntatge relacionat amb aquest paĂs, el primer LA PRESA l’any 2011 i el segon TRANSLATIONS el 2014, ambdues a la Biblioteca de Catalunya.
Una fantĂ stica posada en escena amb moments inoblidables com el que dĂłna tĂtol a lâobra, la dansa de les cinc germanes amb la mĂșsica de la Marconi, lâaparell de rĂ dio que els hi dĂłna una mica dâalegria i posa mĂșsica a les seves vides. Lâespai escĂšnic de SebastiĂ Brosa i Elisenda PĂ©rez, el vestuari dâAnnita Ribera i la il·luminaciĂł de Guillem Gelabert ens transporten al mĂłn tancat, aĂŻllat i una mica claustrofĂČbic dâaquesta casa irlandesa on cada dia Ă©s idĂšntic a lâanterior. El final efectista i cinematogrĂ fic Ă©s com la cirera del pastĂs que ens obliga a aplaudir amb ganes. Un espectacle rodĂł.
Autoria: Brian Friel
Direccio i traducciĂł: Ferran Utzet
IntĂšrprets : MĂ rcia CisterĂł, MĂłnica LĂłpez, Marta Marco, Ăscar Muñoz, Nora Navas, Carlota Olcina, Albert Triola i Ramon Vila
Espai: SebastiĂ Brosa i Elisenda PĂ©rez \ So: Damian Bazin\ Vestuari: Annita Ribera\ Il.luminaciĂł: Guillem Gelabert\ CaracteritzaciĂł: Ăngels Salinas \ ConstrucciĂł dâescenografia: Xarli \ Pintura fons escĂšnic: Yanil Ferrari\ Dansa irlandesa: Betlem Burcet \ Assessorament en el moviment: Marta Filella\ Ajudant de direcciĂł: Marc Serra
TĂšcnic funcions: Cesc Pastor\ Regidora: Anna CuscĂł\ Regidora en practiques: NĂșria Frias\ AtenciĂł al pĂșblic: Laura Torres i NĂșria Ubiergo\ FotografĂa: David Ruano i Bito Cels\ Disseny grĂ fic: Pau MasalĂł
ProducciĂł: La Perla 29

Dansa de cargols