Feia molt de temps que no trepitjava l’Antic Teatre i és que encara que els Voltaires intentem veure el major d’ofertes teatraires possibles, segurament se’ns escapen moltes de ben interessants com aquesta. Les sales petites, mal anomenades “alternatives”, tenen poca capacitat de promocionar les seves propostes al públic; no poden lluitar amb les mateixes condicions que els teatres públics, ni tampoc amb la majoria de Teatres comercials de Barcelona.
Antic Teatre és un espai on s’intenta recolzar la capacitat d’experimentació, creació, producció i exhibició dels treballs de nombrosos artistes professionals, molt especialment aquells dedicats als nous llenguatges del cos i moviment, noves dramatúrgies i noves tecnologies, així com també els que s’apropen al món del Circ, clown, teatre d’objectes, noves músiques, arts visuals, literatura, temes socials, culturals, polítics i de pensament contemporanis.
Fa unes setmanes vaig rebre una invitació de Semolinika Tomic, la persona que és l’ànima del Teatre i la seva programadora ajudada per un equip de persones amigues; em proposava anar a veure una producció teatral que creia que podria agradar-me … “VIP, homenatge a SEVERIANO NAUDIN” i per sort vaig trobar un forat dins de la nostra atapeïdíssima agenda; de ben segur que de no ser del seu avís, no ens haguéssim assabentat d’aquesta magnífica proposta teatral.
Assegut a la primera fila, al costat de Semolinika Tomic
Mariona Naudin és la creadora i l’única intèrpret d’aquesta proposta, que a partir de xerrades amb el seu avi Severiano Naudin i també a partir de fotografies, vells records, vídeos i cançons d’aquella època, ens intenta explicar moments puntuals de la història del seu avi i al mateix temps la del naixement del feixisme a Europa i sobretot la història d’aquella Espanya negra que moltes vegades volem oblidar massa depresa … la guerra civil espanyola, la postguerra, la dictadura i el naixement d’una feble democràcia que encara avui en dia no està del tot consolidada.
Qui s’amaga darrere del Beefeater de la foto? Què tenen en comú el meu avi i Fidel Castro? Què passa si observes les teves fotos familiars com si no fossin teves? En quin punt s’uneixen la biografia del meu avi, la història d’Europa i la meva pròpia bogeria?
“VIP, homenaje a Severiano Naudin” és una peça sobre els Anònims, sobre els que mai van desitjar ser famosos. A través d’ella Mariona Naudin viatja al passat per a entendre el present, examina els meus propis fantasmes i els fantasmes d’Europa.
Em va agradar molt la forma que té d’explicar aquesta història que s’allunya d’altres propostes similars que he pogut veure recentment, com va estar “IAIA, Memòria històrica” representada a la Sala Fènix fa menys de 3 mesos i que em va agradar tant. En aquell cas era una visió amb un llenguatge més teatralment clàssic, també d’una actriu que ens parla sobre la vida de la seva iaia.
Aquí, no es transforma pas en el seu avi, malgrat que explica la seva història, però sempre explicada des de la visió externa d’ella mateixa i de les seves vivències personals, i per això parla amb el públic utilitzant tota mena de llenguatges diferents per fer arribar la seva narració amb claredat… projeccions de vídeo amb imatges i converses del seu avi encara en vida, fotografies, dansa, cançons, veu a vegades microfonada… altres xixiuguejant com si ens volgués explicar secrets a cau d’orella, pauses per tal de què els espectadors es relaxin…. canvi de vestuari en el mateix espai escènic i tot això utilitzant una escenografia molt senzilla, que segurament li recorda la terrassa on el seu avi prenia el sol en els últims dies de la seva vida, amb un banc a la dreta, unes plantes que cuidarà mentre ens explica totes aquelles vivències… i les seves sabates que ha deixat tot just començar al ben mig de l’escenari.
Una proposta molt interessant, que em va agradar força i que malauradament l’Imma es va perdreperquè a l’hora de sortir no es va trobar bé, inclús amb una mica de febre; no li va quedar més remei que conformar-se en quedar-se a casa tranquil·lament…. potser li calia ja fer-ho.
Mariona Naudin, després de formar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona, ho va continuar fent també a Berlín i Buenos Aires. Precisament a Berlín, l’any 2013 va obtenir el Premi del Jurat al Festival 100º Berlin, al teatre Hebbel am Ufer, per aquest monòleg “VIP, homenaje a Severiano Naudin”.
Totes les fotografies han estat realitzades en aquesta ocasió per Alessia Bombaci de Kinoki Studio, que me les ha ofert desinteressadament per publicar aquesta crònica.
