– Teatre – DANSA D’AGOST (🐌🐌🐌🐌🐌) – Biblioteca de Catalunya – 09/03/2016

Estàvem expectants davant d’aquesta proposta de La Perla 29 de la qual el Miquel va tenir un tastet un dels dies d’assaig general oberts al públic.

DANSA D’AGOST de l’escriptor irlandès Brian Friel, és un text que es va poder veure l’any 1993 a Barcelona, al Teatre Lliure, dirigida aleshores per Pere Planella i amb un repartiment de luxe: Emma Vilarasau, Ester Formosa, Muntsa Alcañiz, Anna Güell, Anna Lizarán, Ramon Madaula, Lluís Torner i Pep Montanyés.

Dansa d'agost - Biblioteca Catalunya 4

En aquesta ocasió ha estat traduïda i dirigida per Ferran Utzet i compta també amb un repartiment excepcional: les germanes Mundy són Mónica López (Kate), Nora Navas (Agnes), Màrcia Cisteró (Rose), Marta Marco (Maggie) i Carlota Olcina (Chris), el germà és Ramón Vila (Jack), el fill de la Chris es Albert Triola (Michael), i el pare és Oscar Muñoz (Gerry).

Dansa d’Agost descriu amb tendresa i nostàlgia però també amb cruesa la vida de cinc germanes solteres d’entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally Beg, a la Irlanda rural de l’any 1936. Records, memòries d’un mes d’agost que va veure com el precari equilibri de la llar de les germanes Mundy s’esfondrava.

Michael és qui narra la història rememorant l’estiu del 1936 quan ell tenia set anys, i la manera de viure de la família estava a punt de canviar. Al llarg de l’obra tornarà en moments puntuals a l’actualitat per parlar en passat, mentre que durant la resta de la representació interpreta a un tímid nen de set anys que es dedica a construir estels, que no volen, mentre espera que el seu pare, al que quasi no coneix, li porti una bicicleta d’home.

Dansa d'agost - Biblioteca Catalunya 8

Kate és la germana gran i l’única que treballa fora de casa, fent de mestre a l’escola del poble, és la més responsable i protectora de la bona imatge de la família. Agnes ajudada per Rose, la germana amb una discapacitat psíquica, es dedica a fer mitjons a casa, i ajuden d’aquesta forma a l’economia familiar. La instal·lació d’una fàbrica tèxtil al poble els hi tallarà aquesta font d’ingressos. Maggie és la més positiva i alegre de les germanes i se n’ocupa de la casa i la cuina i Chris és la més petita i la mare del petit Michael.

El germà gran, Jack, acaba de tornar a casa, malalt i desorientat. Es capellà i ha estat fent de missioner a Uganda. Durant l’obra descobrirem perquè ha tornat i l’impacte que aquesta tornada tindrà a la vida de les seves germanes. L’últim home relacionat amb les germanes és Gerry, el pare del Michael, i del que estan enamorades Chris i Agnes, un home que apareix i desapareix i que no sap ben bé que fe amb la seva vida fins al punt de què s’apunta a les Brigades Internacionals per lluitar a la guerra civil espanyola.

Dansa d'agost - Biblioteca Catalunya 2

És una obra plena de tendresa, de silencis i de sentiments amagats, ofegats, totes les germanes es protegeixen i no es volen fer mal entre elles. Mirades, gestos, complicitats, protecció, servilisme, conformisme, frustracions … Tota una barreja de sentiments que queden amagats, aparentment viuen en harmonia i felicitat però cada una d’elles és intima i profundament desgraciada i en certa manera sent que les altres germanes li han tallat les ales per volar, només dues d’elles intentaran fugir d’aquesta “pau”. La música de la ràdio i el ball són les úniques vàlvules de fugida emocional, els únics moments on deixen sortir les seves ganes de viure i riure i gaudir.

Ferran Utxet ha de ser per força un amant de la literatura irlandesa, ja que aquest és el tercer muntatge relacionat amb aquest país, el primer LA PRESA l’any 2011 i el segon TRANSLATIONS el 2014, ambdues a la Biblioteca de Catalunya.

Dansa d'agost - Biblioteca Catalunya 5

Una fantàstica posada en escena amb moments inoblidables com el que dóna títol a l’obra, la dansa de les cinc germanes amb la música de la Marconi, l’aparell de ràdio que els hi dóna una mica d’alegria i posa música a les seves vides. L’espai escènic de Sebastià Brosa i Elisenda Pérez, el vestuari d’Annita Ribera i la il·luminació de Guillem Gelabert ens transporten al món tancat, aïllat i una mica claustrofòbic d’aquesta casa irlandesa on cada dia és idèntic a l’anterior. El final efectista i cinematogràfic és com la cirera del pastís que ens obliga a aplaudir amb ganes. Un espectacle rodó.

Autoria: Brian Friel
Direccio i traducció: Ferran Utzet
Intèrprets : Màrcia Cisteró, Mónica López, Marta Marco, Òscar Muñoz, Nora Navas, Carlota Olcina, Albert Triola i Ramon Vila
Espai: Sebastià Brosa i Elisenda Pérez \ So: Damian Bazin\ Vestuari: Annita Ribera\ Il.luminació: Guillem Gelabert\ Caracterització: Àngels Salinas \ Construcció d’escenografia: Xarli \ Pintura fons escènic: Yanil Ferrari\ Dansa irlandesa: Betlem Burcet \ Assessorament en el moviment: Marta Filella\ Ajudant de direcció: Marc Serra
Tècnic funcions: Cesc Pastor\ Regidora: Anna Cuscó\ Regidora en practiques: Núria Frias\ Atenció al públic: Laura Torres i Núria Ubiergo\ Fotografía: David Ruano i Bito Cels\ Disseny gràfic: Pau Masaló
Producció: La Perla 29
Dansa de cargols

Dansa de cargols

Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s