– roda de premsa – BARBARIANS de la Hofesh Shechter Company – Mercat de les Flors

Aquest matí, he pogut assistir a la roda de premsa que s’ha celebrat al Mercat de les Flors, en ocasió del proper espectacle de Dansa protagonitzat per la Hofesh Shechter Company.

El director del Mercat de les Flors, Francesc Casadesús ens ha presentat al coreògraf Hofesh Shechter i ens ha parlat breument del bagatge dels més de 12 anys d’aquest reconegut artista de la dansa contemporània. Ens ha explicat que ell va poder veure aquest BARBARIANS al Festival d’Avinyó d’aquest estiu i que aleshores es va parlar molt d’aquest espectacle.

Es tracta de tres breus coreografies ben diferents (creades entre novembre de 2014 i juliol de 2015) i presentades com una trilogia, en la que es vol parlar sobre la intimitat, la passió i la banalitat de l’amor. Hofesh Shechter ens comenta que es tracta com una mena de trípode que ha creat, per tal de poder experimentar amb diferents energies:

1 – The Barabarians in love

Es tracta d’una coreografia elegant i intimista per a 6 intèrprets. Amb la tremolor de l’emoció que rau dins l’ordre, una música eclesiàstica barroca acompanya una confessió veritablement contemporània. En aquesta peça, una de les músiques escollides és del mestre Jordi Savall.

2 – tHE bAD

Una explosió volàtil de ritmes dubstep per a una coreografia quasi urbana amb cinc intèrprets.

3 – Two completely different angles of the same fucking thing (Dos angles completament diferents de la mateixa puta cosa).

Un duet, que mostra la veu singular i irònica del seu creador i la versatilitat i el talent dels seus intèrprets.

Ell considera que el plat principal és el duet final i que les altres dues coreografies són una mena de preparació per arribar-hi. Afirma també que aquest recull de danses vol ser com un “eco” o reflex de la seva vida, en el moment que va crear-les.

En Francesc Casadesús, li comenta que ha convidat aquest cap de setmana a Jordi Savall a veure l’espectacle i Hofesh Shechter respon que això l’inquieta i fins i tot el posa nerviós pel que pensarà el mestre en veure l’espectacle. Afirma que la música és emoció i que la música barroca és harmònica i l’inspira força, malgrat que a vegades arriba a odiar-la per la seva excessiva perfecció i complexitat.

En referencia a la Dansa que ha creat per aquest espectacle, comenta que es tracta d’un cúmul de sensacions que l’espectador les llegirà com a ell més li plagui; amb aquest Barbarians, pretén que el públic participi activament i pensi el que per ell pot significar, especialment en la segona part de la trilogia, ja que aquesta no va estar planificada i va ser com una mena de “vòmit” d’impulsos, instints i sentiments, en el moment de la seva creació; va ser una prova i un intent de fer una obra sense pensar, perquè ell considera que sempre pensa massa en el moment de crear…… Amb quins elements no treballaria MAI ? Amb mallots daurats !!! Així que vam decidir fer-los servir.

Creu que després de 12 anys de treball com a coreògraf, és bo posar-se a fora de la zona de confort i explorar coses que encara no ha fet mai.

Francesc Casadesús va observar a Avinyó que aquest espectacle havia agradat molt més a la gent jove que a la de certa edat i de seguida li replica el coreògraf que tothom pot ser jove i obtenir sensacions en veure aquestes coreografies.

En el torn de paraules li pregunten que de quins tipus d’amor es parla a Barbarians; Hofesh respon que potser de l’amor com el lligam que et fa sentir a gust, com un vincle amb l’altre…. però també potser de l’amor des de la seva vessant física. Afirma que la dansa requereix no preguntar-se masses coses del que estàs veient…. exactament com l’amor….. existeix i prou.

Finalment parla del perquè ha titulat amb el nom de Barbarians aquest espectacle, i afirma que ell creu que tots nosaltres tenim una part de “bàrbars” dins nostre, una part animal de la qual no ens podem despendre, encara que vulguem. Barbarians tracta també de la desconnexió que hi ha entre nosaltres mateixos, els nostres cossos i el conjunt de normes i la cultura que ens envolta. Tots tenim plans i tots els engeguem en orris constantment pels instints que ens impulsen.