La setmana passada per fi vàrem poder veure en directe al pianista de més renom en l’actualitat, LANG LANG … o almenys el més mediàtic, ja que el títol del concert el trobo excessiu; comparar Mozart i Rakhmàninov amb Lang Lang, crec que fins i tot ratlla el ridícul. Uns dies abans també vaig poder assistir a la roda de premsa, de la que vaig escriure aquí la corresponent crònica.
Aquest va ser el segon concert que es va poder veure a Barcelona d’aquest pianista; el primer en solitari ell al piano; aquest de la que us parlo, amb l’OBC i sembla que segons totes les crítiques llegides, LANG LANG va estar molt més encertat.
El programa del concert va ser el següent:
- – WOLFGANG AMADEUS MOZART (Salzburg 1756 – Viena 1791)
Così fan tutte, KV 588. Obertura
2. – WOLFGANG AMADEUS MOZART
Concert per a piano i orquestra núm. 24 en Do menor, KV 491
filmació d’aquest mateix concert, l’any 2005 a la Xina
3. – SERGUEI RAKHMÀNINOV (Semyonovo 1873 – Beverly Hills 1943)
Concert per a piano i orquestra núm. 1 en Fa sost. menor, op. 1
concert grabat al Royal Albert Hall l’any 2008 (Mozart i Rakhmàninov)
L’estrella més mediàtica del piano contemporani, el xinès Lang Lang, en aquest concert va actuar per primera vegada amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Ens venia molt de gust poder veure’l en directe i ja feia molts mesos que havíem comprat les entrades més econòmiques, ja que el preu de platea era prohibitiu per les nostres butxaques. Gairebé des del cel, vàrem poder-lo veure tocar, perquè per sort estàvem estratègicament situats, per veure com movia amb mestria les seves mans per sobre del teclat.
Un intèrpret que ens fa arribar la música tal com la sent, que comunica i que aixeca passions allà on va….. malgrat que li vàrem veure força teatralitat en els seus gestos i un cert endiosadament amb el públic que va despatxar molt ràpidament fent un sol bis i tallant de soca-rel els aplaudiments en forçar la sortida de l’orquestra de l’escenari a la poca estona.
Ens va agradar molt, especialment en el concert de Rakhmàninov, però poder esperàvem més d’ell i és que potser teníem les nostres expectatives massa altes. L’orquestra com sempre magnífica, aquesta vegada dirigida pel mestre Rubén Gimeno que també va estar a l’altura.
No us puc deixar cap vídeo d’aquest concert, però una bona noticia és que va ser gravat en directe per TV3, la qual cosa vol dir que aviat el podrem veure per televisió.
Lang Lang, piano
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Rubén Gimeno, director
