D’ençà que d’una manera o un altre assistim a les representacions operístiques al Gran Teatre del Liceu…. i estic parlant de més de 45 anys, crec que mai ens havíem sortit a la mitja part d’una representació. Aquest divendres, passat vàrem decidir fer-ho, perquè no gaudíem del que estàvem veient i no va haver-hi manera d’entrar en aquesta OTELLO.

L’admiració de Verdi per Shakespeare era tanta que les seves dues últimes obres estan basades en textos del dramaturg britànic, essent Otello la penúltima i Falstaff l’última. Aquesta representació ens feia especial il·lusió, perquè no l’havíem vist mai en directe…. però….

Tot i que la música de Giuseppe Verdi ens acostuma a agradar i molt, aquesta vegada tot es va posar a la contra, des del cast dels solistes, fins a la posada en escena, que per molt arriscada que fos, no ens va ajudar a entendre l’argument, malgrat que ja el coneixíem prou bé, ni molt menys a gaudir d’aquesta representació.

Per nosaltres l’única solista que va estar a l’altura, va estar la soprano italo/albanesa Ermonela Jaho; la resta, començant pel que hauria de ser el principal protagonista, José Cura, no ens van agradar.

Símbol de la gelosia i la manipulació: Xipre. Otello torna triomfant de la batalla amb els turcs. El nomenament de Cassio com a capità desperta l’enveja de Jago, que intriga per desfer-se’n. Quan s’apodera d’un mocador de Desdemona, esposa d’Otello, l’usa com a prova d’infidelitat i desferma la gelosia d’Otello, que mata la seva esposa abans d’adonar-se que ha estat enganyat.

Una bona part de tot plegat creiem que va estar segurament conseqüència de la posada en escena de Andreas Kriegenburg; la primera impressió al aixecar-se el teló va ser realment bona, però aquella peremne filera de lliteres farcida pels membres dels cors, a manera de “refugiats”, molt aviat ens va cansar, perquè no lligava en absolut amb el que s’estava representant. A nosaltres normalment ens agraden les posades en escena arriscades i fugim d’aquelles més realistes i barroques, però amb aquesta, per molt trencadora que fos, ens va produir un desinterès galopant fins que en finalitzar el segon acte ja havíem entrat en una mena de sopor imparable.

Vàrem decidir marxar. Preferim veure-la a casa tranquil·lament encara que sigui per televisió, mitjançant streaming, amb un repartiment que realment pagui la pena.

Potser, nosaltres no teníem el dia.

Direcció Musical: Philippe Auguin

Direcció d’escena i coreografia: Andreas Kriegenburg

Otello: José Cura // Desdemona: Ermonela Jaho // Jago: Marco Vratogna // Cassio: Alexey Dolgov // Roderigo: Vicenç Esteve Madrid // Lodovico: Roman Ialcic // Emilia: Olesya Petrova  // Montano : Damián del Castillo // Un herald: Ivo Mischev

Escenografia: Harald Thor // Il.luminació: Stefan Bolliger // vestuari: Andrea Schraad

Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers // Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Producció: Deutsche Oper Berlin