Anàvem amb moltes expectatives per veure aquesta producció i la veritat és que vam sortir una mica decebuts, no per les interpretacions que vam trobar molt acurades, si per la posada en escena i la manca d’emoció que ens va donar com a resultat un espectacle llarg i avorrit.

Punt i a part i molt destacable per sobre de la resta la interpretació que en Francesc Orella fa d’un Falstaff vividor i tendre que en els moments finals ens ha fet vessar la llagrimeta.

Falstaff no és el títol de cap obra de William Shakespeare, és un personatge que apareix a diverses de les obres de l’autor: Ricard II, Enric IV (parts 1 i 2), Enric V i Les alegres comares de Windsor. És també el protagonista de l’òpera de Verdi amb el mateix títol i el protagonista de la pel·lícula d’Orson Welles Campanades a Mitjanit.

Falstaff és un home que estima la vida, gaudeix de l’amistat, li encanten les dones i li perd un bon vi i bon menjar. Viu en un món en guerra, un món violent en el qual triomfen la força, la traïció i l’ambició pel poder. Falstaff només sobreviu.

L’acció està situada a Windsor (Anglaterra) durant el regnat d’Enric IV, Falstaff és el company de correries del príncep hereu Hal (futur Enric V) que el fa objecte de les seves burles i la seva juguesca. Per aquest noble i el seu amic, ell és com una joguina amb la qual es poden divertir. És un home panxut, vanitós i mentider que passa el seu temps a la taverna “El cap del porc senglar” acompanyat de petits delinqüents i de bagasses. Deu tot el que beu i menja i participa en petits furts per subsistir.

Henry Bolingbroke, amb l’ajuda dels Percy després d’una guerra civil, força a abdicar al rei Richard II i arriba al tron com a Henry IV. Mentrestant, el seu fill, Hal passa el temps en companyia de Falstaff i una colla de nobles arreplegats que roben, beuen i es diverteixen allotjats a la Taverna de la senyora Quickly. El rei, Henry IV desaprova el comportament del seu fill, fins que aquest torna al seu costat per lluitar en la batalla de Shrewsbury. Quan Henry IV mor, Hal és coronat rei amb el nom d’Henry V i Falstaff espera que l’ascensió al tron del seu estimat amic li atorgui un càrrec de ministre i li porti la fortuna que mai no ha tingut, però aquest el repudia.

Falstaff és en realitat un antiheroi, representa una manera d’enfocar la vida on tot ha de ser portat fins a les últimes conseqüències, amb el risc i el perill de les falses amistats que comporten la solitud i la marginalitat. En paraules del director Konrad Zschiedrich:

Falstaff eclipsa el món tètric de la taverna amb la seva llum brillant. Falstaff! La responsabilitat que consumeix el rei li falta del tot a Falstaff. El rei ha de matar els seus adversaris per sobreviure; Falstaff, per sobreviure, els sedueix. El rei lluita en batalles, Falstaff roba als comerciants. Aquest home vell, gras, malalt, alcohòlic, bagasser, ofegat pels deutes, però de gran enginy, estima la vida tant com un nen i gaudeix del plaer, sense escrúpols. Sense moral. Ell és la vida.

La posada en escena és senzilla però suficient; en alguns moments considerem que la il·luminació no és prou adequada, ja que nosaltres estàvem situats a la dreta de l’escenari de la grada principal i els moments que estaven situats al tron ens resultaven foscos i no ens arribaven les paraules dels actors situats de cara al tron i d’esquena a nosaltres.

Les actuacions han estat totes de gran qualitat, i és de destacar que 9 actors interpreten 36 papers. Un vestuari acurat sense ser ostentós perfila correctament cada un dels personatges.

No puc deixar de reivindicar la numeració de les localitats en el teatre Akademia per tal d’evitar les cues que hem de fer, les corredisses per agafar lloc, veure com van arribant persones que coneixen gent que estan per davant teu a la cua, esperar a l’aire lliure i a peu dret mitja hora l’apertura de la sala … i veure que tan sols cinc minuts abans de l’hora, deixen accedir a la sala, amb el consegüent endarreriment en l’inici de l’espectacle ……

En un dia laborable, no és lògic que una obra que dura dues hores i mitja comenci a les 20:30 i amb els endarreriments, sortir del teatre a dos quarts de dotze de la nit.

Autor: William Shakespeare

Adaptació, traducció i direcció: Konrad Zschiedrich

Ajudant de direcció: Marc Chornet

Repartiment: Xavier Capdet (Worcester, Comerciant, Xèrif, Lord Jutge Suprem, Florit, Rebel, Lord) \ Emilià Carilla (Henry Percy (Hotspur), Bardolph, Lord)\  Mercè Managuerra (Lord, Hostessa, Berruga )\ Francesc Orella (Sir John Falstaff )\ Mingo Ràfols (Henry Bolingbroke-Rei Henry IV, Comerciant, Pistol, Vedell )\ Rafel Ramis (Exton, Peto, Algutzir, Jutge Shallow, Lord)\ Jordi Robles (Poins, Escrivà, Ombra, Davy, Lord, Algutzir) \ Jordi Sanosa ( Príncep Hal (Harry Monmouth) – Rei Henry V, Feble )\ Teresa Vallicrosa (Northumberland, Doll Estripallençols, Jutge Silence)

Disseny d’il·luminació: Alberto Rodríguez \ Disseny d’espai i vestuari: Ricard Prat i Coll \ Disseny de so: Marc Chornet \ Regidoria: Marta Olivella \ Producció executiva: Gabriella Dilorenzo \ Assistenta de direcció: Rita Molina \Ajudant d’escenografia: Pau Tebar \ Ajudant de vestuari: Judith Torres \ Elements escenogràfics: Guille Góngora \ Fotografia: David Ruano