Qui és en March Bloch ?? Aquesta és la pregunta que ens ve al cap als pocs minuts d’estar a la Sala Beckett veient la representació d’hISTÒRIA, perquè tota l’obra gira al voltant d’aquest personatge.
Un professor d’història, la seva filla i el seu alumne.
March Bloch (1886-1944) era un historiador medievalista francès que va formar part de la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. Detingut per la Gestapo és assassinat al costat de vint-i-nou resistents més la nit del 16 de juny de 1944. La seva importància com a historiador va més enllà de la recerca històrica, defensa una història allunyada dels grans fets i dels grans homes. Proposa que l’objecte d’estudi de la història no és el passat sinó els homes i les seves consciències.
En paraules de l’autor aquesta obra pretén ser un homenatge a una forma d’entendre i viure la història.
En Gerard (Pau Roca) és un jove estudiant universitari que s’enamora d’una noia, la filla del seu professor d’història. Les relacions entre tots tres personatges és complicada, ella fa temps que està distanciada del seu pare i no sap ben bé cap a on conduir la seva vida. Ell, és un estudiant inquiet que accepta el repte que li planteja el professor, investigar la mort d’en March Bloch més enllà del que expliquen els llibres d’història.
Veiem com es desenvolupa una recerca històrica com si es tractés d’una investigació policíaca, on es van obrint diferents camins que porten a diferents versions de la mateixa historia.
Jan Vilanova qüestiona la veracitat de la història oficial i com molt sovint donem per vàlides informacions que d’altra banda no podem comprovar.
La productora Sixto Paz va néixer el 2012 de la mà de cinc persones no totes lligades al món del teatre, tenim clar que el teatre no és tan sols un art sinó també una forma de vida i, per tant, una activitat que ha de ser sostenible. Creiem, en fer un esforç constant i analític sobre la manera d’arribar al públic avui dia …
… fent partícip l’espectador de la presa de decisions, aquest respon venint, vehiculant el boca-orella en la direcció que desitgem i, fins i tot, comprometent-se amb l’espectacle de maneres insospitades.
Una proposta arriscada amb unes interpretacions magnífiques dels tres protagonistes i una posada en escena sorprenent i efectista.
Una proposta que desperta en nosaltres la inquietud per la història que ens expliquen si bé en algun moment queda desenfocat per la contínua incidència en la personalitat d’un historiador del qual no havíem sentit a parlar i que, sincerament, ens interessa ben poc.
En aquest cas tenim dues opinions totalment contrastades, ja que a mi em va agradar força tota l’obra en tant que el Miquel no va ser capaç de connectar ni amb aquesta història ni amb la intenció de l’autor, justament qüestionar les històries oficials.