– Teatre – LA PIEDRA OSCURA (馃悓馃悓馃悓馃悓馃悓) -Teatre Lliure de Gr脿cia – 21/02/2016

Amb for莽a retard (m茅s d’una setmana) publico la nostra valoraci贸 d’aquesta producci贸 teatral, malgrat el nostre entusiasme i tamb茅, com veieu amb la m脿xima puntuaci贸 cargolaire d’aquest blog. El fet 茅s que hem prioritzat altres publicacions d’altres propostes teatrals a les que si podr铆eu assistir i no pas a aquesta que tenia totes les entrades exhaurides al Teatre Lliure.

Segons el seu autor, Alberto Conejero, Premi Ceres 2015 al Millor Autor Teatral, aquesta obra est脿 inspirada lliurement en la figura de Rafael Rodr铆guez Rap煤n, estudiant de mines, secretari del teatre universitari La Barraca i company de Federico Garc铆a Lorca en els 煤ltims anys de les seves vides. Rodr铆guez Rap煤n va morir un 18 d’agost de 1937, amb 25 anys,鈥搄ust un any despr茅s que Federico鈥 a l’Hospital Militar de Santander. Li havien ferit uns dies abans en el transcurs d’un atac aeri prop de la poblaci贸 c脿ntabra B谩rcena de Pie Deconcha.

La piedra oscura - Teatre Lliure

Una habitaci贸 d鈥檜n hospital militar prop de Santander; dos homes que no es coneixen i que estan obligats a compartir les hores terribles d鈥檜n compte enrere que potser s鈥檃cabar脿 a la matinada amb la mort d鈥檜n dels dos. Un secret cobert de remordiments i un nom que ressona per les parets de l鈥檋abitaci贸: Federico. Nom茅s queda la cust貌dia d鈥檜ns documents i manuscrits com un 煤ltim gest d鈥檃mor.

Al final d鈥檜na llarga nit, amb el mar com a soroll de fons, retronen els trets. Estan afusellant els condemnats a mort. Rafael espera el seu torn i 茅s al moment de sortir que el soldat que l鈥檋a custodiat li diu el seu nom 鈥me llamo Sebasti谩n y voy a cumplir dieciocho鈥. 脡s la confessi贸 d鈥檜n amic que unes hores abans era un enemic desconegut. 脡s el s铆mbol de qu猫 davant les persones no manen les banderes ni els b脿ndols, dues persones que es volen entendre no necessiten imposar ideologies ni fer valdre la for莽a de les armes. Senzillament cal parlar i escoltar.

Som testimonis de la trobada de dues persones que encarnen dues visions diferents, un 茅s guardi脿 de l’altre, porta una creu al coll i un fusell. A mesura que van posant paraules a les seves culpes van apropant-se, es comuniquen i s鈥檃caben necessitant a poc a poc per acabar fosos en una gran abra莽ada.

Rafael 茅s tinent d鈥檃rtilleria i est脿 presoner, el seu pr貌xim final fa que es decideixi a confiar en el jove soldat que el vigila i plora en explicar-li el seu amor per Federico, la culpa que sent per haver-lo abandonat i la necessitat de conv猫ncer-ho perqu猫 els escrits del poeta que guarda a casa seva no es perdin.Pagar谩n por cada l谩grima y cada muerto鈥 los que te han obligado a estar aqu铆. Esos pagar谩n. Y los perseguir谩 la verg眉enza hasta el 煤ltimo de sus d铆as

La piedra oscura - Teatre Lliure 2

La piedra oscura era el t铆tol d鈥檜na obra de teatre de Garcia Lorca, que no se sap si va estar perduda o no es va acabar d鈥檈scriure i de la que nom茅s es coneixen els personatges i els moments inicials i que versava sobre el tema de l鈥檋omof貌bia.

L鈥檃utor, Alberto Conejero, va dur a terme una investigaci贸 durant m茅s de dos anys, parlant amb testimonis directes i familiars de Rafael, que va con猫ixer molt jove a Federico Garcia Lorca i amb el que va mantenir una relaci贸 en l’entorn cultural de la II Rep煤blica Espanyola. A partir del que coneix escriu la ficci贸 al voltant del que imagina que va poder ser la ultima nit de Rafael sota la vigil脿ncia d鈥檜n noiet que fins al comen莽ament de la guerra treballa al camp i vivia amb la seva mare. En aquesta ficci贸 hi barreja noms, dades i dates absolutament reals, en un intent de deixar palesa la necessitat de preservar la mem貌ria col路lectiva, de no oblidar.聽

Segons Pablo Messiez, el director d鈥檃questa proposta El texto habla de la importancia de la memoria y de mantener los relatos de generaci贸n tras generaci贸n a trav茅s del poder de la palabra, de c贸mo cada uno de nosotros quedamos en la memoria de los otros. Es algo sobre lo que hay que volver una y otra vez. Y qu茅 mejor que a trav茅s de Lorca y del teatro. Es una funci贸n que habla de la esencia del teatro, de repetir cada noche las palabras para que la historia no se olvide鈥.

Una vibrant i emotiva proposta que continua plantejant interrogants sobre el nostre passat m茅s recent i el dest铆 dels oblidats. Els dos actors, Daniel Grao i Nacho S谩nchez han estat nominats als Premios de la Uni贸n de Actores y Actrices 2016, per aquest espectacle. Han estat unes interpretacions molt convincents que ens han emocionat fins a la ll脿grima. Magn铆fic l鈥檈spai sonor amb els sorolls 鈥渄e fora鈥 que condicionen als personatges i amb ells a tots nosaltres.

Rafael Rodri虂guez Rapu虂n i unes paraules del poeta Federico Garci虂a Lorca, escrites al seu amic

Rafael Rodri虂guez Rapu虂n i unes paraules del poeta Federico Garci虂a Lorca, escrites al seu amic

Autor: Alberto Conejero
Direcci贸: Pablo Messiez
Int猫rprets: Daniel Grao (Rafael) i Nacho S谩nchez (Sebasti谩n)
Escenograf铆a i vestuari: Elisa Sanz \ Il.luminaci贸: Paloma Parra \ Espai sonor: Ana Villa i Juanjo Valmorisco \ Ajudant de direcci贸: Javier L.Pati帽o \ Cap de producci贸: Nadia Corral
Coproducci贸: Centro Dram谩tico Nacional i Lazona

La Guerra del Cargol

Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'inter猫s l'enlla莽 permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'est脿 connectant a %s