No sé ben bé el perquè aquest concert, està englobat en el cicle de dansa de MAL PELO, que aquests dies ens ofereix el Mercat de les Flors, ja que de “dansa” ben poca cosa té i la seva col·laboració en aquest espectacle de ISTANBUL és més aviat minso; m’hauria agradat anar aquesta vegada a la roda de premsa que es va celebrar el passat dia 10 de febrer, però aquest cop no vaig ser convidat.

El fet és que la companyia MAL PELO, associada al Mercat de les Flors i formada per Maria Muñoz i Pep Ramis ens ofereix 4 espectacles:

• El Cinquè Hivern (de l’11 al 21 de febrer), que nosaltres ja vàrem poder veure al Festival Grec, del que no guardem massa bon record, com podeu comprovar en  aquesta crònica.
• Istanbul (única representació el 13 de febrer) de la que parlarem a continuació…

• 7 Lunas (17 i 18 de febrer)… una trobada entre María Muñoz i el cantaor Niño de Elche

• Bach (20 i 21 de febrer)… un treball sobre algunes peces seleccionades de “El Clavecí ben temperat” de J.S. Bach, interpretat per la ballarina Federica Porello.

ISTANBUL constitueix un escenari privilegiat de la història: una barreja extraordinària de pobles i cultures, de llengües i de músiques fins a crear el mite que ara acompanya el seu nom. Aquesta creació mostra aquesta riquesa a través de la força i la sensibilitat de JORDI SAVALL i els quatre components del conjunt instrumental HESPÈRION XXI.

Fa més de 50 anys que Jordi Savall dóna a conèixer al món meravelles musicals abandonades en la indiferència i l’oblit; dedicat a la recerca d’aquestes músiques antigues, les llegeix i les interpreta amb la seva viola de gamba o també com a director.

Les músiques de l’imperi otomà, incloent-hi en elles la música sufí, sempre m’han agradat moltíssim i sempre que viatgem a Istanbul, ciutat de la que estem perdudament enamorats, intentem comprar alguns CDs, per gaudir d’aquestes músiques en la tranquil·litat de casa nostra.

Aquest concert no és el primer cop que l’escoltem i sempre… sempre ens deixa meravellats i realment emocionats. Un recull de músiques turques, armènies, gregues i sefardites. Quina meravella!!!

Com ja he comentat abans, la participació de la dansa en aquest concert va ser més aviat minsa i encara que els ballarins van participar en alguns moments, cap d’ells ens va arribar a emocionar, exceptuant potser l’escena final on Pep Ramis va interpretar una coreografia força espectacular, acompanyat per dos pèndols gegants bellugant-se a banda i banda de l’escenari i recolzats amb una preciosa projecció d’uns cavalls al galop al fons.

La nostra valoració de ben segur hauria estat molt més alta, si s’hagués optat per presentar el concert a pèl, sense cap més afegitó…. i evidentment en un espai més reduït, on els espectadors poguessin gaudir de la interpretació dels músics de ben a prop.

Música: Jordi Savall – Catalunya (lira de gamba, rabec i direcció) // Haïg Sarikouyoumdjian – Armènia (ney, ¡duduk) // Hakan Güngör – Turquia (kanun) // Dimitri Psonis – Grècia (oud) // David Mayoral – Espanya (percusions)

Dansa: María Muñoz, Pep Ramis, Jordi Casanovas, Federica Porello

Il·luminació: August Viladomat – Punt de Fuga // Espai escènic: Mal Pelo