Avui al matí, he pogut assistir a una nova roda de premsa al Teatre Nacional de Catalunya. Una producció que nosaltres els Voltaires podrem veure el pròxim divendres 19 de febrer, aprofitant que després de la funció hi haurà col·loqui.

EL PROFESSOR BERNHARDI, es tracta d’un text del dramaturg i novel·lista austríac en llengua alemanya, Arthur Schnitzler (Viena 1862 – 1931). La seva professió era la de metge neuròleg, però ben aviat s’allunyaria de la seva carrera mèdica; la seva amistat amb Sigmund Freud, va animar-lo a introduir-se en la escriptura en temes que eren tabús en la seva època, com la sífilis o l’antisemitisme, fet que va convertir-lo en una figura publica sovint atacada pels seus contemporanis. Amb obres com “La ronda”, “La cacatua verda” o aquesta de la que estem parlant, és considerat un dels dramaturgs més importants de la modernitat europea.

Xavier Alberti, ha volgut portar als escenaris del TNC aquest text, que fins ara mai s’havia representat a Catalunya i a més l’ha volgut dirigir. La traducció del text l’ha realitzat en Feliu Formosa, que també ha estat present a la roda de premsa. En Xavier ens comenta que l’obra original sense cap modificació, hauria durat potser més de 5 hores; ha escollit fer-ho a partir d’una adaptació, que li ha encarregat a Lluïsa Cunillé; el resultat ha produït un text força mes reduït, amb una duració de dues hores i mitja (2:50 incloent l’entreacte), l’ha situat a la Viena actual, malgrat que s’ha volgut respectar en la seva totalitat el significat original del text.

En un hospital universitari, el professor d’origen jueu, està tractant una noia malalta de 18 anys que està a punt de morir; per tal de no fer-la patir més del compte, li administra un medicament que li dóna una sensació de millora important, malgrat que solament d’aparença. Evita que en aquells moments se li administri l’extremunció, per tal de què no s’adoni de la realitat de la seva imminent mort… i aquesta decisió complexa, desencadena un seguit de conseqüències, que faran trontollar tots els estaments polítics, mèdics i religiosos del país.

Aquesta obra de ressons autobiogràfics, tracta sobre els tentacles del poder, fa una radiografia dels mecanismes de manipulació amb les quals les elits que estan al poder, vampiritzen els discursos sobre el bé comú per legitimar el seu propi protagonisme. Schnitzler hi va anticipar els fantasmes antisemites que recorrerien Europa al llarg del segle XX.

En Feliu Formosa pren la paraula i afirma que la reducció que ha produït aquesta adaptació sobre la seva traducció és absolutament respectuosa. També diu que es tracta d’una obra densa, però no pas en el referent amb la complexitat del llenguatge que s’utilitza, sinó més aviat per la seva dificultat d’expressar la confrontació entre idiologies tan diferents.

En Lluís Homar diu que se sent absolutament un privilegiat per poder encarnar el personatge del professor Bernhardi i que realment l’apassiona el fet de poder donar a conèixer al públic un personatge tan complet. Dona les gràcies a Xavier Alberti per aquesta confiança, i creu que malgrat que no és un text fàcil per la seva densitat, al mateix temps està acompanyat d’una gran teatralitat. “Un viatge poc habitual, però d’una gran riquesa”.

En Pep Cruz, afegeix que ha descobert que en cada escena apareix un conflicte i per tant darrere de cada conflicte hi ha Teatre, Teatre del bo; l’espectador segurament quedarà enganxat pensant com es resoldrà cada un d’aquests conflictes exposats i al mateix temps es convertirà en jutge del que està passant a escena, ja que l’autor mai es posiciona per cap de les opcions, per tal de no ser moralitzador. Em fa molta gràcia una frase d’ell en la que afirma que “els actors som com a nens petits, que quan comencen a assajar, estam cagats de por i que sovint pensem…. ja me’n sortiré d’aixó ?“.

També ens parlen els actors Manel Barceló i Joel Joan, que analitzant els seus personatges, malgrat que tampoc volen explicar massa per no fer de spoiler.

Finalment en Xavier Alberti de nou pren la paraula per aclarir que encara que l’argument el situa al dia d’avui, ha deixat les praxis mèdiques de l’època en què van ser escrites l’any 1912. També afirma que va arribar a pensar en traspassar alguns papers de masculins a femenins, però que al final li va fer una certa por, que això afegit a la retallada del text, desvirtues massa l’original.

Ens diu que en l’obra original surten fins a 23 personatges, i que en aquesta adaptació que es podrà veure al TNC, ha estat reduïda a 14, interpretats per: Lluís Homar, Joel Joan, Pep Cruz, Joan Negrié, Albert Pérez, Roger Casamajor, Rubén de Eguía, Guillem Gefaell (ITNC), Sílvia Ricart, Manel Barceló, Jordi Andújar, Albert Prat, Oriol Genís, Jacob Torres.

Acaba afirmant de nou que aquesta obra és d’una enorme teatralitat.

EL PROFESSOR BERNHARDI, es podrà veure a la Sala Gran del TNC del 10 de febrer fins al 20 de març del 2016.