En NO NOS DEJAN SER NIÑOS l’autor ens explica dues històries paral·leles. D’una banda, la trama criminal, dues ancianes han aparegut mortes, i suposadament s’han suïcidat, però la gran similitud de les dues morts alerta a la policia.

D’altra banda Maria Médem, és policia i s’ha reincorporat a la seva feina després d’una baixa maternal. Ara té un lloc a l’oficina de denúncies per tal de poder atendre el seu fill. La relació amb el seu marit passa una temporada d’hores baixes i ell passa llargues temporades a Xangai per motius laborals. Maria es troba de cop i volta amb la seva sogra instal·lada a casa.

La novel·la situa l’acció a l’illa de Menorca i allà es desplacen dos policies de la brigada d’homicidis de Madrid per tal de resoldre el cas. Un d’ells Roberto Rial havia estat el cap i amant de María …… la trama està servida.

Una novel·la negra que m’ha mantingut enganxada tot i que ben aviat vaig saber qui era l’assassina….

Pere Cervantes nascut a Barcelona el 1971 treballa fa més de 24 anys a la policia com a cap del grup de delictes tecnològics de Castelló, i va estar més de tres anys als Balcans com a observador de pau de l’ONU. Aquesta és la seva quarta novel·la tot i que és la primera de gènere negre que escriu.

Durant dos anys, es va formar en l’Acadèmia Internacional de Cinema de Barcelona, uns estudis que li han permès aprendre la importància de la connexió entre el personatge i el lector.