Ens feia molta il·lusió poder veure aquest Musical i de fet ho vàrem intentar quan es va representar a Olesa l’any passat, però no va poder ser a causa d’un parell d’accidents gairebé concatenats; en assabentar-nos de què es portaria de nou a Barcelona en una nova versió, potser vàrem ser dels primers que vàrem adquirir les entrades.
L’escenari del Teatre Victòria és molt més petit que el de la Passió d’Olesa i segurament aquesta ha estat una de les causes de replantejar-se fer una nova versió, que aquesta vegada ha dirigit Marc Angelet, que ha escurçat considerablement, la primera versió que va dirigir Joan Font.
Barcelona, juliol de 1713. Després de l’evacuació de les tropes aliades, la població ha quedat desprotegida davant l’exèrcit borbònic i els representants del poble decideixen optar per la resistència de la ciutat. Ònia, una noia de família noble, decideix plantar cara al seu pare. Desobeint les seves ordres, es nega a seguir la família a l’exili fora muralles. En lloc d’això, Ònia es queda a la Barcelona assetjada pel que ella creu que és el seu deure: sumar-se a la defensa de la ciutat i així, oferir el seu granet de sorra per preservar el paisatge de la terra que l’ha vist néixer.
Un Musical que va compondre Salvador Brotons amb dramatúrgia de Marc Rosich i que es va poder aixecar gairebé a corre-cuita l’any 2014, gràcies a una participació important del teatre amateur de casa nostre, per tal de commemorar el tricentenari del 1714… la desfeta de Catalunya en mans dels Borbons.
Ara s’ha volgut professionalitzar la seva posada en escena, encara que també participen actors amateurs del Teatre d’Olesa, que actuen en períodes alterns. El resultat actual és molt digne, vist des del punt de vista d’espectacle teatral, ja que s’han volgut utilitzar tots els recursos que avui en dia permet aixecar una gran producció de teatre Musical,…. bons actors i alguns excel·lents cantants, mitjans audiovisuals que substitueixen en molts casos les escenografies de cartró pedra, per unes magnífiques projeccions que aporten una gran espectacularitat.
Per altra banda crec que es excessiu el volum de fum que s’utilitza, amb la intenció de fer més creïbles les escenes finals; cal tot això ?… el concert d’estossecs arriba a uns nivells també espectaculars, que haurien de fer repensar a la direcció de l’espectacle, la seva utilització; nosaltres vàrem d’haver d’utilitzar mocadors a manera de filtres, per poder mig respirar.
Malgrat l’espectacularitat de la posada en escena, creiem que l’argument no entra a explicar amb claredat els fets d’aquell setge a Barcelona i es perd amb la pueril història d’amor dels seus protagonistes, que és totalment previsible i s’apropa massa perillosament al Musical “Les Miserables”, de la que a vegades fa un “Copy Paste” massa evident; la història de les vides dels habitants d’aquella Barcelona assetjada, queda difuminada en excés.
Per altra banda la música creada per Salvador Brotons, té moments brillants, però aquests no sovintejant massa i això fa que en sortir del teatre, recordis molt vagament tan sols algunes d’aquestes melodies; en un espectacle musical, aquest fet és preocupant.
Malgrat que ens ha agradat força, especialment per la seva magnífica posada en escena i també per unes digníssimes interpretacions, creiem que aquest Musical li manca força, tant pel que fa en el simplisme del seu argument com sobretot per la seva feble musicalitat, que almenys a nosaltres no ens ha provocat emoció; encara que el resultat potser no ha estat l’esperat, volem aplaudir el fet d’haver volgut crear un Musical íntegrament fet a casa nostre i en la nostra llengua; sempre recolzarem iniciatives similars.
Una producció entretinguda, per passar una bona estona, malgrat que malauradament no creiem que passi a afegir-se mai a la llista dels grans Musicals.
