– Òpera – OTELLO (🐌) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 29/01/2016

D’ençà que d’una manera o un altre assistim a les representacions operístiques al Gran Teatre del Liceu…. i estic parlant de més de 45 anys, crec que mai ens havíem sortit a la mitja part d’una representació. Aquest divendres, passat vàrem decidir fer-ho, perquè no gaudíem del que estàvem veient i no va haver-hi manera d’entrar en aquesta OTELLO.

L’admiració de Verdi per Shakespeare era tanta que les seves dues últimes obres estan basades en textos del dramaturg britànic, essent Otello la penúltima i Falstaff l’última. Aquesta representació ens feia especial il·lusió, perquè no l’havíem vist mai en directe…. però….

OTELLO - Gran Teatre del Liceu

Tot i que la música de Giuseppe Verdi ens acostuma a agradar i molt, aquesta vegada tot es va posar a la contra, des del cast dels solistes, fins a la posada en escena, que per molt arriscada que fos, no ens va ajudar a entendre l’argument, malgrat que ja el coneixíem prou bé, ni molt menys a gaudir d’aquesta representació.

Per nosaltres l’única solista que va estar a l’altura, va estar la soprano italo/albanesa Ermonela Jaho; la resta, començant pel que hauria de ser el principal protagonista, José Cura, no ens van agradar.

Símbol de la gelosia i la manipulació: Xipre. Otello torna triomfant de la batalla amb els turcs. El nomenament de Cassio com a capità desperta l’enveja de Jago, que intriga per desfer-se’n. Quan s’apodera d’un mocador de Desdemona, esposa d’Otello, l’usa com a prova d’infidelitat i desferma la gelosia d’Otello, que mata la seva esposa abans d’adonar-se que ha estat enganyat.

Una bona part de tot plegat creiem que va estar segurament conseqüència de la posada en escena de Andreas Kriegenburg; la primera impressió al aixecar-se el teló va ser realment bona, però aquella peremne filera de lliteres farcida pels membres dels cors, a manera de “refugiats”, molt aviat ens va cansar, perquè no lligava en absolut amb el que s’estava representant. A nosaltres normalment ens agraden les posades en escena arriscades i fugim d’aquelles més realistes i barroques, però amb aquesta, per molt trencadora que fos, ens va produir un desinterès galopant fins que en finalitzar el segon acte ja havíem entrat en una mena de sopor imparable.

Vàrem decidir marxar. Preferim veure-la a casa tranquil·lament encara que sigui per televisió, mitjançant streaming, amb un repartiment que realment pagui la pena.

Potser, nosaltres no teníem el dia.

Direcció Musical: Philippe Auguin
Direcció d’escena i coreografia: Andreas Kriegenburg
Otello: José Cura // Desdemona: Ermonela Jaho // Jago: Marco Vratogna // Cassio: Alexey Dolgov // Roderigo: Vicenç Esteve Madrid // Lodovico: Roman Ialcic // Emilia: Olesya Petrova  // Montano : Damián del Castillo // Un herald: Ivo Mischev
Escenografia: Harald Thor // Il.luminació: Stefan Bolliger // vestuari: Andrea Schraad
Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers // Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Producció: Deutsche Oper Berlin

Cargol enfadat

 

Quant a Miquel Gascon

Viatger-maniac i engrescat per aprendre el màxim de la cultura que es fa en la nostra estimada ciutat, Barcelona, ja sigui Teatre, Musica clàssica, Musiques del mon, Jazz, Opera, Cinema
Aquesta entrada s'ha publicat en Òpera i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Òpera – OTELLO (🐌) de Giuseppe Verdi – Gran Teatre del Liceu – 29/01/2016

  1. Martín Curletto ha dit:

    OTELLO de Rossini en concert ahir 3 de febrer, magnífic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s