Tornem de nou al cinema (la primera va ser amb Hamlet), per tal de veure la segona de les sis produccions del National Theatre Live, que aquesta temporada podrem gaudir novament, retransmeses en un fals directe i amb subtítols en castellà.
Aquesta producció la van començar a representar l’any 2014, en dues sessions diferents i en dies alterns, al Bristol Old Vic, a causa de la seva llarguíssima durada. Ara, aquesta JANE EYRE, la podem veure en una versió condensada… i així i tot, la duració és de 3 hores i 30 minuts, incloent-hi l’interval. Desenvolupa l’argument de la famosa novel·la de Charlotte Brontë sota la direcció de Cookson de Sally, a la que és sorprenentment força fidel.
El que crida l’atenció solament començar, és l’escenografia de Michael Val, un espai escènic obert i emmarcat per cortines blanques i molt altes, que envolten un complex conjunt de passarel·les de fusta, rampes i escales; un conjunt que sorprèn per la seva senzillesa però que després veurem que dóna per molt de si… i ens acabarà fascinant.
L’acció s’inicia amb el personatge de Jane interpretat per Madeleine Worrall, simulant el seu naixement en una explosió de Gemecs i udols, per tot seguit veure com tots els personatges comencen a córrer, s’agafen i s’enfilen per tota aquesta estructura de passarel·les. Set actors interpreten desenes de personatges en el transcurs de la representació, en aquest gran viatge de Jane, des de la misèria i l’abandó de la seva infància, la crueltat dels seus parents, l’opressió i disciplines de càstig de l’escola Lowood, per passar a convertir-se en una institutriu a Thornfield Hall.
A part dels protagonistes principals, la Jane i el Rochester (Felix Hayes), la resta d’actors, malgrat que són pocs, compleixen a la perfecció amb l’amplíssima gamma de personatges. Craig Edwards gairebé els roba el protagonisme a tots ells, amb la millor interpretació canina que he vist mai a sobre un escenari… en “Pilot” ens diverteix durant tota la representació i a la poca estona no veiem un actor, sinó que ens creiem perfectament de què es tracta d’un gos real.
Un aspecte importantíssim en l’excel·lència d’aquesta proposta és la il·luminació, que transforma constantment l’espai escènic d’una forma espectacular.
La música és un altre aspecte important, perquè s’interpreta en directe i a més a més al ben mig de l’espai escènic…. un piano, una bateria de percussió, un violí i un acordió són utilitzats per Benji Bower i un parell mes de músics, per interpretar una banda sonora que és una barreja de jazz i música folk; la veu de Melanie Marshall, amb la seva avellutada veu ens porta al cim de la sensibilitat a través de diverses cançons.
Es tracta d’una meravellosa i grandiosa producció teatral que ens agradaria molt, poder veure algun dia, als escenaris de Barcelona.
La propera retransmissió del National Theatre Live, Les liaisons dangereuses (Les amistats perilloses), serà el 17 de març; no cal dir que nosaltres també hi serem novament.
direcció: Cookson de Sally
actors: Madeleine Worrall – Elly Condron – Laura Elphinstone – Felix Hayes – Melanie Marshall – Simone Saunders – Joannah Tincey – Craig Edwards
escenografia: Michael Val // vestuari: Katie Sykes // disseny de la il.luminació: Aideen- Malone // compositor: Benji Bower
