Aquest matí he pogut assistir a la roda de premsa de la presentació de HAMLET, producció que té totes les localitats exhaurides abans d’estrenar-se, i també les corresponents a les noves funcions que es van afegir, en una pròrroga d’una setmana mes del que estava previst inicialment.

Hamlet, el gran antiheroi shakespearià, arriba al Lliure per posar a prova, un cop més, la seva incontestable i contemporània profunditat humana. Pol López donarà vida al príncep danès en aquesta producció del Teatre Lliure que dirigeix Pau Carrió, autor també de la versió catalana de l’obra. Eduard Farelo, Xicu Masó, Rosa Renom, Marc Rius, Maria Rodríguez i Pau Vinyals composen la resta del repartiment.

En Lluís Pasqual ha presentat al director i als actors i ha comentat que era un projecte que bé de lluny i que va néixer de l’amistat personal que existeix entre Pau Carrió i Pol López que la volien representar fa temps.

En Pau ha donat les gràcies a en Lluís i al Teatre Lliure per l’oportunitat de portar a terme aquest somni que tenia des de fa temps i encara més, amb les magnífiques condicions de producció en les que s’ha portat a terme, especialment pel repartiment de luxe, amb el que ha contat.

Ens comenta que la paraula que defineix el sentiment inicial del personatge de HAMLET i en bona part d’ell mateix, és “FÀSTIC“…. que segurament és la primera paraula que li bé a la boca quan s’aixeca cada matí del llit i observa la muntanya de corrupció existent al país.

La distància entre allò que creiem que hauria de ser la Humanitat i allò que realment és es fa cada dia més insuportable i dolorosa. S’alça un precipici vertiginós entre allò que voldríem o hauríem de ser i allò que som. Cada dia som més conscients de la putrefacció del regne; de la corrupció dominant. Sabem que els canalles somriuen sense rastre de vergonya. Hem identificat els assassins i els seus crims. Entenem que nosaltres mateixos som part del sistema, part del problema, i voldríem ser-ne també de la solució.

HAMLET és un personatge que constantment es qüestiona qui som, que fem a la vida per tal d’articular respostes i provocar accions encertades per reduir distàncies entre el que som i el que voldríem ser.

Aquesta tragèdia de HAMLET, la vivim com un tipus d’escriptura clàssica, malgrat que té una construcció literària força estranya perquè lluita gairebé contra ella mateixa. Un seguit de personatges riquíssims, omplen el text d’aquesta obra, com potser cap altre de la literatura universal.

En Pau ens fa notar que Hamlet mai parla sol…. parla amb nosaltres; és un diàleg i no un monòleg com sembla aparentar.

Pol López aprofundeix amb l’argumentació d’en Pau… afirma que Hamlet és una persona volgudament instruïda i cultivada alhora que un humanista descregut que ja no confia en l’home, malgrat que valora tots els aspectes bons que té el ser humà. Hamlet es fa preguntes a si mateix… que és l’amor? és malvat l’home? és deshonest? Cal utilitzar la VENJANÇA per solucionar el món?

En el torn de preguntes, fan referencia a la possible contemporanització del text en aquesta versió i en Pau, que a més de dirigir aquesta proposta l’ha traduït de nou i l’ha versionat, afirma que les nostres emocions són contemporànies i que difícilment li costaria entendre que pensa una noia del segle XI, i que per tant no podia fer-ho d’un altra manera …. les cartes escrites en aquesta versió, continuen sent cartes i no emails, però els sentiments dels personatges estan plantejats des d’una visió actual.

L’escenografia és molt senzilla i gairebé sense elements que distreguin la paraula dita pels actors; únicament una gran capsa buida plena de portes per on entren i surten els personatges en el que s’intueix una mena d’espionatge. No hi haurà música en directe com en altres ocasions, però si es canta a capel·la durant la representació.

Prenen la paraula alguns dels actors i gairebé en finalitzar, algú diu que estan tots molt agraïts amb el públic, que els ha fet confiança en comprar totes les localitats possibles, sense esperar a veure resultats; no volen però entrar a valorar quines són les raons d’aquest èxit, perquè seria entrar en especulacions sense gaire sentit. Estan contents que a Barcelona dues obres al mateix temps, una al Nacional i l’altre al Lliure, hagin exhaurit les localitats abans de l’estrena…. això passava a Londres…. per fi també passa a Barcelona!!!

Lluís Pasqual acaba la roda de premsa fent referència a l’actor Laurence Olivier, que va ser un dels actors més famosos i reverenciats del segle XX; en una ocasió aquest actor va dir que va començar a entendre a HAMLET, quan ja portava sobre les seves esquenes més de 60 representacions.

La duració de l’espectacle arriba gairebé a les 3 hores, ja que la primera part dura 105 minuts, es farà una pausa de 20 i la segona part durarà 45 minuts més.

L’estrena es farà el 17 de març i es representarà fins al 10 d’abril a la Sala de Gràcia.