Compositor: Salvador Brotons / Dramatúrgia: Marc Rosich
Direcció: Marc Angelet
Repartiment: Neu Pàmies (Ònia) // Jordi Llordella (William) // Aina Sánchez – Judith Tobella (Eulàlia) // Marc Pujol – Jan Forrellat ( Ramon) // Annabel Tousaus (Núria) // Xavier Ribera-Vall (Onofre) // Ferran Frauca (Villarroel – el beneit) // Albert Gràcia (Joan Martí) // Aina Quiñones – Aina Picarolo (Joana) // Frank Capdet (Bonaventura de Gualves) // Òscar Mas (Serra i Postius) // Dolors Martínez – Carmina Checa (la donya) // Ignasi Campmany ( el malcarat) // Judith Tobella – Mireia Dolç (la bugadera) // Jan Forrellat – Miguel Ángel Sánchez (el borni) // Clara Moraleda (la maca) // Albert Mora ( el notari – el xato) // Roser Cascante i Mercè Pàmies (dones cor)
Idea original: Xavier Povill / Lletres: Josep Pedrals / Coreografia: Toni Mira / Disseny de vídeo i projeccions: Francesc Isern / Escenografia i atrezzo: Laura Clos i Sergi Corbera / Disseny de llum: Antoni Font / Disseny de so: Omar Merino / Ajudant de direcció: Ignasi Capmany
Producció: Excés d’Entusiasme Produccions SL
Cal dir, que els dies 9 i 10 de febrer, les actuacións van ser prèvies a l’estrena, les quals serveixen per rectificar i millorar!
Avui, diumenge 14, espectacularitat, i pell de gallina!
Salut!
Quan assistim a un assaig general (el que ara disfressen de prèvia) no paguem una entrada. En aquest cas quan vàrem comprar les entrades, ningú ens va avisar de què es tractava d’un assaig. De totes maneres, nosaltres SEMPRE escrivim la nostra opinió dels espectacles als que tenim la sort de poder assistir (sigui prèvia o no), per la senzilla raó de què hem assistit com a públic. El que crec que no és ètic, és posar un comentari de forma anònima, intentant desmerèixer una opinió lliurement expressada, quan aquesta no és del tot favorable.
No crec que una crítica d’una “prèvia” pugui ser gaire rellevant.
Quan assistim a un assaig general (el que ara disfressen de prèvia) no paguem una entrada. En aquest cas quan vàrem comprar les entrades, ningú ens va avisar de què es tractava d’un assaig. De totes maneres, nosaltres SEMPRE escrivim la nostra opinió dels espectacles als que tenim la sort de poder assistir (sigui prèvia o no), per la senzilla raó de què hem assistit com a públic. El que crec que no és ètic, és posar un comentari de forma anònima, intentant desmerèixer una opinió lliurement expressada, quan aquesta no és del tot favorable.
Encara em sembla menys ètic fer-ho quan en el teu cas, sota l’anonimat s’amaga el nom de Xavier Latorre, i m’assabento que, evidentment tens interessos en aquesta producció teatral. Si la nostra opinió hagués estat del teu gust, hauries fet el murri. De pena !!!
Ahir vàrem anar amb la família a veure aquest musical. Hi vàrem anar aprofitant una oferta que ens va arribar d’entrades a meitat de preu. I, tot i així, una pena que la platea tingués poc més de mitja entrada i l’amfiteatre ja ni tan sols estes a la venda.
Comparteixo força el resum que heu fet vosaltres. Jo no em sé explicar tant bé com ho feu vosaltres, tant sols puc dir si una obra m’agrada o no, si m’emociona o no, si em manté atent o m’adorm, etc. D’aquesta obra hi va haver moments de tot. Em vaig emocionar en la part final, però també hi va haver altres moment d’un cert ensopiment. Hi va haver escenes que vaig trobar molt ben fetes i d’altres que em vam semblar un pel ridícules, com el moment en que Ònia dóna a llum. Hi va haver moments que em semblava estar davant d’una gran producció i d’altres que em semblava que estava veient una bona obra d’un bon grup de teatre amateur. Per cert, ni rastre de fum…
Em va agradar especialment la interpretació de Frank Capdet, al qual més o menys seguim des de ‘El somni de Mozart’, ja fa un grapat d’anys.
La mateixa sensació que expliques, moments de tot, però en general li faltava quelcom per ser rodona i en molts moments em recordava massa altres musicals.