Aquest dilluns passat vàrem estar convocats, igual que l’any passat (aquí podreu veure aquella crònica), a la festa de presentació del CICLÓ (segon Cicle de TEATRE de companyies independents de Barcelona), que ben aviat es podrà veure de nou al Teatre Tantarantana; aquesta vegada es va celebrar al Mau Mau del Poble Sec… i nosaltres com a tontets, sense haver llegit bé la convocatòria, ens presentem davant del Tantarantana i evidentment la persiana estava tancada…. encara sort que el Mau Mau està força a prop.
En un ambient divertit i totalment jove (excepte nosaltres), on gairebé tots portàvem una cervesa a la mà, es va presentar aquesta nova edició en la qual han estat escollides 5 companyies joves de teatre: Companyia Ignífuga, La Calòrica, Dara Teatre, La Casa Real i el Col·lectiu La Santa, que faran residència a la sala i que ja tenen dates de representacions, malgrat que algunes de les obres que s’interpretaran estan encara en una fase molt inicial de gestació.
Arántzazu Ruiz del Col·lectiu La Santa, va fer el primer parlament tot dient: “No som cares conegudes ni tenim gran pressupost, però fem el que ens dóna la gana”; els directors artístics del Tantarantana, Julio Álvarez i Roberto Romei, en pujar a l’escenari van comentar que encara els hi tremolaven les cames exactament igual com l’any passat, malgrat que aquella experiència va resultar del tot satisfactòria…”No tenim ni idea del que passarà, ni aquí ni al teatre, però aquesta és la idea del Cicló” … i és que els han donat absoluta llibertat de creació.
Les companyies comptaran amb espais d’assaig, producció executiva, acompanyament artístic, suport econòmic a la producció i suport per portar de gira els seus espectacles. Entre elles s’han posat d’acord per organitzar a més a més activitats paral·leles a les representacions teatrals, com poden ser assajos oberts, col·loquis que s’oferiran el primer divendres després de l’estrena, concerts i potser algun vermutillo que altre.
D’una a una les cinc companyies van pujar a la tarima, cadascuna amb la seva maleta plena de “sorpreses” per presentar-nos un esbós del que serà la seva proposta, recolzats per un divertit vídeo de cada una d’elles:
Del 2 al 27 de març, la companyia IGNIFUGA presentarà l’espectacle KOHLHAAS, amb dramatúrgia i direcció de Pau Masaló.
Kohlhaas, un comerciant de cavalls víctima dels abusos d’uns poders que l’haurien d’emparar. Decidit a fer justícia pel seu compte, es convertirà en el cap d’un petit exèrcit revolucionari disposat a posar fi a la corrupció sistèmica i el tràfic d’influències amb l’ús de la violència. Fins on estem disposats a arribar abans d’agafar les armes?
Del 30 de març al 24 d’abril, la Cia DARA presentarà MARS JOAN, amb dramatúrgia i direcció de Roc Esquius.
El comedy-show que no veurem a Mart. Un home vol anar a Mart per no tornar. El seu entorn riu, plora i es remou. I un reality està a punt de cobrir-ho tot.
Del 27 d’abril al 22 de maig, podrem veure 17 SIMPÀTIQUES MANERES D’ACABAR AMB EL CAPITALISME de la Cia. CASA REAL, amb dramatúrgia i direcció de Raquel Loscos López i Salvador S. Sanchez.
Atacs de pànic al transport públic? Pensament recurrent sobre la pròpia mort Plors incontrolats al bany en hores de feina Sobtat interès per l’alimentació biològica i les teràpies naturals? Avi aprendrem disset maneres d’acabar amb el capitalisme: fàcils, divertides i algunes fins i tot relativament viables per posar en pràctica durant el proper Congrés del Fons Monetari Internacional.
Del 1 al 26 de juny la companyia LA CALÓRICA ens presentaràn EL PROFETA, dramaturgia de la mateixa companyia i direcció d’Israel Solà.
1915. Una noia ha tingut una aparició de Crist a la capella del seu poble. 1968 Christiaan Barnard decideix fer el primer trasplantament de cor a Ciutat del Cap.2015. Una noia s’ha curat miraculosament després d’abandonar el tractament mèdic per la seva malaltia. Una història sobre els visionaris i la fe.
Del 31 d’agost al 25 de setembre, el COL.LECTIU LA SANTA, ens presentarà QUAN ACABI LA NIT, dramaturgia de Laura Mihon.
Cap dels nostres personatges està a punt de morir, però tots moriran algun dia. Davant d’aquesta certesa, a què destinar la nostra vida? Aconseguir una gran fita memorable? Rendir-se al plaer i la diversió? Seguir el camí dels nostres somnis anhelats però mai realitzats?
Tres històries desvinculades entre elles però lligats per la mateixa pregunta: com fer que la vida valgui la pena?
La presentació acaba amb un pica a pica, que ens ofereix l’ocasió de xerrar amb els amics i conèixer algun dels membres de les companyies participants. Marxem aviat i deixem que els joves continuïn compartint les seves il·lusions teatraires.
Joves cargols