Dissabte al vespre vam fer cap al Maldà, per tal de veure l’ultima proposta de Daniel J.Meyer que interpretat per Laia Pellejà i Marc Pociello té lloc en dos espais de les galeries Maldà, avui en dia gairebé abandonades …. en Miquel va tenir la sort de poder assistir a la roda de premsa i recordo que quan anàvem a trobar la Laia em va comentar: aquí viu el Marc !!!… en aquell moment no el vaig entendre …

ABANS ens parla dels reptes, de la superació de les adversitats i de com la estructura familiar, pot quedar afectada quan ha de fer front a la precarietat o a l’emigració d’algun dels seus membres.

La Laia té 30 anys i viu al carrer, el seu germà, en Marc té 25 anys i ha marxat a viure a Edimburg.

Quan va morir el seu pare, ara ja fa uns anys l’economia familiar va començar a trontollar i es va veure agreujat quan la mare va perdre la feina. Ells estudiaven i van haver de deixar els estudis per treballar i portar diners a casa. La mare no va aconseguir superar la situació i va decidir suïcidar-se. Aquest fet i la mort de l’avi va acabar de desestabilitzar el món dels dos germans.

Tots dos ens expliquen la seva visió dels fets que els van afectar radicalment i com els van enfrontar, amb visions contraposades.

No només han perdut el seu món material sinó el seu món emocional.

Daniel J.Meyer

En paraules de Daniel J.Meyer  … vol reflectir la lluita i l’esperança d’aquella “anterior classe mitjana” que avui dia viu una realitat crua, arrossegada a la precarietat, i en molts casos obligada a emigrar.

La Laia se’ns presenta com una noia que no pot deixar enrere el seu passat, i que no es veu capaç de tirar endavant, viu al carrer i està conformada, rabiosa amb la mare a la qual culpabilitza i enyorant al germà que l’ha deixat enrere. La Laia plora la mare però no la perdona. El seu violí l’acompanya com un cordó umbilical que la té lligada al seu passat. Any rere any anirà estalviant per trobar al germà del qual no té noticies.

En Marc és un noi que ha decidit trencar amb el passat deixa’n enrere tot el que li fa mal, incloent-hi la seva germana. Aparentment ha trobat l’estabilitat i viu rodejat d’amics, però se sent sol, enyora les nits en què la seva germana el venia a acotxar, o les nits en què s’adormia abraçat a la seva mare donant-li consol. Ell entén el que va fer la mare, la plora però l’ha perdonat i vol que el passat quedi enrere.

Tots dos ens han arribat al cor, el seu amor incondicional de l’un vers l’altre, i al mateix temps la necessitat imperiosa de tirar endavant malgrat haver escollit dreceres diferents. M’ha fet plorar la Laia amb el seu viure al carrer i la seva nostàlgia. M’ha fet plorar el Marc amb els seus amics i la seva nostàlgia. Dues vides amb un “abans” comú que els permet que els records siguin moltes vegades l’únic motiu per seguir avançant.

Malgrat que el desenllaç el trobem massa accelerat en el temps i potser caldria posar més cura per part de l’autor, a l’hora d’exposar una mica més, les raons de les decisions que es prenen, creiem que es tracta d’un final realista, que ha fugit d’ensucraments banals; si ens haguéssim de decantar per un dels dos protagonistes, entenem molt més les raons d’en Marc, malgrat que cap d’ells fa l’esforç d’apropar-se a l’altre i buidar la seva ànima.

Segons va comentar el Daniel J.Meyer a la presentació de l’obra, aquesta és la seva obra més personal: mis mayores miedos, emociones escondidas, y una exposición “a corazón abierto” de algunas vivencias mezcladas con deseos e ilusiones, y sonrisas que surgen en mi intimidad.

Descartable Teatre és la companyia fundada per Daniel J.Meyer i Laia Pallejà i de la qual actualment també forma part Cristina Ferrer. La seva fita és crear espectacles que s’apropin a la gent i als que no veuen reflectides les seves inquietuds als escenaris. Aposten per un llenguatge directe i posades en escena molt properes a l’espectador.

Ens ha agradat molt i ens ha “tocat la fibra” amb dues interpretacions molt convincents. La podeu veure a El Maldà fins al dia 20 de març.

Dramatúrgia i direcció: Daniel J. Meyer

Repartiment: Laia Pallejà i Marc Pociello

Fotografía i disseny gràfic: Cooperativa FAR\ Producció executive: Cristina Ferrer\ Cap de comunicación: Ester Cánovas

robes-acargolades