Dimecres passat, era nit d’estrena al Teatre Borràs, NINGÚ ET CONEIX COM JO escrita i dirigida per Roger Peña inicia la seva marxa.
Un thriller psicològic, carregat d’humor negre, sexe i violència. En una sala d’anatomia forense, un home i una dona. El Sergi es disposa a fer-li l’autòpsia al cadàver de la Raquel, però el seu propi destí li reserva una sorpresa que el pertorbarà tant a ell com als espectadors. Aquests són els ingredients d’aquesta obra brutal i necessària estrenada amb enorme èxit als EEUU.
Amb sinceritat començo dient que aquest teatre no és l’indicat per una obra com aquesta, ja que és una sala massa gran per un treball tan intimista en el que els dos personatges que es perden una mica a l’escenari, provocant alguna dificultat d’audició, ja que es perden frases o paraules que no ens van arribar al lateral esquerra de la fila 8 on estàvem situats; sobretot a Míriam Marcet, moltes vegades no se li escolta amb claredat i hauria de ser conscient del fet que està treballant en una sala excessivament gran per aquesta proposta teatral; aquest teatre té un problema greu i és el soroll del carrer Junqueres, que dóna a la part esquerra mirant l’escenari… la insonorització és força deficient.
Dit això estem davant una obra en què res no és el que sembla i on ens endinsem en el terreny del thriller amb dos protagonistes, en Sergi (Xavi Sáez) que és metge forense i es prepara per iniciar l’autòpsia de la Raquel (Míriam Marcet) que aparentment s’ha suïcidat amb una sobredosi de barbitúrics.
Una mica d’humor negre i una música potser no molt encertada al començament, ens fa pensar que l’obra seguirà una evolució que no ens agradarà. Però un gir de la història, ens presenta els dos personatges vius, que despullen la seva ànima davant nostra, parlen de les seves experiències de vida, de les seves filles, de l’amor com a motor d’il·lusió i del desamor.
Parlen del dia a dia de la vida de parella i la rutina que acaba destruint les relacions, un d’ells veu la separació com la solució al desamor, l’altre vol reconstruir la seva relació de parella forçant-la.
I apareix davant nostra un dels temes més punyents de la nostra societat actual: l’amor possessiu que porta a la violència de gènere. Davant nostre van sortint les veritables personalitats dels dos personatges, una diferència abismal d’entendre la vida, els separa.
Un diàleg entre tots dos personatges que a moments és molt previsible i a moments inversemblant però que en general sustenta el clímax de suspens de l’obra i ens manté pendents de l’evolució dels fets. Malgrat tot, sense cap mena de dubte, és el text el que ens va agradar més de tot.
Segons va comentar Roger Peña a la roda de premsa de presentació, la maldat està incrustada en els gens de tots nosaltres i segons com, aquesta maldat pot sortir a la llum en qualsevol moment; a ell li agrada escriure sobre gent normal que en un moment donat, poden reaccionar d’una forma “anòmala” provocat per un fet extraordinari.
Un enorme rellotge presideix l’escenari, i ens recorda que l’obra dura 1hora i 15 minuts.
Autor i director: Roger Peña
Repartiment: Míriam Marcet i Xavi Sáez
Disseny de vestuari: Eulàlia Miralles\ Disseny d’escenografia: Albert Ventura\ Disseny de llum: Marc Lloret\ Ajudant de dirección: Aleix Peña Miralles\ Cap técnic: Marc Lloret\ Productor executiu: Xavi Lloret
Producció: Entresòl de Produccions
