El LOCUS AMOENUS (literalment lloc agradable) és un tòpic literari llatí amb molta tradició i descriu el paisatge ideal, enmig del camp, amb un riu, bon temps i bona companyia. A vegades s’identifica amb el paradís natural oposat al caos de la ciutat.
Aquesta obra ens parla dels locus amoenus actuals, espais construïts perquè la gent se senti còmode i confortable. També ens volen transmetre el fet que en la nostra societat, abocada a la recerca del plaer constant, s’obvia el locus amoenus permanent, que és la mort. Sentim la necessitat de trobar aquest lloc idíl·lic per viure, oblidant tot sovint que som mortals.
Un vagó de tren amb tres passatgers, dos nois i una noia. No sabem quina és la seva destinació, però una pantalla ens explica quin és el seu destí. No es coneixen, però els dos nois asseguts de costat inicien, accidentalment, una conversa. L’un parla anglès, l’altra no en sap ni mitja paraula d’anglès … A partir d’aquí tot és possible i l’entesa entre tots dos, complicada.
La noia, aïllada, buscant insistentment alguna cosa a la seva motxilla i escoltant música. En un moment donat els dos nois li demanen que faci d’intèrpret, però ella no sembla molt sociable i es fa gairebé impossible la conversa. El temps passa i el destí arriba.
ATRESBANDES està format per la Mònica Almirall, l’Albert Pérez Hidalgo i el Miquel Segovia, i ells són els autors i intèrprets d’aquesta magnífica proposta. Tot està absolutament pensat, els gestos, les expressions, les paraules i van conformant una història que ens atrapa fins al sorprenent alhora que esperat final. Magnífica posada en escena amb una acurada il·luminació i música.
“Com en els nostres anteriors projectes, la dramatúrgia de la peça es crea a partir d’un joc actoral. El material que ens proporcionen diferents exercicis i improvisacions és posteriorment ordenat i, molts cops, descontextualitzat per crear un efecte de contrast. És així com entenem l’escena contemporània: com un quadre que evoluciona en el temps i que busca constantment el contrast entre allò que succeeix a escena i allò que succeeix al cap de l’espectador”.
Locus Amoenus és el quart espectacle d’aquest grup fundat l’any 2008 tot sortint de l’Institut del Teatre. Han guanyat diversos premis amb els seus espectacles anteriors: El Señor Arreglos, A l’Altra Banda i Solfatara.
Aquest espectacle ha estat guanyador del Premi a la Millor Direcció a l’SKENA UP Festival de Pristina (Kosovo), 2014 i ha esdevingut finalista del premi BBVA de Teatre, 2015.
El seu proper projecte, All In s’estrenarà el pròxim mes d’abril en el marc del Festival VIVA de Manchester, en coproducció amb el centre d’art contemporani Home i amb el suport de residència a la Sala Hiroshima que aposta per les noves companyies emergents que treballen en noves dramatúrgies.
Locus Amoenus va estar representada a la Sala Beckett al mes de maig de 2015 i ha fet gira per diversos llocs abans de tornar a la Sala Hiroshima on s’estarà fins diumenge 28 de febrer. Nosaltres vàrem riure de valent i creiem és un gran espectacle que recomanem, ja que combina molt bé el mim amb la paraula, malgrat que no es tracta ni molt menys d’un teatre de text.
Creació i interpretació: Mónica Almirall, Miquel Segovia, Albert Pérez Hidalgo
Disseny de llums: Alberto Rodriguez \ Disseny de so: Joan Solé \ Disseny de producció: Núria Segovia, Sarah-Jane Watkinson
Producció: ATRESBANDES, Festival TNT Terrassa
