Familie Flöz és un grup internacional de creadors teatrals, actors, músics, ballarins, directors, constructors de màscares, dissenyadors de llums, dissenyadors de vestuari, escenògrafs, dramaturgs i altres professionals provinents de deu països diferents.
Creat per Hajo Schüler, Markus Michalkowski i Michael Vogel, que pertanyien a l’escola d’art dramàtic d’Essen a Alemanya i van crear una peça anomenada Flöz i fills que va tenir un gran èxit al Festival de comèdia de Colònia … i així comença Familie Flöz l’any 1994 …. El 1998 abandonen definitivament el llenguatge a les seves representacions. Des del 2001 Familie Flöz està establerta a Berlín.
Cada obra es treballa i desenvolupa col·lectivament donant vida als personatges i construint una història al seu voltant. Com el grup d’actors no és fix, a cada obra tots ells mostren la seva forma de treballar i construeixen la producció aprofitant tots els valors individuals. El requisit comú a tots ells és que han estat formats a la Folkwang-Hochschule d’Essen.
HOTEL PARADISO és una obra d’humor negre-blanc, un thriller còmic. Hotel Paradiso és una empresa familiar regentada per la seva vella directora, que ens fa riure només aparèixer a l’escenari; la forma de pujar a la cadira per treure la pols del retrat del seu marit mort, que presideix el vestíbul de l’hotel, és memorable.
Aquest hotel està ubicat als Alps i intenta sobreviure amb el reclam d’una font termal de la qual tothom està obligat a beure, quatre estrelles damunt de la porta d’entrada i una veneració quasi religiosa per la figura del patriarca.
El fill, hereu del patrimoni familiar disputa amb la seva germana la forma de regentar l’hotel, ell somia en trobar l’amor en totes les hostes de l’hotel que arriben soles, ella somia en canviar-ho tot, començant per les cortines.
L’encarregada del servei de neteja, roba el que pot, als hostes o als amos i el cuiner s’encarrega de trossejar tot el que arriba a les seves mans. Un primer assassinat desencadena reaccions per amagar-ho. Entremig van entrant i sortint tots els hostes de l’hotel creant situacions realment divertides.
Quatre actors que es transformen en 13 personatges gràcies al poder de les màscares, al vestuari i a la seva gestualitat.
Una obra sense text que et fa intentar desxifrar com els actors són capaços de crear la il·lusió, només amb el seu llenguatge corporal, de què el seu rostre, estàtic darrere la màscara, ha canviat, malgrat tot, de gest. L’espectador acaba tenint la sensació de què aquests personatges han parlat, han rigut i han plorat de debò.
I ens preguntem com fan aquests intèrprets per aconseguir reflectir tants estats d’ànim enfundats en les seves rígides caretes?
Un dels membres del grup, en una entrevista publicada, va respondre el següent:
“Aquests estats d’ànim només succeeixen en la fantasia de l’espectador i aquest és un dels aspectes que més ens agrada del nostre treball, que incorporem al públic en la creació de l’espectacle, doncs són ells els que imaginen si els personatges ploren o riuen. La màscara parla molt i la gent l’entén”.
Teatre divertit, vibrant i poètic i tot sense paraules! Absolutament màgic !!!!!!
Una altra puntuació màxima de 5 cargols Voltaires… i ja són una bona pila aquesta temporada.
Autor: Familie Flöz
Direcció: Michael Vogel
Intèrprets: Sebastian Kautz, Anna Kistel, Frederik Rohn, Nicolas Witte
Màscares: Hajo Schüler, Thomas Rascher \ Escenografía: Michael Ottopal \ Vestuari: Eliseu R. Weide\ Il.luminació: Reinhard Hubert \ Música: Dirk Schröder \ Cap Tècnic: Max Rux \ Ajudant de producció: Dorén Gräfendorf\ Producció executiva: Gianni Bettuci
Coproducció: Familie Flöz, Theaterhaus Stuttgart, Theater Duisburg
Hotel Cargol