– Teatre – XARNEGOS (🐌🐌+ 🐚) – Almeria Teatre

XARNEGOS ha prorrogat a l’Almeria Teatre i aquesta circumstància ens ha permès poder veure aquesta producció, que se’ns havia escapat en un primer moment per culpa de la nostra massa atapeïda agenda de Teatre. De fet aquest diumenge vàrem tenir sessió doble al mateix teatre, ja que vàrem aprofitar per veure per segon cop FUSELLS un parell d’hores abans.

El Manolo és un home jubilat, procedent d’Extremadura, que fa 40 anys que viu a L’Hospitalet de Llobregat. La Marisa, la seva filla, està preocupada per ell. Diu que últimament fa coses molt estranyes i creu que s’està tornant boig. A causa de això, la Marisa acudeix amb el seu pare a unes sessions de psicodrama perquè el tractin. Segons ella, s’està tornant boig perquè diu que és català.

L’autor del text, Marc González de la Varga, és el que també dirigeix aquesta proposta i d’aquesta manera completar el seu somni d’estrenar-la en un teatre comercial, ja que el projecte el va iniciar al Centre municipal de música i centre de les Arts de l’Hospitalet. En el programa de mà, ens comenta que ha volgut escriure-la per tal de parlar de la seva pròpia família, dels seus pares, ella lleonesa, ell madrileny i també perquè no, dels seus avis. Ha volgut reflectir una realitat que vivim molts de nosaltres, els catalans descendents de pares nascuts fora de Catalunya, els que a casa hem conviscut sovint, parlant amb tota naturalitat les dues llengües, el castellà i el català.

També remarca que “Això no va de pàtries, això va de persones“.

Ho entenem a la perfecció, perquè nosaltres encara que nascuts a Barcelona, som fills d’emigrants, jo de valencià i gallega… l’Imma de val·lisoletà i granadina. Precisament per això, perquè ho hem viscut en carn pròpia i hem estat “educats” de forma exclusiva i obligatòria en la llengua dels nostres pares, la castellana, esperàvem que aquest tema hauria estat tractat amb més seriositat o almenys amb més rigor; no ens molesta pas, que la primera part estigui enfocada en forma de comèdia, malgrat que algú podria arribar a pensar que se’n fot d’aquest desig de “sentir-se català” per decisió pròpia i no per l’accident d’haver nascut en un lloc en concret.

No ens va molestar pas com dic, aquest inici que fins i tot pot arribar a ser divertit, per la clara evidencia que és absolutament inversemblant; la llàstima és que aquesta primera part es difumina ràpidament i no s’ha sabut o volgut aprofundir una mica més, més enllà dels gags d’un taxista jubilat que intenta “educar” en com utilitzar la llengua de forma correcta a la resta de companys de la sessió col·lectiva en la consulta del psicòleg.

La nostra valoració no ha estat més alta, perquè creiem que ha estat un error de l’autor, voler afegir altres temes complementaris, que no tenen res a veure amb el conflicte de la llengua a Catalunya…. i s’endinsa en la problemàtica d’una noia que no és feliç perquè no s’autovalora prou en comparar-se amb la seva germana que triomfa en tot….. i també amb una dona gran, ara ja solitària a la que se li ha mort el seu únic fill i desitjaria potser adoptar al psicòleg com el substitut al fill perdut. Un text creat pel seu autor, amb la il·lusió de tractar un tema, el dels xarnegos, que no s’ha tractat prou a casa nostra, malgrat que ens afecta i molt a la majoria de les persones que convivim a Catalunya; segons el nostre punt de vista, ràpidament perd força a la segona part, en endinsar-se en temes aliens.

Segurament existeix un problema entre l’actriu Roser Batalla i nosaltres, ja que sembla que ens fuig; al gener, en anar a veure BOGES a la Sala Muntaner, ella havia estat substituïda per Àurea Marquez; ara en XARNEGOS també havia estat substituïda per Maribel Ibarz, malgrat que Roser Batalla es trobava entre el públic com espectadora…. esperem que quan anem a veure EL FLORIDO PENSIL encara la puguem veure treballar.

Aquesta substitució a XARNEGOS, no va estar un problema per nosaltres, ja que el treball de Maribel Ibarz en el paper de Marisa, és amb tota seguretat la interpretació que ens va agradar més de totes; molt bé també Alícia Puertas en el paper de la noia que es menysprea; malgrat que tinc admiració per persones valentes com Alzira Gómez i Pedro Cánovas, que es van atrevir a començar a interpretar al Teatre, amb més de 55 anys, en aquesta producció malauradament no me’ls vaig arribar a creure.

Crec que ha estat una molt bona iniciativa portar a escena un tema com aquest i encara més despolititzant-lo com es fa a XARNEGOS, malgrat que m’hauria agradat que el tractament fos amb més profunditat…. i no tan sols buscant la rialla fàcil dels espectadors. Ara bé, si el que realment preteneu és passar una estona divertida, aneu a l’Almeria Teatre.