Aquest matí, he pogut assistir a la roda de premsa, d’una obre de Teatre que fa més de 20 anys que no es representa a Barcelona… L’AVAR de Molière.

Serà el primer text clàssic representat al Teatre Goya d’ençà que Josep Maria Pou la dirigeix, ara farà ja 8 anys, amb aquell celebrat “Els nois d’història”; en Pou ha volgut expressament que el protagonitzes en Joan Pera, perquè assegura que és un grandíssim actor, malgrat que moltes vegades ha estat menystingut pel món de la “cultura” pels seus papers al Teatre de l’entreteniment, ara demostrarà a tothom del que és capaç. “És un primeríssim actor capaç d’abordar qualsevol tipus de personatge que se li planti al davant” ha afirmat.

L’acte a més a més d’en Josep Maria Pou, ha comptat amb la presència de Josep Maria Mestres, director del muntatge, de Pep Duran responsable de l’escenografia i de la gran companyia d’actors que hi intervenen, formada per Joan Pera, Manu Fullola, Júlia Barceló, Ricard Farré, Josep Minguell, Elena Tarrats, Alba Florejachs, Manel Dueso, Òscar Castellví i Xavi Francés; cal remarcar que mes de la meitat d’aquests 10 actors, són joves perquè segons ha explicat en Pou, ell creu que paga la pena recolzar als nous talents.

Amb aquest muntatge, afirma en Pou, el teatre Goya fa un salt mortal en la seva programació habitual, sempre centrada en textos de teatre contemporani, apostant aquesta vegada per una peça clàssica. Per dur-la a escena, ha estat imprescindible comptar amb Josep Maria Mestres en la direcció d’escena i la versió actualitzada de Sergi Belbel, una posada al dia de l’adaptació del text de Molière que ell va fer per primera vegada l’any 1996.

Per a Josep Maria Mestres, director de l’espectacle, L’avar és una de les obres més perfectes amb les quals mai ha treballat per la “dosificació de la intriga i l’equilibri aconseguit entre comicitat i pedagogia“, una de les obsessions de Molière. Mestres ha destacat que el subtítol de la peça, L’escola de la mentida, dóna la clau a les intencions de Molière. L’avar és una obra coral que parla sobre la família, l’amor i l’avarícia. Comenta també que és un bon moment de representar-la, precisament ara que Europa està demostrant la seva “avarícia” vers els refugiats que fugen dels sus països a causa de la guerra; potser així ens veurem reflectits com a societat, quan veiem l’avarícia a dalt de l’escenari i ens adonarem del que realment estem fent.

Mestres ha afegit que se sent molt agraït per la confiança dipositada en la seva persona per capitanejar aquest projecte; i ha destacat que treballar amb Joan Pera ha estat un enorme plaer, donat que l’artista és per a ell una lliçó de vida i de teatre. “En Joan és un d’aquells animals d’escena que, quan el trobes, dius, me’l quedo“, ha assenyalat.

En Joan Pera ha comentat que “La il·lusió de la meva vida era fer un clàssic com L’avar”; per ell, la principal dificultat del seu personatge ha estat traslladar “aquell juganer” que és ell dalt de l’escenari a un text de categoria amb uns personatges de gran profunditat, i trobar la manera de “comunicar la complexitat d’Harpagon al públic amb humanitat”…. malgrat que es tracta d’un personatge creat per Molière l’any 1668. Promet que no dirà “morcillas”, encara que diu que mai les ha dit com asseguren molts…. “El que si he fet, són col·laboracions amb l’autor“.

Han donat el seu parer tots els actors de la companyia, així com en Pep Duran que responent una pregunta sobre la seva escenografia ha afirmat que es tracta d’un “Ferrero Rocher”… or per fora i xocolata negra per dins”, sense voler desvelar res més de la mateixa.

La seva estrena oficial serà el dia 16 de febrer, però a partir del dimarts dia 9 es representaran funcions prèvies; l’espectacle romandrà en cartell fins a l’1 de maig. Nosaltres ja fa dies que vàrem comprar entrades pel 17 de febrer. Té molt bona pinta.

Nota: després de la publicació d’aquesta crònica, el nostre estimat creador Miquel Gallardo ens fa notar que L’AVAR, sí que s’ha representat a casa nostra recentment en una posada en escena amb titelles que ell va crear. Evidentment que érem conscients d’aquest fet, precisament perquè a “Voltar i Voltar” vàrem parlar d’aquest extraordinari espectacle que ens va meravellar. Aquí us deixo l’enllaç d’aquella crònica publicada al gener del 2015.