ASSAIG OBERT, així es diu aquesta obra de Sergi Manel Alonso i és això el que veiem, un assaig obert on ell és el director real.

El director i dramaturg, Roger Muní, decideix fer un assaig obert de la seva nova representació, per veure que tal funciona davant de públic. La seva peça, de títol “Desitjant morir”, és, segons ell, la més ambiciosa i completa que ha fet mai, en la que ha dipositat més confiança i amb la que espera fer el pas de reconeixement que li falta a la seva carrera. Per això, tindrà com a protagonista a la Greta Ruiz, una diva del teatre que, per raons que el públic desconeix, va deixar de treballar fa temps.

Esperem asseguts a les cadires situades a banda i banda del petit escenari i ens van informant que ben aviat començarà l’assaig de “Desitjant morir” del director, a la ficció, Roger Muní (Francesc Vila). Tot són nervis i corredisses amunt i avall, una de les actrius, la Judith (Verónica Pallini), roman estirada a terra, segons diu fent els seus particulars exercicis de relaxació i concentració previs … encara que a nosaltres ens sembla que dormia …

El tècnic de llums l’Andrès (Héctor Molina) s’enfila a una escala per recollir cables i xiuxiueja amb la Sonia. L’ajudant de direcció, la Sonia (Maria Asensio), és també la parella del director i la productora, tot i que abans era l’actriu protagonista. Va també amunt i avall, ens demana paciència i la sentim discutir fora d’escena perquè no s’ha ocupat de l’attrezzo.

Esperen a la diva, la gran actriu Greta Ruiz (Silvia Sabaté), la protagonista. Ella vol una infusió i no li poden servir. L’equip que ha treballat habitualment amb el director no ha rebut bé aquesta incorporació a l’equip.

Mentre esperem, en Miquel i jo, descobrim al director de l’obra, el de debò, assegut al davant nostre, observant, molt seriós … Pensem que és estrany, però després sabrem que hi ha un motiu.

De cop, comencen l’assaig, però encara no, tot queda a les fosques i continuen les discussions i les corredisses. Tot és qüestionat. De mica en mica viurem un encreuament d’opinions, veurem com surten a la llum els problemes de cadascú d’ells, amb la resta, discussions, amenaces, plantes, gelosies, desamors, enveges, …… i estan a una setmana de l’estrena …

I un final inesperat… que sorprenentment fa referencia al món dels bloguers que parlen de teatre… i la veritat és que no ens deixen en massa bona situació…

Ens ha agradat aquesta proposta que hem vist l’últim dia de la seva programació a La Seca. Potser una mica forçada en moments puntuals i amb alguns moments que caldria revisar, però en general la proposta és bona i la idea de plantejar un assaig com a tema central ens pot donar una idea del que realment passa abans, molt abans de què el resultat final pugi als escenaris. Ens hem convertit en espectadors de les interioritats d’una companyia i dels seus secrets.

Assaig Obert és la darrera obra de Sergi Manel Alonso, autor de “Comment te dire adieu” i “Manual para combatir la flaqueza del ser humano”.  Una comèdia produïda per la sala Porta 4,  que es va estrenar a aquesta sala de Gràcia el març de 2015. Malgrat que vivim a Gràcia, i ens considerem molt teatraires, encara que sembli mentida, no coneixem la sala Porta 4…. això ho hem de arreglar ben aviat…

Dramatúrgia i direcció: Sergi Manel Alonso

Ajudant de direcció: Maria Asensio

Repartiment: Francesc Vila, Maria Asensio, Silvia Sabaté, Héctor Molina i Verónica Pallini

Disseny gràfic: Victor Duque\ Disseny de llums: Marc Muntañés\ Escenografía i vestuari: Carmen Holguera\ Fotografía i tráiler: Claudia Asensio

Producció: Porta 4